Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Samaria
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Palestina, fundada per Omrí (870 aC), capital del regne d'Israel en substitució de Tirça.
Situada en el centre de l’antic reialme, s’alçava damunt la muntanya homònima, excellent “talaia” estratègica Destruïda per Salmanasar V o Sargon II el 722 aC, els seus habitants uns 30 000, deportats a Assíria, foren substituïts per colons assiris Conquerida pels babilonis segle VII aC i pels perses segle V aC, amb la conquesta d’Alexandre el Gran segle IV, els grecs hi establiren una colònia Destruïda per Joan Hircà ~104 aC i repoblada per Alexandre Janneu, Herodes la reconstruí en forma de típica ciutat romana i l’anomenà Sebaste Augusta en honor d’August Evangelitzada pel diaca Felip en…
Terra
Religions de Grècia i Roma
Divinitat mitològica, personificació de la Terra.
La Terra ocupa un lloc important en la mentalitat religiosa de nombroses civilitzacions Primer de tot, pel fet d’ésser el lloc on habita l’home i d’ésser coberta pel cel, la Terra és centre de nombrosos mites cosmogònics que pressuposen una unió primordial de la Terra i del Cel, així com una ulterior separació deguda a una gesta d’un heroi o un “pecat original” La separació del Cel i la Terra representa l’inici de l’existència normal, la cessació de les condicions paradisíaques, l’allunyament culpable o no del món dels déus, que fins aleshores convivien amb l’home En un altre cicle mitològic…
Teseu
Mitologia
Heroi mític grec, fill d’Egeu (possiblement una advocació àtica del déu Posidó) i d’Etra.
A setze anys emprengué un llarg viatge per arribar a Atenes, la ciutat paterna, durant el qual féu les primeres gestes destruint els monstres que sotjaven el camí Sortí d’Atenes per plantar cara al toro tramès per Posidó a devastar els camps després de vèncer-lo, s’encaminà cap a Creta amb els nois que hom oferia anualment al minotaure Reclòs dins el laberint, en sortí seguint un fil que li procurà Ariadna i occí el monstre Per ordre de Dionís abandonà Ariadna a l’illa de Naxos i, en arribar a Atenes, oblidà de canviar les veles negres per unes altres de blanques —senyal convingut per a…
Adonis
Mitologia
Divinitat mitològica.
Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…
Els Comediants

Els Comediants
© Fototeca.cat
Teatre
Grup català de teatre fundat el 1971.
Establert a Canet de Mar, des dels inicis s'ha especialitzat en teatre de carrer, cercaviles, revetlles i espectacles on domina la participació del públicEl seu treball és basat en els recursos i la iconografia de les festes populars, la realitat lúdica del país i la força de les tradicions i el folklore, i aconsegueix de mantenir-ne l’essència i donar-los, alhora, una nova dimensió Els seus espectacles tenen noms significatius Non plus plis 1971, Catacroc 1972 Moros i Cristians 1975 Plou i fa sol 1976, Revetlla o Ball per a Tothom 1978, Sol, solet 1979, Apoteòsic sarau de gala de Tòtil Ier…
Les religions de l'antiguitat
Les religions de l’Orient Mitjà Antic Les comunitats humanes que van viure en èpoques anteriors a la “invenció” de l’escriptura ja coneixien concepcions i pràctiques de tipus religiós o màgic Entre els primers objectes de significat magicoreligiós hi ha l’anomenada Venus de Willendorf, de fa uns 30 000 anys representa la dona en el seu paper maternal, en relació amb el culte de la fertilitat i de la vida humana Les sepultures són les formes més antigues de pràctiques religioses Ja al paleolític mitjà se solia enterrar els morts amb objectes d’ús quotidià, menjar i joies El significat…
Teatre i dansa 2012
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Teatre El 2012 va ser un any marcat per les dificultats econòmiques, entre les quals va destacar el gran augment de l'IVA sobre les arts escèniques que va passar del 8% al 21% a tot l'Estat espanyol, i la important reducció de les subvencions en sales i productores, així com en els pressupostos municipals per a programació, cosa que va afectar significativament els circuits de gira del país El sostre d'espectadors a Catalunya va créixer lleugerament durant els primers trimestres de l'any, però a partir de setembre es va notar una important davallada de públic que va afectar bona part dels…
Teatre i dansa 2011
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2011 va ser un any marcat pel descens en la recaptació i les retallades en els ajuts públics, que van propiciar les coproduccions i les reposicions d’èxits d’anys anteriors Si bé el conjunt dels teatres va aconseguir atreure un nombre d’espectadors lleugerament superior al del 2010, les sales petites es van veure molt afectades per una important davallada d’assistents, així com els espectacles de dansa, que van patir un descens general considerable a causa de l’absència d’espectacles de gran format, alhora que guanyaven un gran…
Mitologia grega i romana
Característiques del mite clàssic És difícil definir què és un mite Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta Quan es fa el procés d’endinsar-se en els mites clàssics, el primer amb què es topa és amb la complexitat de la seva naturalesa, però no solament amb això els mites estan en contínua evolució i es…
L’aprofitament dels recursos animals de les boscanes decídues
L’activitat cinegètica La caça ha estat durant molt temps un factor important en el desenvolupament i la subsistència de moltes societats humanes Molts especialistes creuen que la capacitat de planificar primer la mort d’un animal gran i després la distribució de l’aliment que podia proporcionar més enllà d’un dia constituí un pas decisiu en l’evolució de la intelligència humana A més a més, la cooperació necessària per a caçar animals grans pot haver estat un factor significatiu a l’hora de desenvolupar les primeres estructures socials humanes La caça a les boscanes de l’antigor Els humans…