Resultats de la cerca

Hom considera igualment que l’aparell genital femení és constituït per dos grups d’òrgans els òrgans genitals interns , formats pel conjunt d’estructures en què es produeixen les cèllules sexuals reproductores i en què, si es presenta l’eventualitat, es realitza la fecundació i el desenvolupament embrionari, i els òrgans genitals externs , constituïts per les estructures que intervenen directament en l’acte de copulació a través del qual són traspassades a l’organisme femení les cèllules reproductores masculines Els òrgans genitals interns femenins són…

Hom considera que l’aparell genital masculí es compon de dos grups d’òrgans els òrgans genitals interns , constituïts pel conjunt d’estructures en què es produeixen les cèllules sexuals reproductores, les secrecions necessàries per a transportar-les cap a l’exterior i també per les estructures per on aquests productes s’evacuen, i els òrgans genitals externs , constituïts per les estructures que condueixen definitivament els productes esmentats a l’exterior i que intervenen de manera directa en la copulació, amb la qual poden ésser traspassats a l’organisme femení…

El sistema reproductor és constituït per diversos òrgans íntimament relacionats entre si —que, en conjunt, formen l’aparell genital, amb una estructura especialment desenvolupada per a l’activitat sexual i la consecució d’embarassos— i per la mama, òrgan del sexe femení que té com a funció principal possibilitar la lactància Com que les funcions reproductores corresponents a cada sexe són diferents, els òrgans genitals masculins i els femenins de les persones adultes són completament diferents Aquests òrgans constitueixen la diferència principal entre el cos de l’home i el de la…

Els caràcters sexuals secundaris són característiques distintives de l’organisme masculí i el femení que no tenen una relació directa amb la reproducció Per tant, es consideren caràcters sexuals secundaris totes les característiques que distingeixen les persones de cada sexe, llevat dels òrgans genitals i les mames El desenvolupament d’aquestes característiques diferenciades és degut als diferents efectes exercits per les hormones sexuals masculines i les hormones sexuals femenines sobre diverses estructures de l’organisme Els caràcters sexuals secundaris es desenvolupen durant la pubertat,…

En la pell hi ha nombroses fibres nervioses que transmeten impulsos nerviosos, tant des de la pell al sistema nerviós central com en sentit invers Els nervis que transmeten estímuls procedents del sistema nerviós central es localitzen en el derma i l’hipoderma Innerven les glàndules sudorípares, els vasos sanguinis i els músculs erectors dels pèls, tot controlant l’acció d’aquestes estructures D’altra banda, en l’epidermis hi ha nombroses terminacions lliures de fibres nervioses que, en ésser estimulades, originen impulsos nerviosos que es transmeten al sistema nerviós central i generen la…

L’embrió humà es desenvolupa a partir d’una sola cèllula, la cèllula ou o zigot , formada per la unió d’un òvul, el gàmeta o cèllula reproductora procedent de la mare, i un espermatozoide , la cèllula reproductora procedent del pare Cada una d’aquestes cèllules aporta vint-i-tres cromosomes , estructures constituïdes per àcid desoxiribonucleic o ADN , on es troben els gens que determinaran el desenvolupament d’un nou ésser així, doncs, la cèllula constituïda per la unió d’ambdós gàmetes sexuals consta de vint-i-tres parells de cromosomes Un d’aquests parells de cromosomes, anomenats…

La vulva és el conjunt dels òrgans genitals femenins que es troben del tot localitzats a l’exterior de l’organisme Comprèn fonamentalment el mont de Venus, els llavis majors i els llavis menors, el clítoris i el vestíbul vaginal En condicions normals, i mantenint les cuixes juntes, solament són visibles dues parts de la vulva el mont de Venus i els llavis majors El mont de Venus és una prominència situada per davant del pubis que correspon a un dipòsit de greix acumulat per sota de la pell d’aquesta zona Es prolonga a un costat i l’altre amb els llavis majors , dos plecs de pell…

Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…

Les glàndules sebàcies són agrupacions de cèllules especialitzades que secreten sèu, un material greixós que lubrifica els pèls i la superfície de la pell, i que es localitzen al derma Cada glàndula sebàcia es compon de diversos al vèols, uns conjunts de cèllules diposades en capes concèntriques La capa més externa és formada per cèllules que tenen una gran capacitat reproductiva Quan aquestes cèllules es van reproduint, es desplacen cap a l’interior de l’alvèol, tot empenyent les més internes A mesura que es desplacen, les cèllules sintetitzen substàncies grasses que queden acumulades a l’…

Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…