Resultats de la cerca

Generalment el líquid prové dels vasos sanguinis i es produeix per un o més dels tres mecanismes següents augment de la permeabilitat dels capillars del peritoneu, augment de la pressió hidroestàtica dels capillars del fetge, i disminució de la pressió colloïdosmòtica del plasma L’anàlisi de la composició del líquid és important de cara al diagnòstic del mecanisme de producció i de les malalties causals així davant un contingut elevat de proteïnes superior a 3 g/l hom parla d’un exsudat que obeeix al primer mecanisme i és degut a processos que determinen una inflamació del peritoneu com les…

Definició És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida anormal de teixits o segments d’òrgans abdominals cap al conducte inguinal, una regió anatòmica que se situa a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per davant de diversos músculs, i per la qual circulen diversos elements, com el conducte deferent en els homes, que comunica els testicles amb la uretra Aquest trastorn, molt més freqüent en els homes que en les dones, pot ésser afavorit o desencadenat per diverses circumstàncies, com una predisposició genètica a patir-ne, lleus alteracions anatòmiques que es produeixen en el…

És anomenada meteorisme o flatulència la distensió del tub digestiu deguda a l’acumulació de gasos a l’interior El tub digestiu acull diversos tipus de gasos, que es localitzen principalment a l’estómac i l’intestí gros L’estómac conté fonamentalment aire, que hi entra amb el bol alimentari i la deglució de saliva, i que se situa a la regió del fundus , on es forma una gran bombolla A l’intestí gros es troben, entre d’altres, gasos produïts per la descomposició del suc pancreàtic i gasos elaborats per la flora intestinal, és a dir, els bacteris que es localitzen a la llum intestinal, en…

Les mames supernumeràries o mames accessòries corresponen a la presència de mames, en general incompletes i en una localització diferent a l’habitual, en una dona que a més té dues mames normals Es tracta d’una anomalia relativament habitual que és deguda a una alteració del desenvolupament embrionari de les mames Es presenta quan, en lloc de desenvolupar-se solament dues de les mamelles que constitueixen les crestes mamàries embrionàries, com s’esdevé habitualment, se’n desenvolupa també alguna més En general, aquestes mamelles que persisteixen anormalment no s’arriben a desenvolupar del tot…

És anomenada eventració la protrusió o la sortida d’un teixit o d’un sector d’algun òrgan de la cavitat abdominal, a través d’un orifici originat per una intervenció quirúrgica o, més estranyament, per un traumatisme Els òrgans desplaçats més sovint són l’epipló, una capa de teixit conjuntiu que sosté les vísceres abdominals a l’intestí prim i l’intestí gros En la majoria dels casos, els teixits herniats no es projecten cap enfora de l’organisme, ja que queden subjectats per la pell o d’altres estructures de la paret abdominal Tanmateix, però, quan l’orifici entra en contacte amb l’exterior…

El diverticle de Meckel constitueix una dilatació anormal de la paret intestinal, en forma tubular, que es localitza propera a la zona d’unió de l’intestí prim amb l’intestí gros, és a dir, on es troba l’apèndix cecal o cec, i que es produeix quan, per raons desconegudes, el conducte vitellí, el conducte que comunica el cordó umbilical amb l’intestí del fetus, no es collapsa del tot després del naixement En aquests casos, doncs, la paret del conducte vitellí, d’una estructura semblant a la de la paret intestinal, forma una dilatació o diverticle allargat, la base del qual desemboca…

És anomenada restrenyiment o constipació l’evacuació de matèries fecals menys fluides, menys voluminoses o amb una freqüència menor del que hom considera normal Es considera que una persona pateix de restrenyiment quan, en un moment determinat o en forma crònica, les deposicions que fa són més seques, escasses o espaiades del que és habitual per a ella Això no obstant, objectivament, es pot catalogar de restrenyiment el fet que les deposicions siguin sòlides en lloc de semisòlides, de menys de 50 g diaris o quan es produeixen amb una freqüència menor a una cada 48 hores El restrenyiment pot…

És anomenat tumor maligne de fetge, càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa cellular capaç d’infiltrar-se pels teixits sans i reproduir-se a distància Al fetge es poden localitzar tumors malignes secundaris de càncers situats en d’altres òrgans com ara el pulmó o la mama De fet, aquests tumors secundaris són vint vegades més freqüents que els tumors primitius del fetge Al nostre medi els tumors malignes de…

Les exploracions radiològiques , basades en l’ús dels raigs X, tenen diverses aplicacions en l’estudi de les malalties de l’aparell digestiu Aquestes exploracions consisteixen, bàsicament, a irradiar una part determinada del cos amb raigs X, posant per darrere de la zona estudiada una pellícula fotogràfica sensible a aquestes radiacions Els raigs X tenen la propietat de travessar l’organisme, de manera que en part són retinguts segons la densitat dels teixits sobre els quals incideixen Així, quan atenyen la placa radiogràfica reflecteixen les diferents estructures orgàniques en una tonalitat…

És anomenada vòlvul intestinal la torsió d’un segment de l’intestí gros sobre el propi eix, que es produeix sobtadament i que provoca una obstrucció brusca del trànsit del contingut intestinal L’intestí gros es manté fix a l’interior de la cavitat abdominal, bàsicament, gràcies al mesenteri , una làmina de teixit conjuntiu que cobreix aquest òrgan i el lliga a les vísceres i els teixits propers Perquè es produeixi un vòlvul intestinal, doncs, cal que el mesenteri sigui més llarg del que hom considera normal, o bé que no cobreixi tota la superfície de l’intestí, com s’esdevé sovint en el cas…