Resultats de la cerca

Productor de la hormona gastrina, provoca una hiperplàsia de la mucosa gàstrica amb gran augment de la secreció àcida i de pepsina Això comporta la formació de múltiples úlceres pèptiques a l’estómac i en altres parts del tub digestiu esòfag, duodè i jejú, i es manifesta clínicament amb dolor ulcerós síndrome de Zollinger-Ellison i diarrea important Un 60% dels casos són malignes, poden ser esporàdics o formar part de la neoplàsia endocrina múltiple tipus NEM I secundària a defectes genètics localitzats en el cromosoma 11 L’aparició de fàrmacs inhibidors de la secreció …

En l’etiologia d’aquesta malaltia intervenen factors locals isquèmia, secreció àcida, barrera mucosa, etc i constitucionals predisposants hàbit astènic, grup AB0, etc Clínicament es manifesta per epigastràlgies a temporades estacionals, amb cremor que calma amb la ingestió alimentària i d’àlcalis La diagnosi és efectuada per la clínica del malalt i per exploració radiològica amb suspensió de bari o per endoscopi La determinació de la clorhídria basal i després d’estímuls histamínics i la determinació de la gastrinèmia per radioimmunoassaig són tècniques recents que faciliten la…

Hi estan més exposades les persones immunodeprimides i les que han estat sotmeses a cirurgia gàstrica o intestinal o tenen una disminució de la secreció àcida gàstrica L’etiologia més freqüent són les infeccions bacterianes i en menor proporció les degudes a protozous o virus Acostuma a presentar un quadre clínic lleu, però en alguns casos es pot complicar amb presència de sang i moc a la femta com a signe de lesió de la mucosa intestinal i necessita un diagnòstic etiològic i un tractament més acurat Es pot encomanar a través del menjar i la fruita per tant, cal prendre mesures…

És anomenat halitosi , o popularment mal alè , un signe molt freqüent, caracteritzat per la mala olor que desprèn l’aire exhalat i que generalment s’acompanya d’un gust desagradable a la boca L’aire exhalat conté partícules de substàncies molt diverses que en condicions normals no fan una olor prou intensa o característica perquè sigui percebuda l’halitosi, en canvi, es produeix quan alguna d’aquestes partícules fan una olor intensa o desagradable L’origen de l’halitosi pot ésser extremament divers, ja que com a punt de partida pot tenir afeccions bucals, digestives, respiratòries,…

L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o destruir-los abans…

Definició És anomenada diverticle esofàgic la dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una bossa, es manté en comunicació amb la llum esofàgica a través d’un orifici o un conducte Els divertides, que se solen presentar en persones adultes, poden ésser asimptomàtics o bé causar molèsties i dificultats relacionades amb la deglució dels aliments Tipus i causes Segons la localització que presenten, hi ha tres tipus de divertides esofàgics l’anomenat diverticle de Zenker, que es localitza a la zona d’unió de la faringe amb l’esòfag el diverticle de l’esòfag mitjà, situat…

Definició L’ acalàsia o cardiospasme és una malaltia caracteritzada per una doble alteració en la funció de l’esòfag D’una banda, hi ha una notable disminució dels moviments propulsors del bol alimentari al segment inferior del conducte esofàgic De l’altra, l’esfínter esofàgic inferior, és a dir, el que regula el pas del bol alimentari des de l’esòfag cap a l’estómac, es troba anormalment contret després de la ingestió d’aliments Com a resultat d’ambdues alteracions, la deglució no es pot efectuar adequadament, i els aliments ingerits tendeixen a acumular-se a l’esòfag A la llarga, fins i tot…

La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…

Definició La dermatitis de contacte és una reacció inflamatòria que es produeix en la pell a causa del contacte amb unes substàncies determinades La inflamació ocasiona un envermelliment de la zona afectada, sobre la qual es formen vesícules i crostes, i alhora es presenta una pruïja intensa La malaltia és també anomenada èczema de con tacte Hi ha molts especialistes que consideren que ambdós termes, dermatitis i èczema, són sinònims Tanmateix, aquests últims temps hom dóna preferència al de dermatitis, perquè amb el mot èczema es fa referència també a d’altres malalties cutànies en què es…

Definició Són anomenats trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions consistents en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat del son, que generalment repercuteixen en un aprofitament inadequat de Testat de vigília Aspectes fisiologics El son és un estat de quietud característic que es presenta amb una periodicitat relativament estable, i durant el qual hi ha una reduïda capacitat de resposta als estímuls externs El son comprèn dos aspectes un d’aparença passiva relacionada amb el repòs físic, que s’anomena dormir , i un altre que es caracteritza per l’…