Resultats de la cerca

La primera edició, apareguda el 1857, comprenia un poema pròleg i cent poemes numerats i distribuïts en seccions subtitulades aquesta aparença de composició premeditada, però, fou feta a posteriori els poemes foren escrits ocasionalment en el decurs de setze anys El títol —ideat, sembla, per un amic del poeta, que havia pensat en Les Lesbiennes i Les Limbes — contribuí a provocar el procés que li fou incoat per obscenitat el mateix any que hom processava Madame Bovary Baudelaire i el seu editor foren condemnats a una multa i sis dels poemes foren prohibits El 1861 n'aparegué una segona…

En la seva primera època 25 de febrer de 1898 — 31 de novembre de 1898 fou quinzenal i representà la continuació de L’Avenç La dirigiren Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó Hi collaboraren Raimon Casellas, Joan Maragall que hi publicà Oda a Espanya i fragments de la versió d' Així parlà Zarathustra , de Nietzsche, Alexandre Cortada, Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Ramon D Perés, etc Publicà també texts de Baudelaire, Maeterlinck i D’Annunzio traduïts al català En una segona època 25 de desembre de 1899 — 24 de març de 1900, dirigida per Jaume…

Desenvolupament enciclopèdic L’any 1938, el poeta va revisar i ordenar cronològicament els seus poemes en cinc llibres Joan Sales els publicà a Coyoacán, Mèxic, dins “Quaderns de l’Exili”, i l’any 1950 en una edició a Llibres de l’Óssa Menor Les edicions posteriors apleguen altres poemes esparsos, contes i cartes El “Llibre primer” recull deu poemes d’inspiració artística que emmirallen amb subtilesa la malaltia i la mort com a fons del jo líric En la naturalesa, el poeta aspira a un desig de pau El “Llibre segon” conté vint-i-dos poemes amb diverses cançons a Mahalta i alguns temes clàssics…

Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893 Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens Els deu primers números foren velografiats del juliol al desembre del 1881 i la resta impresos Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del Diari Català de…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un recull d’articles que ja havien aparegut entre el 1918 i el 1920 a La Veu de Catalunya alguns d’ells signats amb el pseudònim de Jordi March i en un període anterior en diverses publicacions més, com La Revista El volum representa el primer intent del jove Riba d’articular un pensament literari personal i un llenguatge crític que hi sigui apropiat Per això les seves notes transmeten una necessitat doctrinària, que es fa manifesta tant en la tendència a convertir els raonaments en definicions de caràcter general —de vegades properes a la màxima i a…

Desenvolupament enciclopèdic La idea que l’articula és la clara consciència de ser poble, d’escriure “des del poble”, des d’un passat de renúncies i amb una identificació amb la llibertat i la rebellia Representa l’esperit i les esperances albirades en el primer postfranquisme, però és una exacta narració poètica de la història del País Valencià i una justificació detallada de l’orgull de sentir-se’n fill És un cant èpic i vital que Estellés denominà «cant general del meu País» Cal destacar en el seu conjunt referències poètiques —Neruda, Baudelaire—, musicals i pictòriques la mar, Miró, el…

Ha tingut onze edicions fins a l’edició definitiva inclosa a Obra literària completa, I Poesia, teatre i contes 2005 Poemes de l’Alquimista 1936-1950 aplegava, amb supressions, modificacions i afegits, els quatre reculls que el poeta havia publicat anteriorment, Balades amargues 1942, L’aprenent de poeta 1936-1942 1943, Imitació de Rosselló-Pòrcel 1945 i Càncer 1946, i un d’inèdit que apareixia per primera vegada Laberint Producte del clima difícil de la postguerra, Poemes de l’Alquimista ha tingut una història editorial força accidentada, començant per una primera edició clandestina,…

Juli Soleràs és el personatge més important de l’obra —la guerra n’és el tema central—, pel fet de morir en plena joventut pels seus ideals Es tracta d’un personatge de gran complexitat, però misteriós i impenetrable, que és presentat des de la perspectiva dels seus dos amics Cruells i Lluís i, també, a través dels seus interminables monòlegs Juntament amb els dos amics, tots ells oficials que combaten en el bàndol republicà al front d’Aragó, evoca la seva vida Orfe de pares, visqué una infantesa singular amb una tia estranya, amb visions nocturnes Nascut a Grenoble, com Stendhal…

En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…

Desenvolupament enciclopèdic Constitueix un bon exemple de poesia postsimbolista i posa de manifest la voluntat de renovació de l’autor respecte als seus llibres anteriors El poemari consta de tres parts “Fira encesa”, amb divuit poemes, i “Rosa secreta” i “Arbre de flames”, amb sis cadascuna En la primera, la diversitat de personatges i situacions teixeixen un mostrari en què el subjecte poètic recrea —una mica a la manera d’alguns dels poetes de la generació castellana del 27— elements de diverses tradicions que connecten amb les intencions del postsimbolisme i que van de la literatura…