Resultats de la cerca

La pell actua com a barrera protectora que impedeix el pas de gèrmens i de substàncies químiques La funció de barrera és duta a terme en la capa de secrecions que cobreix la superfície cutània i en els diversos estrats de la pell La superfície de l’epidermis és coberta per l’anomenat mantell àcido-gras , constituït per les secrecions provinents de les glàndules sebàcies i sudorípares, i per les restes cellulars despreses de la capa còrnia de l'epidermis El mantell àcido-gras impedeix el pas de l'aigua, perquè aquest líquid no es dissol en els greixos i, per tant, no…

La pell és un òrgan molt actiu que participa en el funcionament general de l’organisme Fonamentalment, realitza tres funcions protegeix l’organisme, en regula el funcionament i estableix relació amb el món exterior Actua com a barrera que protegeix l’organisme de diversos factors nocius provinents de l’exterior Així, impedeix el pas de substàncies i radiacions, evita la penetració de gèrmens i esmorteeix els efectes de les agressions mecàniques El teixit cutani collabora en la regulació de l’organisme de diverses maneres D’una banda, evita que l’organisme perdi líquids i d’altres…

La coloració de la pell depèn de tres pigments la melanina, l’hemoglobina i el carotè L’ hemoglobina és la proteïna que transporta l’oxigen en la sang D’aquesta substància depèn el color vermellós de la sang, que varia de tonalitat segons la concentració d’oxigen La sang que circula per les artèries, rica en oxigen, és d’un color vermell viu la sang que circula per les venes, és més blavosa perquè és pobra en oxigen La coloració de la sang dels vasos del derma és visible en la superfície cutània, a la qual dóna un color rosat Igualment, els canvis en la vascularització de la pell, l’…

La cicatrització és el procés destinat a reparar les lesions que destrueixen la continuïtat de les capes profundes de la pell Quan una lesió afecta només l’epidermis, el teixit es regenera a partir de la capa basal, i no queda cap marca visible En canvi, quan una lesió destrueix tota l’epidermis i afecta el derma, la pell es repara a través del procés de cicatrització, que deixa una marca permanent anomenada cicatriu Quan una lesió afecta els teixits dèrmics, les dues vores de la ferida se separen i es forma una clivella des de la superfície de la pell fins a l’hipoderma Des del teixit…

El sèu és una barreja complexa de substàncies grasses secretades per les glàndules sebàcies La secreció sebàcia es compon de les substàncies que formen les mateixes cèllules glandulars, que es desintegren després d’un temps d’evolució Així, a mesura que les cèllules dels alvèols de la glàndula es reprodueixen, es van desplaçant cap al conducte excretor, alhora que sintetitzen greixos Quan atenyen la zona central, aquestes cèllules degeneren, moren i s’acumulen al conducte excretor La composició del sèu elaborat per la glàndula és modificada en travessar el conducte excretor i el follicle…

Des de la fecundació fins al naixement, l’embaràs passa per diverses fases, que se solen agrupar en tres etapes estadi germinatiu, estadi embrionari i estadi fetal L’ estadi germinatiu comença amb la fecundació i conclou en el moment que l’ou humà s’implanta a la paret de l’úter L’ estadi embrionari s’inicia en el moment de la implantació i acaba al final del segon mes, quan l’embrió ja disposa de tots els òrgans propis de l’ésser humà L’ estadi fetal , que segueix immediatament l’anterior, és una etapa de maduració del fetus, durant la qual els òrgans prèviament formats acaben de conformar-…

La suor és un líquid clar, de gust salat, secretat per les glàndules sudorípares És elaborada en les cèllules del glomèrul secretor de les glàndules sudorípares i travessa el conducte excretor fins que ateny la superfície de la pell A mesura que la secreció passa pel conducte de la glàndula, hi ha substàncies que poden ésser reabsorbides d’acord amb les necessitats de l’organisme Així, la composició de la suor es pot modificar segons les necessitats de cada circumstància La secreció drenada a l’exterior conté fonamentalment aigua, en la qual hi ha dissolts lactats, clorur sòdic i amoníac Una…

La hipòfisi secreta diverses hormones, l’activitat de les quals sobre l’organisme és molt variada segons els casos Les hormones secretades per l’adenohipòfisi són sintetitzades per la mateixa hipòfisi, generalment sota la influència de les hormones hipotalàmiques que en regulen l’activitat En canvi, les hormones secretades per la neurohipòfisi són sintetitzades per Thipotàlem, raó per la qual la part posterior de la hipòfisi només en fa de magatzem, per al seu alliberament posterior En la hipòfisi anterior, o adenohipòfisi, se secreten les següents hormones la somatotropina o hormona del…

Amb la denominació immunitat , en el sentit més ampli, hom designa la capacitat que té l’organisme per fer front als agents microbians infecciosos i el conjunt de recursos de què disposa per a evitar les accions nocives del gèrmens, el desenvolupament dels quals en els diversos teixits pot causar diferents trastorns patològics, i fins i tot la mort de l’individu El sistema immunitari, encarregat d’aquesta missió, mitjançant mecanismes d’acció molt variats, generalment aconsegueix d’impedir o controlar el desenvolupament microbià a l’interior de l’organisme, per la qual cosa la major part de…

La ceratinització és el procés de transformació que experimenten les cèllules de l’epidermis en el recorregut que fan des de la capa basal fins a la superfície En aquest procés les estructures cellulars esdevenen ceratina, una massa de material resistent, constituïda fonamentalment per proteïnes fibroses, restes de membranes cellulars i d’altres substàncies La ceratina es caracteritza perquè és molt resistent a les transformacions químiques, és impermeable a l’aigua i suporta l’acció de substàncies àcides i alcalines sense que la destrueixin La formació de ceratina s’inicia en la capa basal…