Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Els estudis pteridològics
No existeix realment una tradició pteridològica independent de l’estudi d’altres grups de plantes vasculars als Països Catalans En efecte, l’estudi de les falgueres, amb alguna excepció aïllada, que comentarem, ha estat quasi sempre supeditat als treballs de recerca de les plantes amb flor El seu estudi ha anat progressant, doncs, al ritme imposat per la confecció dels catàlegs florístics locals i territorials, en primer lloc, i en el tractament taxonòmic que del grup s’ha fet en les successives flores, d’àmbit geogràfic més o menys extens La pteridologia a Catalunya i a Andorra Les obres de…
Ramon Folch i Guillèn

Ramon Folch i Guillèn
© ERF - Estudi Ramon Folch i Associats S.L.
Biologia
Biòleg.
Llicenciat 1968 i doctorat 1976 en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, on exercí la docència com a professor de botànica 1968-75 Entre els anys 1975 i 1982 dirigí els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Fou secretari de redacció de Natura, ús o abús Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans 1976, i ha estat un dels principals impulsors dels moviments d’opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural català dels anys setanta, tant com a director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni…
regió
Geografia
Dret administratiu
Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies (clima, producció, topografia, administració, etc.).
En llatí, regio era un terme administratiu, que a partir d’August designava indistintament un districte urbà de Roma o una divisió d’Itàlia, la metròpoli, que així no es confonien amb les provinciae sotmeses Els científics han defugit aquest sentit, sense que s’hagin entès sobre l’extensió territorial del concepte, que oscilla entre la mida continental o oceànica que li assignen els biòlegs vuit o deu regions en tot el món, abans anomenades regnes florístics o faunístics, i la mida local de les regions geològiques, que constitueixen l’objecte de monografies exhaustives En…
El cap de Ses Salines
A llevant del cap de Ses Salines, la plataforma sedimentària del migjorn mallorquí és bruscament tallada per una costa de penya-segats Yves Hennechart El cap de Ses Salines 14, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta meridional de Mallorca és una gran plataforma que acaba, quasi en angle recte, al cap de Ses Salines La costa de llevant s’alça, lleugerament i progressiva, cap a Santanyí, amb un màxim de 80 m d’altitud als Baus, ja immediats a la cala de S’Almonia, al límit d’aquest espai natural Cap a ponent, en canvi, la costa es manté baixa, tot alternant trams rocosos, en…
Estat i tendències de la flora i la florística valencianes
Un indicador dels canvis florístics que s’han produït en qualsevol territori és l’evolució del nombre de tàxons Les primeres dades sintètiques sobre la flora del País Valencià es publicaren en el llibre Claves para la flora valenciana , de l’any 1990, actualitzades i revisades amb regularitat pels mateixos autors fins el 2009 Aquestes obres mostren un increment progressiu a partir del 1990, que en constaven 2607, fins a la darrera edició, en la qual en figuraven 3198 Aquestes dades no recullen algunes novetats publicades els últims anys i, no obstant això, representen un increment superior al…
L’estratègia ecològica dels espermatòfits
Els espermatòfits són vegetals particularment adaptats al medi terrestre, però aquest no és uniforme arreu, sinó que varia profundament en latitud i en altitud, i encara segons la roca mare, el clima, etc Cada planta respon individualment a les condicions del medi, i per aquesta raó viu només a certs ambients La mateixa distribució dels espermatòfits és una conseqüència de la seva capacitat de resposta als factors ambientals, tant als actuals com als històrics La consideració de les plantes en relació amb l’espai físic on viuen ens porta a la geografia botànica o geobotánica , que estudia la…
Les serres del Boumort i Carreu
Cingleres conglomeràtiques per damunt del poble de Pessonada al fons, la serra de Carreu Oriol Alamany Les serres del Boumort i Carreu 114, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les serres del Boumort i de Carreu constitueixen, juntament amb un conjunt de serres veïnes Sant Corneli, Sant Joan, Cuberes, etc, un extens sistema muntanyós situat entre la Noguera Pallaresa i el Segre que figura entre els més imposants i complexos dels Pre-pirineus El fort contrast que es dóna entre les solanes i les obagues, i també les altituds assolides cap del Boumort, 2076 m cap de…
Flora i biodiversitat d’algues d’aigües continentals
Algas continentales és una de les últimes sèries del projecte Flora ibérica Es va iniciar el 2002 i fins ara s’ha publicat el primer volum, dedicat als caròfits Abans s’havia abordat la Flora phycologica ibérica , dedicada a les algues marines i començada a elaborar el 1987 L’estat de coneixement de la flora d’algues continentals catalanes i ibèriques en general continua tenint com a referent principal les obres de Pedro González-Guerrero 1902 – 1984 i Ramon Margalef i López 1919 – 2004, malgrat que de llavors ençà el nombre de treballs especialitzats en aquest grup d’organismes ha anat…
Climes relictes, biomes disjunts
Un bioma petit i fragmentat Què és una selva La majoria de les persones entenen per selva una selva equatorial plujosa, és a dir, una pluviïsilva intertropical I, tanmateix, en regions més allunyades de l’equador també hi ha altres boscos d’estructura exuberant i amb aspecte de selva Són les selves plujoses temperades, que, tot i que presenten una riquesa menor en espècies que les selves tropicals, per la seva estructura, fisiognomia, complexitat, diversitat, com també per l’alta especialització de les adaptacions de les seves espècies i per les seves interaccions, s’assemblen més a aquestes…
El massís de les Corberes
Un paisatge ben definitori de les Corberes, en aquest cas a la serra de Vingrau vinyes arrenglerades a les terres més planes i fèrtils, sota aspres muntanyes calcàries d’aspecte àrid Michel Cambrony El massís de les Corberes 113, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El paisatge era obert El bosc, rar, és limitat a alguns punts arrecerats i a les vores dels rius A la plana herbosa pasturaven grans ramats de bisons, urs i rinoceronts sobre els espadats calcaris i als altiplans vivien grups de muflons, isards i tars Aquesta extraordinària fauna existia a Catalunya, i…