Resultats de la cerca

La sífilis és una malaltia de transmissió sexual d’origen bacterià causada pel Treponema pallidum , d’una incidència que havia disminuït molt, però que en l’actualitat es torna a presentar amb una freqüència relativament important Antigament, quan no es disposava d’un tractament eficaç contra aquesta malaltia, el trastorn solia causar alteracions cròniques que progressaven durant alguns anys i arribaven a provocar alteracions greus del sistema nerviós i l’aparell càrdio-vascular En l’actualitat, la sífilis es pot diagnosticar i tractar eficaçment en la fase aguda,…

La malaltia de Whipple és un trastorn estrany que es caracteritza per la presència de lesions específiques en l’intestí prim, a conseqüència de les quals les substàncies nutritives contingudes als aliments no poden ésser absorbides adequadament per l’organisme i són eliminades amb les matèries fecals Les manifestacions bàsiques d’aquest trastorn són diarrea crònica, inflamació de les articulacions i febre En les fases inicials, els símptomes solen ésser intermitents i moderats En canvi, en les fases avançades tendeixen a ésser molt intensos i a installar-se de manera continuada En aquestes…

La lepra, o malaltia de Hansen, és un trastorn crònic infectivocontagiós provocat pel Mycobacterium leprae, que afecta primordialment els nervis perifèrics, la pell i les mucoses Al contrari del que es creia antigament, el contagi de la lepra és molt difícil, ja que requereix un contacte estret i prolongat amb malalts de lepra lepromatosa, l’únic tipus de lepra les lesions o les secrecions nasals de la qual contenen bacils a més es considera que, perquè una determinada persona se’n contagiï, ha de tenir una predisposició especial Si bé històricament la lepra se sol associar a grans…

L’herpes simple és una infecció vírica que es manifesta amb l’aparició de petites vesícules doloroses en la pell o les mucoses La infecció és deguda a l’ Herpesvirüs hominis , el tipus 1 del qual causa lesions per sobre la cintura, mentre que el tipus 2 afecta la zona genital Quan una persona pateix una infecció herpètica, el virus roman a l’interior de l’organisme en estat latent durant tota la vida En un petit percentatge de la població, causa reactivacions repetides i desencadenades per les primeres exposicions al sol durant l’estiu, les menstruacions, els estats d’estrès i d’altres…

La sífilis és una malaltia infectivocontagiosa, provocada per un bacteri denominat Treponema pallidum, que en les fases inicials cursa amb lesions i erupcions cutànies de diversos tipus i que, si no és tractada adequadament, al cap de molts anys pot causar alteracions serioses i irreversibles a gairebé tot l’organisme El contagi de la sífilis es produeix, entre els adults, pràcticament sempre per via sexual a través del contacte amb les lesions cutaneomucoses d’una persona infectada Les dones embarassades que pateixen de sífilis a partir del quart mes de l’embaràs poden transmetre la infecció…

És anomenat tumor maligne de fetge, càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa cellular capaç d’infiltrar-se pels teixits sans i reproduir-se a distància Al fetge es poden localitzar tumors malignes secundaris de càncers situats en d’altres òrgans com ara el pulmó o la mama De fet, aquests tumors secundaris són vint vegades més freqüents que els tumors primitius del fetge Al nostre medi els tumors malignes de fetge solen aparèixer en persones cirròtiques, de més…

Els antibiòtics són substàncies químiques elaborades per alguns éssers vius, com ara certs fongs, o que se sintetitzen artificialment per diverses tècniques de laboratori, i que es caracteritzen per la capacitat de destruir una gran varietat de microorganismes o d’impedir-ne la reproducció, entre els quals s’inclou la majoria dels bacteris i alguns fongs i protozous els virus, però, en queden exclosos D’ençà que, l’any 1928, el bacteriòleg anglès Alexander Fleming descobrí la penicillina, la llista d’antibiòtics ha anat creixent progressivament al llarg dels anys, i en l’actualitat…

Les proves cutànies consisteixen en la inoculació subcutània de diversos tipus d’antígens, amb la finalitat d’observar la reacció cutània local que es produeix al cap de 48 hores o 72 Amb aquest tipus de proves hom intenta de detectar si l’organisme d’una persona ja ha estat prèviament en contacte amb un determinat microorganisme Si l’organisme no ha estat prèviament en contacte amb aquest microorganisme, després de la inoculació de l’antigen corresponent es produeix només una lleu reacció d’envermelliment que no depassa 1 o 2 mm de diàmetre, deguda a la resposta inflama-tòria inespecífica…

L’ anàlisi de la secreció gàstrica o quimisme gàstric , consisteix en el mesurament de la quantitat d’àcid clorhídric que secreta la mucosa gàstrica d’una persona Per tal que el mesurament del quimisme gàstric sigui valorat correctament, la persona que se sotmet a la prova s’ha de presentar en dejú, sense haver pres medicaments —d’ençà d’un parell de dies enrere—, que en podrien interferir els resultats, i havent fet la nit abans un sopar líquid, tot plegat perquè l’estómac es trobi ben net Així, s’introdueix una sonda d’uns 120 cm de llargada a l’estómac, ja sigui a través de la cavitat…

La miocardiopatia dilatada és una alteració anatòmica i funcional del múscul cardíac, caracteritzada per un augment del diàmetre de les cavitats ventriculars i una disminució de la capacitat de contracció del miocardi L’alteració anatòmica del miocardi consisteix en la proliferació de fibres de collagen o fibrosi Actualment, se’n desconeixen les causes, bé que es considera que pot ésser provocada o afavorida per diverses circumstàncies com infeccions víriques, consum excessiu de begudes alcohòliques durant alguns anys, malalties autoimmunes, hipertensió arterial, diabetis i tabaquisme Els…