Resultats de la cerca

En condicions normals, a l’abdomen només es perceben espontàniament tres sensacions molestes la que desperta la gana i la necessitat de defecar i orinar Així, doncs, el dolor abdominal , un dels símptomes més freqüents del total d’alteracions orgàniques, sempre expressa l’existència d’un trastorn, per bé que en molts casos aquest sigui banal, com per exemple el clàssic dolor que ocasiona una inflamació aguda i sense importància dels intestins La sensació de dolor a l’abdomen és transmesa a l’escorça cerebral a partir de nombroses terminacions nervioses que es distribueixen especialment al…

És anomenada hematèmesi l’expulsió de sang amb els vòmits Per tal que tingui lloc una hematèmesi, cal que prèviament s’hagi produït una hemorràgia a l’esòfag, l’estómac o el duodè quan les hemorràgies s’esdevenen més enllà del duodè, la sang abocada al tub digestiu és expulsada de l’organisme amb les deposicions La sang que es presenta en els vòmits pot ésser vermella, quan és sang fresca, o bé fosca, quan es troba coagulada o parcialment digerida, després de romandre algunes hores a l’estómac En aquest darrer cas, els coàguls de sang solen adquirir una consistència viscosa i s’adhereixen als…

Hom anomena nàusea una sensació de necessitat o imminència d’expulsar el contingut estomacal a través de la cavitat bucal El vòmit consisteix en l’expulsió del contingut estomacal a través de la cavitat bucal Les nàusees i els vòmits són provocats pel desencadenament de contraccions anormals de la musculatura gàstrica i esofàgica que són anomenades antiperistàltiques perquè s’orienten en un sentit invers al de les contraccions peristàltiques En el cas de les nàusees, aquestes contraccions no arriben a ésser tan intenses per a provocar l’expulsió del contingut gàstric, com s’esdevé en el cas…

El terme dispèpsia procedeix del grec antic, llengua en què el terme dys significa ‘mal’ i paptein , ‘digerir’ aquesta denominació és emprada de manera generalitzada amb relació a qualsevol tipus de molèstia ocasionada per una dificultat en la digestió, sobretot després dels àpats, com ara sensació de pesadesa estomacal, distensió abdominal, epigastràlgia o dolor en la regió superior de l’abdomen, pirosi, meteorisme o flatulència, nàusees i vòmits o diarrees Com que el terme dispèpsia no es correspon amb una afecció específica ni constitueix tampoc un símptoma o un signe en concret, és molt…

És anomenada eructe l’expulsió sonora d’aire a través de la cavitat bucal De fet, l’eructe és un procés fisiològic normal, que es produeix quan petites quantitats d’aire que han entrat a l’esòfag o l’estómac juntament amb el bol alimentari pugen fins a la cavitat bucal, de la mateixa manera que una bombolla d’aire ho fa dins una piscina, o bé són premudes per la paret de l’estómac En la majoria dels casos, els eructes es produeixen en persones sanes, com s’esdevé habitualment després dels àpats abundants, després de la ingestió de begudes gasoses, en mastegar xiclet o simplement en persones…

És anomenat regurgitació el reflux anormal del bol alimentari a la cavitat bucal, sense nàusees ni vòmits La regurgitació es produeix quan per alguna circumstància el bol alimentari no pot entrar a l’estómac, és a dir, que no pot ésser deglutit correctament i, per tant, tendeix a tornar a la cavitat bucal Les causes més freqüents de regurgitació són acalàsia, divertides esofàgics, espasme esofàgic difús, càncer d’esòfag i hèrnia de hiat La regurgitació se sol desencadenar durant els àpats o immediatament després, quan el pacient adopta una posició horitzontal o inclina el tronc endavant,…

És anomenada pirosi una sensació de cremor que es percep al centre del tòrax, per darrere de l’estern, i que es produeix en el cas de reflux gastro-esofàgic, és a dir, quan una part del contingut gàstric, ric en substàncies corrosives com l’àcid clorhídric, puja anormalment cap a l’esòfag La pirosi es pot presentar ocasionalment en persones sanes, en general després d’àpats abundants Quan és reiterada, però, sol ésser deguda a una fallada en l’esfínter esofàgic inferior, que roman anormalment relaxat després de la deglució Les causes més freqüents de pirosi són l’hèrnia de hiat, i l’excés de…

És anomenada disfàgia la dificultat a empassar-se el bol alimentari La disfàgia s’acompanya de sensació de cos estrany a la faringe o l’esòfag, provocada justament per la detenció del mateix bol alimentari a l’interior d’aquests òrgans Segons la porció en què es produeix la detenció del bol alimentari, es diferencien dos tipus de disfàgia la faríngia i l’esofàgica La disfàgia faríngia es caracteritza per la dificultat a empassar-se tant els aliments sòlids com els líquids, i pel fet que es presenta al cap d’1 segon o 2 d’haver-se empassat els aliments, és a dir, durant el temps que normalment…

Les boqueres , o la quilitis comissural , són una lesió inflamatòria que afecta les comissures labials, que es clivellen i fan mal, sobretot en obrir la boca o en ingerir aliments àcids o picants La quelitis comissural és un trastorn freqüent, en general passatger i banal, per bé que pot indicar l’existència d’alteracions importants, com ara mancances de vitamines Tanmateix, però, l’origen més habitual és la dessecació i posterior infecció de secrecions salivals que s’esdevé sovint entre els portadors de pròtesis dentals massa amples o, més genèricament, en persones que tenen l’hàbit de…

És anomenat halitosi , o popularment mal alè , un signe molt freqüent, caracteritzat per la mala olor que desprèn l’aire exhalat i que generalment s’acompanya d’un gust desagradable a la boca L’aire exhalat conté partícules de substàncies molt diverses que en condicions normals no fan una olor prou intensa o característica perquè sigui percebuda l’halitosi, en canvi, es produeix quan alguna d’aquestes partícules fan una olor intensa o desagradable L’origen de l’halitosi pot ésser extremament divers, ja que com a punt de partida pot tenir afeccions bucals, digestives, respiratòries,…