El Doppler consisteix en la detecció de la velocitat a què circula la sang a l’interior d’un vas sanguini o d’una cavitat cardíaca, a través de l’emissió i la posterior captació d’ones de so d’una freqüència fixa.
Quan una ona de so incideix sobre un objecte que es troba en moviment, se’n modifica la freqüència. Així, si l’objecte s’allunya del punt des del qual s’emet l’ona sonora, la freqüència d’aquesta disminueix i, al contrari, si l’objecte s’acosta, augmenta. Així, doncs, la diferència entre la freqüència de l’ona sonora emesa i la de l’ona sonora modificada i posteriorment reflectida per aquest objecte en moviment és proporcional a la velocitat a què es mou aquest objecte. Aquest fenomen es coneix amb el nom d’efecte Doppler.
El Doppler, com a tècnica diagnostica, es basa en l’aplicació de l’efecte Doppler a la sang, i en aquest cas l’objecte mòbil són els glòbuls vermells. En primer lloc, s’aplica un transductor o emissor d’ones ultrasòniques damunt la paret toràcica anterior o del vas sanguini que es vol explorar. Al mateix temps, un aparell receptor determina la diferència de la freqüència entre les ones sonores emeses i les reflectides, i amb un càlcul matemàtic, informa de la velocitat amb què circula la sang.
La presència de lesions o obstruccions en els vasos sanguinis o bé en les cavitats cardíaques ocasiona una turbulència en el flux sanguini i per tant una alteració en la velocitat amb què circula la sang per l’interior. Així, el Doppler constitueix una tècnica de diagnosi molt eficaç a l’hora de detectar l’existència de plaques d’ateroma o coàguls de sang a l’interior dels vasos sanguinis o la presència de lesions en les vàlvules cardíaques o de cardiopaties congènites que produeixen una anomalia en el flux sanguini del cor.