Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Les formes urbanes
Art gòtic
El llegat i el procés de formació Quan es parla del món urbà, l’adjectiu gòtic evoca immediatament una imatge de la ciutat fortament determinada per la seva arquitectura i les institucions Aquest llegat arquitectònic i institucional esdevé el reflex d’un organisme urbà ben articulat i dóna una aparent unitat i coherència a una etapa històrica conflictiva i contradictòria Els vestigis d’aquest llegat condicionen una mirada que tendeix a reforçar l’equívoc de la ciutat medieval murada, compacta i autònoma, que la historiografia clàssica va considerar una “illa no feudal en un mar feudal”…
La ciutat de Girona
Art gòtic
L’escut de Girona en el Manual d’acords del 1476 AMG – JMOliveras La ciutat de Girona és al lloc d’unió dels rius Onyar, Galligants i Güell amb el Ter, sobre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i damunt mateix del camí de França, l’antiga via romana i l’eix de comunicacions més important de Catalunya Per totes aquestes raons va esdevenir un punt geogràfic estratègic, la qual cosa marcà profundament la seva història a partir del setge del 1285 i li valgué el sobrenom de “la clau del regne” El procés d’urbanització Girona és una fundació romana del primer terç del segle I aC…
La vila de Castelló d’Empúries
Art gòtic
Escut de la vila en el retaule major de la parròquia de Santa Maria ECSA – MCasanovas La vila Castilione s’emplaçava en els límits administratius i territorials de l’antic comtat de Peralada, just en la seva frontera meridional, a frec amb el comtat d’Empúries El topònim simple de Castilione , Kastilione , Castilion , villa de Castilio o Casteion apareix en els documents des del segle IX fins al XII, mentre que el genitiu Impuriarum no s’incorporà al nom fins més tard, quan la vila ja estava fermament consolidada com a capital del comtat emporità Els orígens de la vila romanen encara confusos…
Catalunya, segles XIII-XV: de l’expansió a la crisi
Art gòtic
La plenitud medieval Vinyeta d’un foli del Llibre verd v 1342-52 Illustra la rúbrica d’una constitució atorgada per Jaume I en l’assemblea de Pau i Treva celebrada a Tortosa el 1225 ©Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona, ms L-10, foli 75 “ A Salsis usque ad Dertusam et Ilerdam cum finibus suis ” D’aquesta manera es va definir per primera vegada el territori català a l’assemblea de Pau i Treva de Fondarella 1173, després de les conquestes de Tortosa i Lleida a mitjan segle XII Un territori regit per un comte de la casa de Barcelona que, des del 1137, era també rei d’Aragó arran del matrimoni…
La seca de Barcelona
Art gòtic
El mot seca, procedent possiblement del mot àrab “ sikka ”, fou utilitzat a l’àrea mediterrània a partir dels segles XIII i XIV per a designar l’activitat i l’organització monetària, així com l’edifici que acollia aquestes funcions L’aparició del terme a Itàlia i Catalunya ha portat a considerar com a origen del seu ús les grans seques industrials de Sicília, mentre que a França el terme podria haver-se introduït a través de la seca de Perpinyà En altres indrets d’Occident, com l’àrea anglosaxona o fins i tot dins el territori peninsular d’àmbit castellà, el terme o no era utilitzat o fou…
Arquitectura rural
Art gòtic
Introducció Torre portal del recinte emmurallat del castell de Vulpellac JBurset Encara que el conjunt de l’arquitectura rural d’època gòtica resulti un caramull d’edificacions molt heterogènies pel que fa a l’entitat, morfologia i elaboració estilística, s’ha de tenir present que aquest agrupament, igual que l’anterior de natura urbana, obeeix a raons ordenadores de caràcter històric i que les seves subdivisions tipològiques són d’índole funcional, i no pas exclusivament d’ordre arquitectònic o artístic, com ja s’ha assenyalat en la presentació del volum Ara bé, en general, les realitzacions…
La vila de Banyoles
Art gòtic
Escut de la vila segles XV-XVII en una mesura de gra conservada al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles ECSA – T Vargas La vila de Banyoles, a l’est de l’estany del mateix nom, al capdamunt de la vall del Terri i d’una plana que enllaça amb les de l’Empordà i Girona, es va poder erigir gràcies a la rompuda i colonització de l’erm de Baniolas , que va ser concedit als monjos en fundar-se l’any 812 el monestir de Sant Esteve de Banyoles Es tractava d’un territori solcat per les aigües que provenien de l’estany i que era travessat per un antic camí procedent de Girona i Cornellà del Terri…
La vila d’Olot
Art gòtic
L’escut de la vila dibuixat el 1453 en un llibre notarial AHCO La vila d’Olot es troba a la conca alta del Fluvià, entre els Prepirineus i la Serralada Transversal, a la falda del volcà Montsacopa que la resguarda del vent del nord i al bell mig del pla d’Olot que delimiten el Fluvià i el Ridaura El nucli més antic, anomenat la Vila Vella, s’aixecava damunt d’un esperó basàltic a la vora del riu, tot dominant una antiga cruïlla de vies que remuntaven els cursos fluvials des de Besalú i Santa Pau en direcció al Ripollès i el Collsacabra Posteriorment, però encara dins del període medieval, l’…
La vila de Cervera
Art gòtic
L’escut de la vila a la clau de volta del presbiteri major de l’església parroquial v 1300-50 BS – GSerra Cervera, capital de la Segarra, en ple altiplà central de Catalunya, va néixer durant el segle XI en una zona elevada que dominava la vall de l’Ondara, per on passava el camí que comunicava Barcelona amb les terres de Lleida i amb l’interior peninsular Des del 1026 hom té constància d’un poblament estable al turó de Montserè, al mateix indret que, segons dades arqueològiques, havia estat ocupat per un antic hàbitat d’època ibèrica En aquest punt, a redós d’un castell, va començar a bastir…
La vila de Montblanc
Art gòtic
L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…