Resultats de la cerca

Es denomina síndrome de Cushing el conjunt de trastorns produïts per una funció exagerada de l’escorça suprarenal, especialment derivats d’una secreció elevada i persistent de cortisol, com ara obesitat troncular amb acumulació de greix a la cara, coll i abdomen atròfia muscular en els membres fatigabilitat aprimament de la pell, que es torna greixosa hirsutisme, o creixement de pèl en zones no habituals estries violades en abdomen, membres, costats i natges hipertensió arterial i trastorns cardiovasculars absència de menstruacions en la dona hiperglucèmia i glucosúria i…

Definició Són anomenades traumatismes nasals les alteracions anatòmiques i funcionals degudes a un impacte mecànic sobre el nas Causes i freqüència Els traumatismes nasals són causats per impactes mecànics produïts contra la regió de la cara El nas és la part del rostre que més sovint és afectada pels traumatismes facials pel fet que és prominent, i per tant la primera zona que rep l’impacte Els traumatismes nasals s’esdevenen sobretot en la infància, com a resultat d’accidents casuals L’elevada freqüència d’aquest tipus de traumatismes en aquesta edat és deguda al fet que els infants vigilen…

L’ edema consisteix en una acumulació de líquid en l’espai intercellular que habitualment es pot advertir per l’existència d’una inflor del teixit cellular subcutani, el teixit que es troba sota la pell El terme edema es relaciona amb el grec antic, llengua en què oidema significa justament ‘inflor’ Si bé l’edema pot ésser causat per afeccions càrdio-vasculars, també pot ésser degut a alteracions d’altres òrgans Aquest és el cas, per exemple, en les alteracions del ronyó, en què l’elaboració d’orina és alterada i es genera una retenció de sals i líquids en l’organisme superior a…

En la majoria de casos 95%, l’obesitat infantil té una causa exògena, determinada pel desequilibri entre la ingesta i la despesa calòrica No existeix un consens internacional de definició estandarditzada d’obesitat infantil, com tampoc uns punts únics de tall que defineixin les categories de normopès, per la qual cosa els professionals utilitzen corbes i taules de referència vàlides i útils al seu entorn Per tal de poder establir comparacions internacionals, es recomana utilitzar les taules de l’Organització Mundial de la Salut, encara que a l’Estat espanyol, se solen utilitzar les taules de…

És anomenat halitosi , o popularment mal alè , un signe molt freqüent, caracteritzat per la mala olor que desprèn l’aire exhalat i que generalment s’acompanya d’un gust desagradable a la boca L’aire exhalat conté partícules de substàncies molt diverses que en condicions normals no fan una olor prou intensa o característica perquè sigui percebuda l’halitosi, en canvi, es produeix quan alguna d’aquestes partícules fan una olor intensa o desagradable L’origen de l’halitosi pot ésser extremament divers, ja que com a punt de partida pot tenir afeccions bucals, digestives, respiratòries,…

La paroníquia és una inflamació dels teixits tous que envolten l’ungla, deguda a una infecció per bacteris o fongs Els microorganismes poden penetrar a través dels petits traumatismes que s’esdevenen sovint en la pell al voltant de les ungles, de les lesions possibles quan es fa la manicura, o les petites ferides que passen inadvertides El desenvolupament dels gèrmens és afavorit per la humitat i la maceració dels teixits, que es pot produir quan hom està sovint en contacte amb substàncies irritants Així, la paroníquia és especialment freqüent entre els cuiners, les mestresses de casa, els…

Hom sollicita en molts casos exàmens d’orina per a efectuar la diagnosi de les malalties infeccioses i avaluar-ne l’evolució, sobretot les que afecten el ronyó i les vies urinàries Les indicacions per a l’examen del sediment d’orina, és a dir, l’examen del fons d’una mostra d’orina centrifugada, varien segons les característiques de cada cas Per a obtenir la mostra d’orina, el més important és de recollir-la tan pura com sigui possible, sense contaminar Així, convé de recollir la segona part de la micció i collocar l’orina en un recipient no contaminat que es pugui tancar hermèticament Aquest…

Definició S’anomenen traumatismes crànio-encefàlics TCE les alteracions de les estructures nervioses que formen l’encèfal, degudes a un impacte extern o un moviment sobtat i violent del cap, i que causen, immediatament o bé al cap d’un període de temps determinat, una pèrdua de consciència i d’altres alteracions neurològiques transitòries o definitives Causes i freqüència Un TCE pot ésser provocat per qualsevol accident en què s’esdevingui un traumatisme al cap Això no obstant, però, la majoria dels casos són deguts als accidents de trànsit Hom calcula que en un 60% dels accidents d’aquesta…

La pericarditis és la inflamació del pericardi, el teixit que constitueix la capa més externa del cor Les causes més freqüents d’aquest trastorn són processos infecciosos deguts a diversos virus i bacteris, malalties inflamatòries cròniques com ara lupus eritematós disseminat o artritis reumatoide, i diverses malalties i circumstàncies, com la insuficiència renal, l’infart agut de miocardi o l’exposició a radiacions que són emprades en la teràpia anticancerosa El símptoma més habitual és el dolor en la part anterior del tòrax, superficial i punyent, d’una intensitat que sol ésser moderada,…

Són anomenats tumors pleurals els creixements anòmals de determinades cèllules a la pleura, originàries d’aquesta estructura o procedents de tumors malignes d’altres òrgans, que en llur desenvolupament formen una massa tumoral capaç de comprimir les estructures pulmonars properes i que sol originar una pleuritis amb formació d’un vessament pleural En la majoria dels casos, els tumors pleurals es componen de cèllules canceroses procedents d’un càncer originat en un altre òrgan, especialment al pulmó o la mama, de manera que solen correspondre a una complicació més o menys tardana del càncer…