Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Manuel Girona i Agrafel

Manuel Girona
© Fototeca.cat
Economia
Banquer.
Fill d’ Ignasi Girona i Targa El 1839 amplià la casa de banca del seu pare, i el 1842 gestionà l’aprovació d’un nou banc de descompte, que fou aprovat el 1844 amb el nom de Banc de Barcelona Participà en el finançament de la xarxa ferroviària especialment de les línies Barcelona-Saragossa i Barcelona-Portbou, del nou port de Barcelona i de la Universitat, del Teatre del Liceu i de l’Exposició Universal 1888, de la qual fou comissari reial Facilità crèdits importants al govern, que ajudaren en una gran manera a la Restauració Alcalde de Barcelona 1876, reduí notablement el dèficit crònic de…
Tunísia 2014
Estat
Signatura de la nova Constitució de Tunísia, una de les més modernes del món àrab © Parti Mouvement Ennahdha Aquest any va estar marcat pel progrés de la transició democràtica i la celebració d’eleccions legislatives i presidencials, les primeres en la història dels països àrabs, malgrat l’amenaça del terrorisme gihadista i la manca de seguretat Al gener, l’Assemblea Constituent va aprovar la primera Constitució tunisiana amb un ampli consens, 200 diputats d’un total de 217 Aquesta nova Carta Magna, una de les més modernes del món àrab, inclou la llibertat de culte, la llibertat religiosa i…
pla econòmic
Economia
Conjunt de disposicions preses amb vista a l’execució d’un projecte que interessa una activitat econòmica.
Segons aquesta definició de Charles Bettelheim, els plans poden ésser elaborats per les diferents unitats de consum o famílies, de produccions o empreses, per institucions financeres, per l’administració pública, per organismes supranacionals, etc Així hom podrà parlar del pla de reestructuració d’una empresa, d’un sector industrial, del pla d’actuació municipal, del pla de desenvolupament d’una comarca deprimida, etc En sentit més estricte i quan l’àmbit sigui el de l’estat i el subjecte actiu els seus òrgans, el pla és l’estimació de forma coherent i ordenada de les decisions de les…
El Congrés de Cultura Catalana
Congrés de Cultura Catalana , cartell de J Tàpies, 1977 Coll part / RM El Congrés de Cultura Catalana 1975-77 va ser el darrer gran acte collectiu organitzat pels sectors més dinàmics de la societat civil catalana, al marge de l’activisme més marcadament polític Nascut uns mesos abans de la mort del dictador Francisco Franco, les seves activitats es van prolongar durant els primers dos anys de la transició, quan el futur encara era una incògnita i tot, o gairebé tot, era possible Les incerteses d’aquests dos anys es poden veure reflectides en el desenvolupament intern del Congrés i en les…
Energia 2015
Tecnologia energètica
Transicions energètiques Les empreses elèctriques van pressionar el Govern per tal que impedís la implantació massiva de l’autoconsum fotovoltaic a l’Estat espanyol, on hi ha les condicions perquè realment sigui massiu © Fototecacat / Enruta / Dreamstimecom Alemanya no és l'únic país que té en marxa un procediment legal per a impulsar i desenvolupar una transició energètica Energiewende El 2015 França va aprovar una llei de transició energètica per al creixement verd Aquesta llei, impulsada pel Ministeri d'Ecologia, dirigit per Ségolène Royal, vol modificar l'actual mix elèctric disminuint l'…
Dret 2012
Dret
La Unió Europea va aprovar la regulació sobre l'eficiència energètica dels edificis © Parlament Europeu En el context jurídic mundial, van destacar els nous processos constituents en diversos països àrabs com a conseqüència de les revoltes revolucionàries contra els règims autocràtics, especialment a Tunis i Egipte En el context de les organitzacions internacionals, l'extraordinari suport que va obtenir Palestina a l'Organització de les Nacions, com a nou estat observador, va introduir un nou factor de canvi en les seves relacions amb Israel, el país que ocupa els seus territoris A la Unió…
L’estatut del 2006
Josep Antoni Duran i Lleida, en nom de CiU proclama la necessitat d’avançar en l’autonomia dins el procés de creació del nou Estatut, Barcelona, 8-6-2006 G Manuilo-EFE La causa última i fonamental de l’inici del procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 que va portar a l’aprovació de l’Estatut del 2006, cal buscar-la en la percepció, compartida a bastament entre els partits polítics catalans quatre dels cinc partits o coalicions representats al Parlament i entre amplis sectors socials més del 75% dels enquestats en els sondeigs d’opinió, al final de la dècada dels anys…
sindicalisme
Història
Política
Moviment dels treballadors organitzats en sindicats en defensa d’una millora de llurs condicions de vida i de treball.
Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció, produïda pel desenvolupament del sistema capitalista La primera lluita dels treballadors fou per aconseguir el reconeixement del dret d’associació, que els era negat pel liberalisme en nom de la llibertat Els primers passos del moviment sindical organitzat es feren a la Gran Bretanya, on per influència de Robert Owen es creà la Great Consolidated Trade Union 1833 els precedents, però, es remunten a la segona meitat del segle XVIII El fracàs del cartisme accentuà la moderació del moviment que,…
Mali

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N amb Algèria, a l’E amb Níger, al S amb Burkina Faso, la Costa d’Ivori i Guinea, i a l’W amb Senegal i Mauritània; la capital és Bamako.
La geografia física Mali s’estén sobre el sòcol precambrià africà Hom hi distingeix dues regions principals al N, una regió àrida, coberta per dunes i ergs, pràcticament deshabitada —llevat de les vores del Níger—, que enllaça pel NE amb la regió granítica sahariana d’Adrar des Iforas al S s’aixequen uns altiplans formats per relleus tabulars de gresos El Níger, un dels tres grans rius africans, al seu pas per Mali © Corel Professional Photos Presenta unes diferències climàtiques acusades la zona septentrional, desèrtica, amb unes precipitacions quasi inexistents i una gran oscillació tèrmica…
La transformació de les ciutats
El context València, BEspinalt, 1786-89 BC El segle XVIII representa per a la majoria de regions europees una clara inflexió històrica en descabdellar-se una sèrie de transformacions que comportaren la fi de l’antic règim A Catalunya la consciència sobre la singularitat d’aquest segle va ser particularment viva D’una banda, la centúria s’inicià amb una discontinuïtat institucional i política dramàtica, un canvi clau després d’una llarga etapa de permanència, amb agudes repercussions sobre el món urbà De l’altra, finalitzà amb un creixement sense precedents, força general a les diverses…