Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
actes de dotació i de consagració d’esglésies
Historiografia catalana
Documents, també anomenats dotalies, pels quals es fa donació a una nova església —com a esposa de Crist— d’un patrimoni, un territori, uns ingressos, drets, etc., necessaris per al seu manteniment.
Segons la legislació canònica, ja datable de l’època visigòtica, no era permès al bisbe de consagrar una església si abans no era dotada amb escriptura, per això dins d’un mateix document cal distingir entre aquests dos actes Les dotalies són una documentació riquíssima, que ofereix informació sobre aspectes eclesials, culturals, socials, econòmics, litúrgics, arqueològics, etc Malgrat no haver-hi una uniformitat de tipologies de la documentació, en general, els textos indiquen la causa de la consagració i els seus promotors de vegades, descriuen físicament l’església i s’…
Els constructors i els promotors d'esglésies i castells
Art romànic
Vista aèria del castell de Saldes, que originà als seus peus la població entorn de l’e’glésia parroquial de Sant Martí ECSA - J Pagans En examinar la repercussió de l’art romànic en la societat que el creà i admirà, cal cercar unes fonts diferents de les habituals Ni les restes d’esglésies i castells —per esmentar ara només els monuments més rellevants—, ni els vestigis arqueològics són suficientment explícits per si mateixos, per a un estudi de la incidència social del romànic a Catalunya Hom pot examinar, com va fer Anton M Vilarrúbias en investigar el romànic del priorat de Santa Maria de…
diplomatari
Historiografia catalana
Edició diplomàtica d’actes jurídics d’una mateixa cancelleria o d’un mateix autor, o bé pertanyents a una mateixa persona física o moral, una mateixa localitat, una mateixa regió o un mateix objecte, segons la definició que en fa la Comissió Internacional de Diplomàtica.
Desenvolupament enciclopèdic Però a diferència dels cartularis, el criteri de selecció dels documents és donat pels investigadors en funció del seu tema d’estudi També són anomenats colleccions de documents o colleccions diplomàtiques Sobre els diplomataris de caràcter general i de regnats publicats a Catalunya, resulta indispensable la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón CODOIN, iniciada per Pròsper de Bofarull l’any 1847, i que amb interrupcions es continuà fins el 1982, en la qual es publicaren en conjunt una vintena de diplomataris Les principals…
Santa Eulàlia del Corró d’Avall (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Corró d’Avall és una de les parròquies que estava inclosa dins l’antiga demarcació històrica de les Franqueses del Vallès, que foren atorgades el 1025 per Berenguer Ramon I Juntament amb Llerona, Corró d’Amunt i Marata, van passar a ser carrer de Barcelona al final del segle XIV La primera notícia sobre el terme de Corró d’Amunt és documentada l’any 959 el fet que s’especifiqui “d’Amunt”, fa suposar també l’existència d’un Corró “d’Avall” ja en aquesta època L’església de Santa Eulàlia és esmentada per primer cop en un document del 989 en el qual s’efectua la venda d’una peça de terra situada…
Sant Martí d’Albarells (Argençola)
Art romànic
Aquesta església era situada en l’antic terme del castell d’Albarells Molt aviat adquirí la condició de parròquia, tot i que posteriorment la perdé Depenia del monestir de Santa Maria de Montserrat Les primeres notícies sobre Albarells corresponen a l’any 986, quan en el precepte que el rei Lotari va atorgar al monestir de Sant Cugat del Vallès figurava el puig que anomenaven Guardiola d’Albarells Gardiola de Alberels , que feia de termenal del castell de Clariana Les notícies sobre l’existència de l’església i de les seves funcions parroquials es troben esmentades en una data compresa entre…
Santa Maria de Pineda de Mar
Art romànic
El lloc de Pineda o Pineta , inicialment vinculat a Palafolls i a la seva parròquia de Sant Genís, és citat des del 948 en un precepte del rei Lluís que confirma les rendes del monestir de Sant Pere de Rodes Des del segle X el lloc figura com a adscrit al terme del castell de Montpalau, i la seva església és documentada des del 1079, quan fou consagrada per Berenguer Guifré, bisbe de Girona Des del 1246 consta com a sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda Durant els segles baix-medievals hi fou unida com a sufragània l’església de Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, coneguda…
Santa Maria d’Igualada
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, del qual progressivament es va separar quan es va crear una vila entorn de l’antiga sagrera la vila fou primerament monacal i després reial Des de molt aviat tingué funcions parroquials i les ha mantingudes fins a l’actualitat Depengué durant molt temps del monestir de Sant Cugat del Vallès per una donació desconeguda El terme del castell d’Òdena es documenta a partir del 957 En aquest any Sala de Conflent vengué a Eldegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murat d’Òdena L’església es documenta a…
Castell de la Roqueta (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Situació Restes més vistents d’aquesta fortalesa, consistents en un pany de mur de considerables dimensions, encarat a migdia ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell s’encimbellen dalt d’un puig de 720 m d’altitud, entre l’església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-occidental del terme, enfront de la serra de Queralt Mapa 35-15391 Situació 31TCF737988 Actualment, s’hi pot accedir per una pista que surt de la carretera que va d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, passat Tous, a mà esquerra, que mena a Belltall A uns 2 km de Fiol —quan s’acaba la carretera…
Mare de Déu del Roser d’Ardòvol, abans Sant Climent (Prullans)
Art romànic
L’església parroquial d’Ardòvol arrecera al seu entorn les poques cases que componen aquest nucli, situat uns 2 km al nord-oest del poble de Prullans, cap de municipi Aquesta parròquia, al lloc d’Ardòvol, fou consagrada a sant Climent el 9 de gener de 890, per Ingobert, bisbe d’Urgell Segons indica l’acta de consagració, l’església era situada “ infra pau Tollonense, infra fines de villa iamdicta Ardocale ”, i havia estat edificada pels habitants del lloc, els quals, amb motiu d’aquest acte solemne, la dotaren amb diversos béns situats dins el terme de l’esmentada villa d’Ardòvol D’altra…
Sant Jaume d’Escardacs o d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Antiga església de la parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll, avui desapareguda Era situada al veïnat d’Escardacs, a llevant de Can Pep, al costat del camí del Vilar d’Urtx Vers el 1850 l’Ajuntament autoritzà els amos de Can Cornet a utilitzar-ne les pedres per a la construcció d’un porxo Cal cercar l’esment més antic d’aquest temple en la seva acta de consagració del 2 de juny de 913 El bisbe Nantigís consagrà l’església a petició del sacerdot Guadamir i de tots els parroquians que, segons el document, l’havien fundada El prevere Guadamir dotà l’església, ensems amb Igila i Sunifred, amb terres…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina