Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
El monestir de Vallbona de les Monges (segles XII i XIII)
Art gòtic
Vista aèria del conjunt, el principal monestir femení de l’orde del Cister a Catalunya ECSA - JT Santa Maria de Vallbona va néixer del moviment o grup de deodonats agrupats entorn de Ramon de Vallbona vers el 1157 S’afilià a l’orde del Cister el 1175 i de seguida esdevingué el monestir cistercenc femení més important de Catalunya La seva influència s’estengué a un conjunt de petits cenobis cistercencs femenins nascuts al seu redós, com Vallsanta, la Bovera i el Pedregal, i a d’altres de més allunyats, com els monestirs de Sant Hilari prop de Lleida, les Franqueses, a la vora de Balaguer, i…
El convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès
Art gòtic
L’església de Sant Francesc, gairebé l’única resta gòtica del desaparegut convent franciscà de Vilafranca del Penedès, és un testimoni de l’arquitectura conventual que es va anar estenent per Catalunya durant el segle XIII, època de canvis que també es van produir a la vila i que es reflectiren en el creixement, la prosperitat i les noves construccions En aquesta etapa s’originaren unes necessitats que els franciscans van compartir i a les quals s’adaptaren L’estret lligam entre la vila i la Corona, atès que el rei hi tenia un palau, possiblement va afavorir l’establiment de l’orde a la vila…
Pere de Guines
Art gòtic
Pere de Guines va ser un escultor francès que durant la primera meitat del segle XIV treballà a les obres reials del regne de Mallorca i de Catalunya La seva personalitat artística no ha estat encara gaire definida, tot i que sembla emmarcar-se en els corrents gòtics d’influència nòrdica que tanmateix registraren les modes toscanes La importància dels comitents revela la vàlua atorgada a l’artista El nom de Pere de Guines és conegut des de la segona dècada del segle XX a través de documents publicats per A Rubió i Lluch i J Rius, que relacionen l’escultor amb el rei Pere el Cerimoniós i la…
El monestir de Vallbona de les Monges (segles XIV i XV)
Art gòtic
Finestrals del claustre del monestir de Vallbona de les Monges Aquests finestrals de la galeria nord del claustre, amb nombrosos escuts amb les armes dels Anglesola, es van construir segurament durant el govern de les abadesses Berenguera o Sibilla d’Anglesola Només al segle XIV, les diferents branques d’aquest llinatge, senyor de les viles d’Anglesola i Bellpuig, entre molts altres llocs, van donar quatre abadesses al monestir Blanca 1294-1324, Berenguera 1348-77, Sibilla 1377-79 i Saurena 1379-92 Es tracta d’un cas força corrent de patrimonialització d’un càrrec a les mans d’una de les…
Els antecedents i les primeres mostres de vidrieres narratives
Art gòtic
Detall d’un vitrall de la nau de l’església del monestir de Santes Creus, de vers mitjan segle XIII La decoració geomètrica s’enriqueix amb petits elements vegetals i decoració amb grisalla dibuixada a mà AIEC – RRoca L’origen del vitrall cal buscar-lo en terres orientals i és anterior a l’imperi Romà, i potser coincideix amb l’origen del vidre pla A Europa, les restes més antigues que se’n coneixen es van trobar a Ravenna i han estat datades dels segles VII-VIII Tot i això, els conjunts de vidrieres europeus més antics conservats in situ pertanyen ja al pas del segle XI al XII A Catalunya,…
Girona i el Rosselló a la segona meitat del tres-cents
Art gòtic
La recerca de testimonis pictòrics de la segona meitat del tres-cents en l’àmbit septentrional català dona resultats més aviat decebedors Costa de creure que la intensa activitat arquitectònica, escultòrica i d’orfebreria gironina no tingués la seva correspondència en les arts pictòriques Més aviat cal pensar en la pèrdua gairebé absoluta de les peces i recórrer a la documentació per evocar alguns noms i obres que decoraren els espais sacres gironins, abans que despuntés Lluís Borrassà a la darreria del segle Aquest mestre, tot i desenvolupar bona part de la seva activitat des del taller…
Les xapes de guarniment
Art gòtic
Durant l’edat mitjana Catalunya fou pròdiga en la producció de xapes de guarniment Aquestes peces eren obrades per argenters i servien per a l’ornamentació del bestiar domèstic que gaudia d’un arreu propi Bona part de les peces que conformaven aquests arreus s’han perdut i tan sols en resten les representacions pictòriques o escultòriques, les referències documentals i les xapes de guarniment La majoria de xapes conservades van pertànyer a cavalls, mules i altres animals de peu rodó, si bé també els gossos, els falcons i aus diverses en tingueren de pròpies Un dels escassos exemples de xapa…
Les arquetes
Art gòtic
Les arquetes formen un dels conjunts més interessants del període A diferència de les caixes i els cofres, amb els quals alguns grups d’arquetes presenten parallelismes, no formen un conjunt homogeni pel que fa a solucions tècniques i formals El seu interès rau precisament en la varietat de materials i tècniques emprats per a la consecució de solucions formals diferents en cadascun dels grups, que d’antuvi poden semblar divergents, però que l’estudi revela d’una coherència extraordinària A grans trets, es poden agrupar en arquetes amb solucions similars als cofres, és a dir, arquetes ferrades…
Les primeres grans sèries gòtiques
Art gòtic
Les sèries documentals dels arxius eclesiàstics conservades a Catalunya són posteriors a les dates d’execució dels primers conjunts de vitralls Així, les dades de la primera meitat del segle XIV són molt escasses i gairebé cap coincideix amb les restes d’obres Les notícies, molt puntuals, parlen de propostes de collocació de vitralls a l’església dels franciscans de Girona 1332, a la de Santa Coloma de Queralt 1348, o de les peces obrades per Bernat de Marata a Sant Cugat del Vallès 1333 Per al mateix edifici, Bernat Hospital i Alfonso Gonsalbo de Burgos contractaren la rosassa el 1343 En…
Els primers testimonis de l’assumpció de l’estil
Art gòtic
Davallament de Crist de Sant Joan de les Abadesses, conegut com el Santíssim Misteri El componen set imatges Crist crucificat, els dos lladres Dimes és una talla moderna que substitueix l’original, perduda, la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Josep d’Arimatea i Nicodem, tallades en fusta i policromades vers el 1251 Enciclopèdia Catalana Abans d’entrar de ple en l’anàlisi de certes obres representatives de moments força primerencs de l’estil gòtic, cal cridar l’atenció sobre diferents aspectes En primer lloc, sobre el fet, ja assenyalat anteriorment, que l’escultura catalana presenta sovint…