Resultats de la cerca

Olla bitroncocònica de ceràmica reduïda trobada en el rebliment d’una sitja UE114 al jaciment de l’Aiguacuit ECSA - J Roig El jaciment de l’Aiguacuit es troba situat al S del nucli urbà de Terrassa, al Vallès Occidental Va ser objecte d’intervencions arqueològiques d’urgència entre el 1988 i el 1989 sota la direcció d’E Sánchez i entre el 1989 i el 1990 amb direcció d’E Barrasetas, A Martín i JM Palet Els materials són dipositats als magatzems del Museu de Terrassa-Castell Cartoixa de Vallparadís, i alguns d’aquests exposats a la seva sala d’arqueologia L’Aiguacuit és una villa romana amb una…

L’agrupació d’instruments en categories sdut a terme, ja des de l’antiguitat, per les necessitats de la pràctica musical o de la seva descripció i estudi Aquestes necessitats han donat origen a diferents criteris de selecció, segons el context cultural en què s’hagin produït En el seu sentit més actual, classificar els instruments significa establir categories seguint criteris organològics organologia basats en principis científics Malgrat les seves limitacions, el sistema de classificació establert per C Sachs i E von Hornbostel classificació  Hornbostel-Sachs és, encara avui, el més…

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT conserva, datables entre el segle IX i la fi del segle XIII, noranta-nou fragments de còdexs bíblics, litúrgics i musicals Procedents de diferents arxius parroquials de la diòcesi, la major part foren reutilitzats com a cobertes de manuals notarials, posteriorment recuperats, per la qual cosa es redueixen a un bifoli o simplement a un foli doblegat Tanmateix, hom disposa també d’algunes restes que comprenen quadernets gairebé complets o més nombre de folis A partir dels estudis entorn dels aspectes codicològic, paleogràfic, textual i musicològic…

Representació de la Maeiestas Domini al foli 74v del ms 140, en la qual predomina el color marró clar, a diferència dels colors més vius que illuminen la mateixa escena en els altres sacramentaris conservats a la Biblioteca Capitular ECSA - J Colomé En la disposició que té actualment, aquest sacramentari gregorià conté 168 folis 27 × 20,5 cm, escrits en lletra francesa del segle XIII, amb el text disposat en una sola columna de 18 línies, en una caixa d’escriptura de 17,7 × 12 cm Com és comú en aquest tipus d’obres i de la mateixa manera que passa amb la resta de sacramentaris de Tortosa, s’…

Situació Vista de conjunt de l’església des de l’angle nord-est D Ferran L’església vella es troba situada a la riba esquerra de la riera de Rellinars, afluent del Llobregat, en una zona elevada, sobre un meandre d’aquesta riera Mapa 392M781 Situació 31TDG068104 S’hi accedeix per un camí, d’uns 800 m de llarg, que parteix aproximadament del quilòmetre 17,8 de la carretera que uneix Terrassa i Castellbell i el Vilar El camí es troba, anant en sentit a aquest últim poble, a la banda esquerra, ja passat el nucli urbà de Rellinars, poc abans d’arribar al pont que travessa la riera prop de la…

Situació Vista aèria del poble de Durro, presidit per l’església parroquial de la Nativitat A Cutiller Aquesta església es dreça al costat de migdia del poble de Durro, que es troba enlairat a 1 386 m d’altitud, damunt la riba dreta del riuet de Durro, que desguassa per l’esquerra a la Noguera de Tor Mapa 33-10 214 Situació 31TCH211076 S’arriba a Durro per una pista asfaltada que surt de Barruera, creua el riu i s’enfila per la costa JBP Història La vila de Durro es documenta per primera vegada a la segona meitat del segle XI, en els convenis i pactes feudals fets entre les dues branques…

Situació Façana meridional de l’església, decorada en part amb motius llombards, amb el campanar arrebossat en la seva part superior ECSA - A Roura Pi és situat al capdamunt de la vall del riu Rojà, afluent de la Tet per la riba dreta a 1 023 m d’altitud L’església parroquial de Sant Pau és situada a la part més alta del poble Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 29’ 52” N - Long 2° 21’ 8” E Hom hi arriba, a partir de Vilafranca de Conflent, per la carretera D-6, que condueix de Vilafranca a Mentet, per Fullà, Saorra i Pi PP Història La parròquia de Sant Pau de Pi fou una església subjecta al…

El camperol Agaricus campestris viu als prats i a les gespes, i presenta les làmines joves de color rosatintens L’anell és descendent i el barret, gairebé blanc Pot atènyer mides força més grosses fins a 10 cm que el conegut xampinyó conreat Com aquest, és un bon comestible Josep M Vidal / SCM Si les agaricals de la família anterior eren bàsicament micorizògenes formadores de micorizes, amb arbres dels boscos, principalment, les d’aquesta i de les tres que seguiran són essencialment sapròfites i viuen als sòls rics en matèria orgànica i en sals minerals, als boscos i vores de camins, o als…

L’escriptori de Santes Creus, juntament amb el de Poblet, rellevà els prestigiosos centres de Santa Maria de Ripoll, Vic i Sant Cugat del Vallès en la còpia i la illustració de manuscrits, quan llur activitat, desplegada amb esplendor al llarg dels segles X al XII, ja començava a declinar, és a dir, vers la fi d’aquest darrer segle, però sobretot durant el següent Per bé que una bona part de les restes del fons de la biblioteca santescreuïna ha estat analitzada des del punt de vista codicològic i textual, amb breus comentaris sobre l’ornamentació més reeixida * , l’aspecte artístic romania en…

Catalunya ofereix una gran riquesa de manifestacions de caràcter festiu Al llarg de la historia, celebracions d’origen religiós o pagà han anat bastint tota una tradició que, encara avui, en molts casos, és vigent La festa i la celebració sens dubte generen sempre tot un conjunt d’elements, materials i immaterials que, en perdurar al llarg del temps, adquireixen el caràcter de símbols El vestuari, la música, els ornaments, el joc, la dansa o les construccions més o menys efímeres formen part d’aquest univers festiu i configuren el que podem anomenar imatge de la festa La festa, per altra…