Resultats de la cerca

És anomenada hèrnia de la línia mitjana o línia blanca de l’abdomen la protrusió de diversos teixits de la cavitat abdominal cap a l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell Segons la localització que presenta, hom diferencia l’hèrnia epigàstrica, situada per sobre del l’ombrígol, i l’hèrnia hipogàstrica, que se situa per sota del melic Les hèrnies de la línia mitjana abdominal se solen advertir per l’aparició d’un bony petit, subcutani i de consistència tova, als marges de la Unia que solca la superfície de la part del ventre, des del pubis fins al tòrax En alguns casos…

L’ artritis reactiva és una inflamació de les articulacions deguda a una reacció immunològica anòmala desencadenada per diversos agents infecciosos Encara que les manifestacions articulars poden ésser les més evidents d’aquesta malaltia, generalment s’acompanyen d’alteracions en d’altres estructures anatòmiques L’aparició d’una artritis reactiva en què s’esdevé la inflamació de les articulacions, la uretra i estructures oculars s’anomena síndrome de Reiter L’alteració se sol presentar entre 20 anys i 40 D’altra banda, no se’n coneix la causa íntima, però es pensa que hi ha persones que tenen…

La síndrome de Goodpasture constitueix un trastorn estrany de causa desconeguda Es caracteritza per la presentació d’hemorràgies pulmonars —que solen generar hemoptisis i anèmia— i glomerulonefritis, la qual ocasiona una insuficiència renal progressiva Aquest trastorn es presenta sobretot en homes joves, entre 17 i 27 anys El primer símptoma sol ésser l’expectoració de sang deguda a l’expulsió de sang acumulada als alvèols per causes desconegudes Aquesta mateixa sang acumulada dificulta l’intercanvi de gasos als pulmons, de manera que simultàniament, o al cap de poc temps, es presenta també…

És anomenada uveïtis anterior la inflamació de les estructures que formen la part anterior de l’úvea, la capa mitjana de l’ull Aquestes estructures són l’iris, una làmina circular acolorida formada per fibres musculars i al centre de la qual hi ha la pupilla, i el cos ciliar, l’estructura vascular i muscular que continua a l’iris En general, ambdues estructures s’inflamen conjuntament Quan s’inflama preferentment l’iris, l’afecció és anomenada iritis , i, si també és inflamat el cos ciliar, irido-ciclitis La causa pot ésser variada traumatismes, cossos estranys, afeccions del cristallí o…

És anomenada prolapse rectal la protrusió del recte, l’última porció de l’intestí gros, cap a l’exterior de l’organisme, a través del conducte anal El prolapse rectal se sol produir a conseqüència d’una contracció deficient dels esfínters anals, que obstrueixen el pas del contingut del recte llevat del moment que es produeix la defecació, o bé a causa d’una debilitat de la musculatura de la base de la pelvis, on recolzen les porcions inferiors del recte Ambdues circumstàncies són provocades, en general, per una debilitat constitucional dels teixits involucrats que, si bé es transmet de manera…

És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis…

Definició És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge Aquesta alteració es presenta a causa d’una infecció del teixit hepàtic deguda a diversos tipus de bacteris que solen atènyer aquest òrgan a través de la circulació sanguínia o bé que procedeixen dels teixits adjacents Els abscessos hepàtics, que poden ésser únics o múltiples, se solen formar en uns quants dies o algunes setmanes, i en general es manifesten amb febre, esgarrifances, pèrdua de la gana i dolor a la part superior i dreta de l’abdomen Igualment, és habitual que més endavant…

Definició L’ hemocromatosi constitueix una malaltia metabòlica caracteritzada per un augment anormal i persistent dels dipòsits de ferro a l’organisme, a conseqüència del qual aquest mineral s’acumula progressivament en diversos òrgans i teixits —sobretot el fetge, el pàncrees, el cor i la glàndula hipòfisi— i dona lloc a diverses manifestacions que inicialment inclouen somnolència, pèrdua de pes, enfosquiment de la pell, pèrdua del desig sexual i dolors articulars, i que, més endavant, en absència del tractament oportú, menen a l’hepatitis crònica i la cirrosi, la diabetis, la…

Definició És anomenada septicèmia o sèpsia sanguínia una invasió massiva o persistent de bacteris o fongs a la sang Aquest trastorn pot evolucionar amb una síndrome febril i comportar la disseminació dels microorganismes a llocs allunyats del focus originari, o bé es pot complicar amb xoc sèptic El xoc sèptic és un trastorn molt greu que de vegades es manifesta com a complicació d’una septicèmia, o bé a conseqüència de l’entrada massiva a la sang de toxines elaborades per diverses espècies de bacteris es caracteritza per una sobtada disminució de la irrigació sanguínia de teixits vitals, com…

La diabetis mellitus pot presentar diverses causes, ja que el paràmetre fonamental de la malaltia, la hiperglucèmia o nivell de glucosa sanguínia superior al que és habitual, pot ésser deguda a diversos trastorns dels nombrosos mecanismes involucrats en el control de la glucèmia Així, es diferencien diversos tipus de la malaltia, d’un origen diferent i l’evolució dels quals també presenta determinades diferències, per bé que en tots els casos les alteracions metabòliques consegüents són degudes a un mecanisme similar En primer lloc, es diferencien bàsicament dos tipus de diabetis la diabetis…