Resultats de la cerca

La gammagrafia renal és un mètode d’examen basat en l’ús de radioisòtops o isòtops radioactius, que consisteix en la representació gràfica de la intensitat amb què els ronyons capten i eliminen una substància radioactiva prèviament administrada Per a efectuar una gammagrafia s’administra una substància que emet radiacions gamma, o radioisòtop , i amb un dispositiu captador d’aquest tipus de radiacions, o gammacambra , es detecta la quantitat d’irradiació emesa per cada zona dels ronyons La gammacambra està connectada a un ordinador que interpreta els mesuraments efectuats i…

Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti…

Considerada de primer moment una pneumònia atípica produïda per micoplasmes, arribà a afectar alguns milers de persones Un cop se n’hagué atribuït la causa al consum d’oli de colza  desnaturalitzat destinat a usos industrials i prohibit per al consum alimentari a l’Estat espanyol i aquest producte fou retirat del mercat, no tardà a desaparèixer Si bé la gran majoria de malalts es restabliren, aquesta síndrome produí incapacitats físiques greus a un bon nombre d’afectats, fruit de l’afecció neuromuscular, i la mort a un 1% aproximadament En la sentència emesa el 1989, el Tribunal…

Són anomenades fístules uro-genitals les comunicacions anòmales entre l’aparell urinari i l’aparell genital que permeten el pas d’orina als òrgans genitals La majoria de les fístules uro-genitals es formen a partir de la lesió dels teixits que separen els òrgans genitals de les vies urinàries en el curs d’un part dificultós També poden ocasionar fístules els traumatismes i algunes infeccions cròniques, com la tuberculosi i la sífilis En alguns casos les fístules són produïdes accidentalment com a resultat d’una intervenció quirúrgica o l’aplicació de radioteràpia Es poden originar fístules en…

És anomenada malaltia quística medullar o nefronoptisi juvenil familiar una malaltia hereditària caracteritzada per la formació de nombrosos quists a la zona medullar dels ronyons, que ocasionen una insuficiència renal crònica de lenta evolució La malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet pel mecanisme d’ herència autosòmica dominant , és a dir perquè una persona presenti la malaltia n’hi ha prou que rebi l’alteració genètica solament d’un dels progenitors L’alteració genètica en qüestió ocasiona la formació de cavitats dilatades en la medulla renal, comunicades amb els…

El Doppler consisteix en la detecció de la velocitat a què circula la sang a l’interior d’un vas sanguini o d’una cavitat cardíaca, a través de l’emissió i la posterior captació d’ones de so d’una freqüència fixa Quan una ona de so incideix sobre un objecte que es troba en moviment, se’n modifica la freqüència Així, si l’objecte s’allunya del punt des del qual s’emet l’ona sonora, la freqüència d’aquesta disminueix i, al contrari, si l’objecte s’acosta, augmenta Així, doncs, la diferència entre la freqüència de l’ona sonora emesa i la de l’ona sonora modificada i posteriorment…

El tacte rectal és un mètode d’examen que consisteix en la introducció dels dits del metge a l’interior de la darrera porció intestinal, el recte, per tal de palpar-ne l’interior i, a través de les seves parets, el relleu dels òrgans veïns Aquest mètode és molt útil en la diagnosi de les malalties de l’aparell digestiu que afecten el mateix recte, com les hemorroides o els pòlips, o bé òrgans digestius propers, com l’apendicitis Tanmateix, però, en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital el tacte rectal és també una prova fonamental, perquè molt a prop del recte hi ha òrgans…

Definició És anomenat diabetis insípida un trastorn, poc freqüent, que és degut a un dèficit en la síntesi, l’alliberament o l’acció de l’hormona antidiürètica, ADH o vasopresina Aquesta alteració provoca poliúria o producció de quantitats elevades d’orina molt diluïda, així com també polidípsia o set exagerada, i pot originar un estat greu de deshidratació De fet, és anomenada ‘diabetis’ perquè es tracta d’una afecció que es caracteritza per una producció d’orina excessiva, i ‘insípida’ per a diferenciar aquest trastorn —en què s’elabora excessiva orina, molt diluïda però amb soluts normals…

La diabetis mellitus provoca una sèrie de manifestacions característiques consegüents fonamentalment al defecte en la utilització orgànica de la glucosa derivada d’un dèficit en la producció d’insulina o de l’acció normal d’aquesta hormona Un signe típic de la malaltia és la poliúria o emissió de quantitats d’orina superiors al que es considera normal Aquesta alteració s’esdevé quan la glucèmia és superior als 180 mg/100 ml, ja que la glucosa filtrada al ronyó no pot ésser del tot reabsorbida i és eliminada per l’orina incorporant-hi aigua, de manera que es produeix força orina Donat cas que…