Resultats de la cerca

Sovint hom hi afegeix xerès sec o rovell d’ou, i se serveix calent o fred, sol o amb carn a trossos petits, flam, formatge ratllat, galetetes salades, etc

Definició La febre Q és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta nombroses espècies d’animals —salvatges i domèstics— i que accidentalment pot ésser transmesa a l’ésser humà, el qual de vegades evoluciona de manera aguda —originant una síndrome febril i alteracions respiratòries—, o molt estranyament en forma crònica, ocasionant alteracions inflamatòries en diversos òrgans com ara el fetge o el cor Causes L’ agent etiològic de la febre Q és el bacteri Coxiella burnetti , que pertany al gènere Rickettsia , caracteritzat per la resistència a la sequedat ambiental, circumstància que…

És constituïda pel plasma, líquid incolor compost de sèrum i fibrinogen, i pels elements cellulars glòbuls vermells, dits també hematies o eritròcits, glòbuls blancs o leucòcits i plaquetes o trombòcits La sang és una suspensió de cèllules en un medi líquid, de color vermell en els vertebrats a causa de l’hemoglobina dels eritròcits i lleugerament alcalina pH = 7,4, que circula pel sistema cardiovascular del cos dels animals circulació aparell circulatori Fora del cos es pren es coagula a causa de la formació dels qualls de fibrina insoluble coagulació de la sang hemostàsia, dels quals, per…

Aquella bromera turbulenta resultava impredicible El cup, com la tassa immensa d’un “capuccino” acabat de preparar, sobreeixia d’escuma tèbia i palpitant Resultava inexplicable la bullida tumultuosa, l’escalfor progressiva, aquella crema desbordada Passava tot sol Ells, simplement, havien transferit una mica de bromera d’anteriors fermentacions al seu brou dolcenc acabat de macerar Celadors de rituals empírics que guardaven gelosament, governaven un procés que no podien pas entendre Mig artistes i mig mags, feien de l’herència i la intuïció veritable coneixement habilidós Eren els mestres…

És convenient que durant el puerperi la dona, especialment si alleta el seu fill, observi algunes atencions especials amb les mames, per a evitar de patir cap trastorn, com les clivelles , que són lesions consistents en una pèrdua de continuïtat de la pell del mugró o l’arèola mamaria, i la mastitis puerperal , és a dir, la inflamació de les mames que es presenta com a complicació del període postpart La producció d’aquests trastorns és afavorida per la humitat provocada per la llet i la irritació causada per la succió del mugró A més, durant l’alletament, els conductes de la mama estan…

Són anomenades genèricament carn les parts toves i fibroses dels mamífers i de les aus, fonamentalment les que corresponen al teixit muscular La carn és un aliment molt complet, ja que és rica en proteïnes, en lípids, en vitamines i en minerals Tanmateix, el seu contingut d’hidrats de carboni és pràcticament nul La carn crua conté entre un 50 i un 70% del seu pes d’aigua Durant la seva cocció, la major part de l’aigua s’evapora i, per això, la carn cuita és una mica més seca i dura El contingut de proteïnes de la carn oscilla al voltant d’un 20% Tanmateix, hi ha certes diferències en alguns…

Després de l’embaràs comença el període anomenat puerperi, que aproximadament dura unes 6 setmanes o 40 dies, durant el qual el cos de la dona va recuperant la normalitat En aquesta època, és normal que la dona presenti alguns trastorns o modificacions corporals importants, que cal reconèixer per a diferenciar-ho dels signes que indiquen l’aparició d’alteracions que requereixin atenció mèdica Durant els dies següents al part, la dona presenta un fluix constituït per secrecions mucoses, anomenades loquis, formades per coàguls de sang i restes de membranes i de la part uterina de la placenta…

Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…