Resultats de la cerca

Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els collectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època 1913-30 La segona època 1931-36 fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística” Ultra els collaboradors catalans Pere Barnils, Manuel de Montoliu, Pompeu Fabra, etc, hi collaboraren, entre altres, Leo Spitzer, Walter von Wartburg, Paul…

Hom la identificà sovint, segons l’etimologia dòrica del seu nom Terra-Mare, amb Gea i Rea-Cíbele Fou la deessa de la terra conreada, especialment del blat i dels altres cereals En les llegendes i els cultes, de caràcter palesament agrari i que s’expandiren per tot el món grec, és estretament vinculada a la seva filla Persèfone, fruit de la seva unió amb Zeus El mite del rapte de Persèfone dóna compte de la repercussió agrària dels canvis estacionals i explica l’origen dels misteris d’Eleusis Unes altres llegendes parlen dels seus amors amb Posidó i amb Jasió, dels quals…

Té com a precedents les diverses edicions 1982, 1983 i 1993 del Diccionari de la llengua catalana de la mateixa editorial, que recollien tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana El Gran diccionari de la llengua catalana  amplia els diccionaris anteriors amb un nombre total d’entrades molt superior 83500, incloses les 67500 del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, incorpora informació gramatical i complementària anteriorment consultable en altres obres com ara etimologia, partició sillàbica, homòfons, prefixos i sufixos, etc, i concedeix…

Començat per un equip de filòlegs llatinistes sota la direcció de Marià Bassols i de Climent, n’aparegué el primer fascicle el 1960 En fou el primer cap de redacció, des d’aquest any fins el 1985, i principal impulsor Joan Bastardas i Parera Els articles del diccionari consten de mot base amb les formes en què apareix, el derivat català actual si existeix, l’etimologia, el significat, els testimonis documentals per ordre cronològic, i, si cal, un comentari adient La gran riquesa documental d’aquest recull el fa d’un gran interès no tan sols per a lingüistes, sinó també per a…

Alcover exposà el seu projecte en una Lletra de convit 1901, i per mitjà del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana 1901 assegurà la connexió amb els collaboradors Després del trencament amb l’Institut d’Estudis Catalans, per a captar-se l’adhesió de certs sectors del País Valencià i de Mallorca, canvià el títol primitiu de l’obra Diccionari de la llengua catalana i hi continuà treballant, primerament sol, i des del 1920, amb l’ajut de Francesc de B Moll La redacció començà el 1924 El 1926 en sortí el primer volum el 1935, el segon, ja adaptat a les normes de l’Institut, després de…

Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…

Cantor, amb les seves melodies encisava els animals i tota la natura El seu nom presenta problemes d’etimologia, així com també el seu tractament mític, que es presenta desdoblat D’una banda, la seva figura va lligada a la davallada als inferns, a la recerca d' Eurídice , el rescat de la qual aconseguí després d’haver persuadit amb el seu cant les divinitats infernals De l’altra, participa també del mite del trossejament per part de les mènades En aquest punt, la seva mort es vincula amb Dionís Zagreu orfisme És difícil de fixar l’antiguitat del mite i destriar-ne els elements…

Aquest autor encetà, el 1856, la publicació d’una sèrie d’estudis de toponímia, el que ell anomenà la geografia històrica dels Pirineus Orientals, i, aquell mateix any, aparegué l’article “Géographie historique du Conflent” dins el butlletí de la Société Agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, un treball realitzat a base de l’observació personal i l’estudi de la documentació antiga referida a aquella comarca, incloent-hi més de sis mil manuscrits inèdits provinents dels arxius conflentins Aquest article representa una de les primeres contribucions de l’autor a l’estudi…

Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita el 1593 en català i traduïda pel mateix autor al castellà el 1601 Es tracta del primer relat cronístic de la història de Mallorca, que fou encarregat pels jurats illencs, tot i que després el text no fou publicat La crònica pretenia oferir una evolució lineal i seqüenciada de la història illenca des dels orígens remots fins a l’època en què fou escrita acaba amb el regnat de Felip II Binimelis completà l’obra amb altres aspectes d’interès narratiu organització eclesiàstica, estructures de poder, descripció geogràfica, principals personatges de la…

Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…