Resultats de la cerca
Es mostren 292 resultats
símbol
Lingüística i sociolingüística
Signe.
Saussure i altres han rebutjat aquesta definició adduint l’arbitrarietat de relació gairebé absoluta que hi ha entre els signes i les coses significades, enfront de la relació o la motivació que d’alguna manera sempre hi ha entre el símbol i la cosa simbolitzada, com la calavera i la mort D’altres posen en relleu més aviat el fet que els signes sempre formen sistemes de relacions, com, per exemple, els fonemes consonàntics d’una llengua en canvi, els símbols no ho fan necessàriament, com, per exemple, les banderes dels països membres de l’ONU
islandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava occidental, parlada per la totalitat dels habitants d’Islàndia (unes 280.000 persones a mitjan anys noranta) i als EUA i el Canadà (uns 12.000).
L’islandès actual és tan pròxim al de l’època medieval feta abstracció d’alguns canvis fonètics que, iniciats vers el segle XII, no foren completats fins al XVIII que un infant pot llegir sense dificultats insuperables les velles sagues Les diferències dialectals, d’altra banda, són lleugeres i escasses, principalment d’índole fonètica, entre els parlars del sud i els del nord Lèxicament, la llengua és d’un purisme extraordinari, fruit de la reacció iniciada a la primeria del segle XIX per bandejar els nombrosos barbarismes que s’hi havien infiltrat L’alfabet llatí hi…
antroponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els antropònims.
Hi ha noms personals que no són noms comuns amb significat conegut dins la llengua com Antoni, Gisbert, Reixac n'hi ha d’altres que existeixen en la llengua viva com Casal, Puig, Salvador però tots, fins i tot els del primer grup, són originàriament mots corrents i significatius dins l’idioma del qual procedeixen així, Andreu ve del grec Andreas , que significa ‘valent’ Robert ve del germànic Hrodebert , que vol dir ‘famós’ D’altra banda, els antropònims poden convertir-se en noms comuns, proveïts d’un significat nou per exemple, anfós i rafel com a noms de peixos…
atracció paronímica
Lingüística i sociolingüística
Fenomen, anomenat també etimologia popular
, que es produeix quan hom vol donar un determinat sentit a les paraules: aleshores és fàcil que hi hagi una creació de significat, provocada, generalment, per un canvi fonètic o bé semàntic.
Jafudà Bonsenyor
Història
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Metge i traductor jueu.
Era net de Jahudán de Cavallería i fill d’Astruc Bonsenyor, l’un i l’altre amb càrrecs a la cort de Jaume I El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1333 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d' al-Zaḥrāwī , avui perdut Uns vint anys abans havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs , recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab Llur agrupació en capítols temàtics molt desiguals De…
Primož Trubar
Lingüística i sociolingüística
Religió
Predicador i escriptor eslovè.
Format a Rijeka i a Salzburg, l’any 1524 passà al servei de l’arquebisbe Pietro Bonomo, a Trieste, on entrà en contacte amb els corrents humanistes i més tard amb la Reforma protestant Després d’un breu retorn a Carniola i d’iniciar estudis a Viena 1527-30, fou vicari al bisbat de Ljubljana, on predicà en eslovè i d’on, a causa de les seves simpaties pel protestantisme, fou expulsat un cop excomunicat 1547 Anà aleshores a Rothenburg Baviera on, sota la protecció del teòleg reformista Veit Dietrich, fou diaca fins el 1552, es casà i tingué un fill Hi escriví, a més, el Catechismus…
canvi semàntic
Lingüística i sociolingüística
Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses (històriques, lingüístiques, socials, psicològiques), que pot consistir, d’una banda, en una mutació del referent o cosa anomenada; d’una altra, en una transferència del significant o bé del significat, i, en cada cas, es pot produir tant per semblança com per contigüitat dels significants o dels significats.
Rep el nom de contracció quan hi ha una transició d’un significat general a un d’específic Així, el mot pondre ous deriva del mot llatí ponere ‘posar’, ‘collocar’ en general Quan hi ha un trànsit d’un significat específic a un de general rep el nom d' expansió Així, el mot guanyar prové del d’origen germànic waidanjan ‘cercar els aliments, el menjar’ Rep el nom de translació quan els dos significats es veuen implicats per una relació de veïnatge entre els designats Així, pota , que té per referent la base sustentadora dels animals, passà a significar també la d’una taula És evident que les…
baltoeslau
Lingüística i sociolingüística
Terme que abraça, sota una designació comuna, dues de les famílies de llengües indoeuropees: la de les llengües bàltiques
i la de les llengües eslaves
.
Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que dóna al…
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre…
crítica textual
Història
Lingüística i sociolingüística
Part de la ciència filologicohistòrica que cerca la reconstrucció metòdica de texts segons l’original més probable.
Aquest és representat per l'arquetip o els subarquetips subarquetip És tasca del crític de descobrir-hi les faltes mecàniques, involuntàries, dels copistes errors de lectura, de pronúncia i memòria mentals, de transcripció, inversió, omissió i repetició de mots, o voluntàries esmenes erudites i estilístiques, interpolació d’elements estranys La crítica textual és doble externa i interna La crítica externa exigeix l’aplec sistemàtic dels còdexs conservats, la collació de les variants i la distribució consegüent dels manuscrits en famílies o recensions, d’acord amb les quals és…