Resultats de la cerca

És el protagonista de tres peces de Beaumarchais les comèdies La précaution inutile ou Le Barbier de Séville 1775, on és el típic criat de comèdia clàssica, La folle journée ou Le Mariage de Figaro 1778, on el personatge, enginyós i ple de sentit pràctic, ateny una significació crítica enfront de la noblesa, com una premonició revolucionària, i el drama La mère coupable 1792, on hom posa en relleu la dimensió psicològica del personatge més que no pas la dimensió sociopolítica Sobre llibrets inspirats en aquestes obres, Mozart compongué Les noces de Fígaro i Rossini El Barber de…

En foren promotors Joan AVentosa i Emili Boix i Selva Fou dirigit per Josep Boix 1964-74, Antoni Bascompte 1974-78, Maria Martinell 1978-98 i Carles Armengol 1998-2002 La docència fou impartida a travès de diverses seccions, entre les quals l’Escola Superior de Ciències Socials 1966 —vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya—, l’Escola Superior d’Assistents Socials des del 1979 i el 1983 convertida en Escola Universitària de Treball Social, l’Escola de Treballadors Familiars 1980, el Departament de Llengua i Cultura Catalanes 1976 i els Cursos de Formació Sociopolítica per…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Quasar Barcelona, Oberón Cinematográfica AChavarrías, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AChavarrías FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ David Fernández MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Javier Navarrete SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Mathieu Carrière Don Carlos, Àlex Casanovas Nico, Laura Mañà Sara, Diana Sassen Aneque, John Melville Mario, Fermí Reixach Pablo, Luis Bazaco Diminuto ESTRENA Barcelona, 06031992, Madrid, 03041992 Sinopsi Nico és un delinqüent sense massa sort que en el club Manila coneix Carlos, un executiu d’un banc…

Els seus fundadors foren Manuel Manolo  Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023,  Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos,  Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una…

Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític 1874-1939 Edició ampliada i revisada 1999, en la introducció de la…

Les actes s’han conservat a la Collecció Canònica Hispana De caràcter provincial, a partir del tercer 589, a semblança dels grans concilis ecumènics de l’imperi Bizantí, esdevingueren assemblees de direcció i de govern del regne visigòtic, convocades pel rei i presidides pel metropolità més antic o de més prestigi El més important fou el tercer, reunit per consell de Leandre de Sevilla, on RecaredI abjurà l’arianisme i fou segellada la fusió del poble hispanoromà i el got Sovint, com el setè 646, el vuitè 653, el novè 655, el desè 656, el dotzè 681, el setzè 693, el dissetè 694 i el divuitè…

De creació baixmedieval 1450, fou traslladada a Cervera per Felip V 1716, ciutat on romangué fins a l’inici del s XIX Durant aquest període, a Barcelona els estudis superiors anaren a càrrec de l’orde dels jesuïtes i de la Junta de Comerç i les seves “càtedres”, així com de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Amb l’inici de l’època liberal, la Universitat tornà interinament a Barcelona setembre del 1837 i s’hostatjà al convent del Carme 1838 sota el rectorat d’Albert Pujol, amb Pròsper de Bofarull en el càrrec d’arxiver i Pau Piferrer en el de bibliotecari els dos darrers…

Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…

Estructurada en cinc llibres El siglo XVIII , El Alzamiento , Los prisioneros de Cabrera , Los refugiados i Liberales y serviles , abraça el període comprès entre els anys 1808 i 1814, marcat per la guerra d’Independència espanyola, o guerra del Francès, i les Corts de Cadis En el primer llibre, tal com indica el títol, s’analitzen els esdeveniments més importants del s XVIII amb relació a l’illa de Mallorca L’autor ofereix una visió del que suposà el decret de Nova Planta, que considera el fet històric més important dels darrers segles, per tal com l’Estat espanyol passà a ser governat d’una…

D’una manera gràfica i simplificadora, es considera que la Reforma té com a data d’inici el 31 d’octubre de 1517, en què suposadament el monjo Martí Luter  va fer públiques les anomenades 95 tesis de Wittenberg clavant-les a la porta de l’església de la universitat d’aquesta ciutat, fet que segons molts estudiosos probablement no tingué lloc En aquest document, concebut com una crítica a l’Església catòlica, codificà dos postulats bàsics que es convertiren en l’eix del moviment d’una banda, que la Bíblia és l’autoritat religiosa primordial i que la salvació és només assolible però no…