Resultats de la cerca

El 1905 el colleccionista Émile Peyre donà al Musée des Arts Décoratifs de París dos plafons pintats, de fusta de pi silvestre, que s’han relacionat amb les obres atribuïdes al Mestre de Soriguerola Es tracta del frontal de Santa Eugènia de Saga i d’una taula dedicada a sant Andreu El frontal de Santa Eugènia de Saga permet establir una connexió directa amb la taula de Sant Miquel de Soriguerola Tant les arquitectures com els personatges, amb grans ulls i vestits amb plecs marcats, són molt propers MAD – LSully-Jaulmes El frontal de Santa Eugènia MAD, núm inv PE 121 és amb certesa el plafó…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1972 Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona Adell, JA 1981 Notes introductòries a l’estudi de l’arquitectura dels claustres , “Quaderns d’estudis medievals”, vol I, núm 5, Barcelona, pàg 245-255 Adroer Tasis, Anna Maria 1975 El Palau Reial Major, síntesi dels seus orígens, “Miscellania Barcinonensia”, XLI, Barcelona, pàg 131-164 1994 El palau de la reina Elionor un monument desaparegut , “Lambard Estudis d’art medieval”, VI, Barcelona, pàg 247-261 Ainaud de Lasarte, Joan 1954 El Maestro de Soriguerola y los…

Galindo, P 1923 Las Bellas Artes en Zaragoza siglo XV , “Estudios históricos”, pàg 463-468 García, Pierre 1990 Le métier du peintre , Dessain et Tolra, París Garcia Espuche, Albert – Guàrdia, Manuel 1992 “La consolidació d’una estructura urbana 1300-1516”, Història de Barcelona, vol 3, La ciutat consolidada segles XIV i XV , Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàg 37-72 García Marsilla, Juan Vicente 2001 La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents , “Seu Vella Anuari d’història i cultura”, 3, Lleida, pàg 13-54 2005 “Maestros de ultramar artistas…

El 1906 Salvador Sanpere i Miquel va publicar un document que relacionava el pintor valencià Pere Girard amb la predella d’un retaule, que no es conserva, de la capella de Sant Miquel de la catedral de Vic i que l’esmentat pintor contractà el 12 de novembre de 1479 per 35 lliures “que lo dit mestre Pere Girard hage e sie tengut pintar lo bancal de dit retaula de la capella de Sant Miquel de la seu de Vich” Sanpere, 1906, vol I, doc XVIII A partir d’aquí Post relacionà aquest pintor amb un grup d’obres catalanes que mostraven un clar influx de la pintura valenciana del conegut binomi Jacomart–…

L’acceptació de les noves propostes sorgides des de les corts i els grans centres d’Avinyó, París, Dijon, Milà, Praga, Colònia, Londres, els Països Baixos, Barcelona i València va promoure una nova variant gòtica de la pintura, la miniatura, l’escultura, l’orfebreria, els brodats i els vitralls que se sintetitza, per la seva homogeneïtat, sota el nom de gòtic internacional Aquesta varietat també és coneguda amb els noms de gòtic cortesà o art del 1400 i, a Alemanya, és denominada shöne Stil bell estil o weiche Stil estil suau Progressivament aquests nous esquemes s’obriren pas, caracteritzats…

Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona Orriols i Alsina…

El concepte de gòtic internacional, també conegut com estil internacional, estil 1400, beau style , estil cortesà o schöne Stil bell estil, és emprat pels historiadors de l’art per referir-se a la producció artística a l’entorn d’aquesta data –i més concretament a partir del 1380–, la qual es diferencia i es contraposa d’alguna manera a l’art gòtic eixit dels grans centres hegemònics del segle XIII Una de les seves característiques primordials –que s’evidencia en alguna de les denominacions esmentades– és una unitat sense precedents del llenguatge artístic europeu els anys de pas del segle…

Calvo, Ana 2003 Conservación y restauración Materiales, técnicas y procedimientos De la A a la Z , Ediciones del Serbal, Barcelona Camille, Michael 1996 Gothic Art Glorious Visions , Calman & King Ltd, Londres edició en castellà Madrid 2005 Camps Soria, Jordi 1988 El claustre de la catedral de Tarragona escultura de l’ala meridional , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992 El final del románico en Cataluña , “Cuadernos de Arte Español”, 43, Historia 16, Madrid Cañellas, Sílvia 1997 “Les vidrieres gòtiques de la catedral de Barcelona Estat de la qüestió”, Els…

Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del retaule de Sant…

D’entre el conjunt de mobles d’època gòtica obrats als països de la Corona d’Aragó destaquen els cofres, una tipologia de la qual s’ha conservat un grup important d’exemplars i que presenten parallelismes amb un grup igualment nombrós d’arquetes El conjunt mostra característiques definitòries i, atesa la quantitat d’exemplars conservats, sembla que foren una de les tipologies de contenidor més habituals Construïts amb fustes desbastades a l’aixa unides a topar o a mitja mossa, estan formats per un buc rectangular prolongat a cada lateral per una peça clavada que forma els dos peus de cada…