Resultats de la cerca

És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu El…

L’ úter , anomenat també matriu , és un òrgan únic i simètric situat al centre de la cavitat pèlvica entre el recte i la bufeta urinària És un òrgan buit la cavitat del qual comunica, a la part superior i la lateral, amb les trompes de Fallopi i, a la part inferior, amb la vagina Externament té una forma similar a una pera invertida, fa entre 7 i 8 cm de longitud i uns 3 cm de diàmetre a la part més ampla, i pesa uns 90 g Les seves dimensions es modifiquen notablement durant la gestació, ja que la capacitat pot augmentar unes 4000 vegades i el pes pot atènyer uns 1200 g A l’úter es…

L’ escrot és una estructura amb forma de bossa que conté els testicles i llurs estructures annexes Constitueix l’allotjament dels testicles per fora de la cavitat abdominal, en una zona on es manté una temperatura lleugerament inferior a la de l’interior de l’organisme, idònia per a l’activitat espermatogènica de la gònada masculina La paret de l’escrot és formada bàsicament per tres capes de teixits La capa més externa és la pell de l’escrot , d’una estructura semblant a la de la resta de la pell, però que presenta la característica d’ésser més pigmentada i té solcs Al teixit subcutani hi ha…

Els ovaris són dos òrgans simètrics situats en la cavitat abdominal, pròpiament en la zona anomenada cavitat pèlvica, a la part inferior del tronc de fet, hom no en pot determinar la situació exacta perquè varia d’una persona a una altra, i fins i tot es modifica al llarg de la vida d’acord amb els canvis de posició i de grandària dels òrgans veïns, com l’úter i les trompes Els ovaris tenen una forma ovoide, una mica aplanada en sentit frontal en la dona adulta l’eix major fa uns 3,5 cm i el menor aproximadament la meitat, 1,5 cm També són anomenats glàndules germinals femenines o gònades…

Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…

El duodè és un òrgan cilíndric, d’uns 26 cm de llargada i uns 3 cm de diàmetre, que comunica per dalt amb la regió pilòrica de l’estómac i per sota desemboca al jejú, en una zona anomenada angle duodeno-jejunal o angle de Treitz Aquest òrgan, que es troba a la regió central de la cavitat abdominal, desplaçat cap a la dreta, descriu una forma de lletra C i consta esquemàticament de quatre porcions o segments que fan angle entre si La primera porció o bulb duodenal es projecta des de la regió pilòrica de l’estómac cap a la dreta i es relaciona amb el fetge per davant i els conductes biliars…

Les trompes de Fallopi , també anomenades trompes uterines o oviductes són un parell d’òrgans buits, cadascun dels quals comunica per un extrem amb l’interior de l’úter i per l’altre extrem s’obre davant un ovari Cada trompa té una forma similar a un corn de caça, allargada i més ampla per un extrem que per l’altre fa entre 10 i 14 cm de llargada i el diàmetre oscilla entre 1 mm i 2 en l’extrem més estret i més del doble en la porció oposada En cada trompa es diferencien dues parts la porció intramural i la porció lliure La porció intramural o intersticial correspon a la part de trompa…

Les glàndules suprarenals o adrenals són dues glàndules, de forma piramidal o triangular, situades a manera de caputxó sobre el pol superior de cada un dels dos ronyons Així, doncs, es troben situades en l’espai retroperitoneal, és a dir, per darrere del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals, a prop de la columna vertebral, aproximadament a l’altura de la primera vèrtebra lumbar, encara que la dreta té una situació una mica més elevada i lateral que l’esquerra Cada glàndula suprarenal fa entre 2 i 3 cm d’amplada, de 4 a 6 cm de llargada i de 3 a 6 mm de gruix…

Els diversos tipus de leucòcits tenen la funció comuna de defensa de l’organisme davant agressions externes com les que representen les infeccions, de manera que formen part del sistema immunitari Cadascun dels diversos tipus presenta una funció particular, però tots collaboren entre si en l’activitat comuna esmentada L’activitat dels glòbuls blancs es duu a terme fonamentalment de dues maneres d’una banda, alguns leucòcits són capaços de destruir directament les substàncies nocives ingerint-les i desintegrant-les amb les substàncies que contenen els grànuls D’altra banda, alguns leucòcits…

S’anomenen cèllules immunitàries totes les que participen d’una manera o d’una altra en els mecanismes de defensa orgànica, ja sigui reconeixent els agents agressors i originant diverses reaccions humorals o bé actuant directament en la destrucció dels microbis Bàsicament, totes aquestes cèllules són cèllules sanguínies, els anomenats glòbuls blancs o leucòcits , per bé que no solament es troben en l’espai intravascular sinó que també accedeixen pràcticament a tots els teixits de l’organisme fins i tot algunes cèllules immunitàries romanen en teixits específics, com per exemple la pell, i hom…