Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
b

Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…
Les orientacions polítiques dels ciutadans
Eleccions generals del 15 de juny de 1977, Tarragona, R Vallvé CFV El pas del franquisme a la democràcia i l’inici del sistema de les comunitats autònomes, encara que van ser conduïts a través de negociacions entre forces polítiques i mitjançant decisions de les institucions centrals, aspiraven a donar resposta a les expectatives de la ciutadania Cal saber, però, quines eren aquestes exactament Naturalment, es pot considerar que el vot ciutadà, decantant-se per determinats partits polítics i deixant-ne d’altres fora de joc, constitueix, de manera indirecta, una aproximació a les preferències…
A l’avantguarda internacional. 1931-2007
Després del Modernisme i del Noucentisme, tot i que foren dos moviments artístics ben oposats desestabilitzador, desconstructor i orgànic, el primer ordenat, constructor i funcional, el segon, el sector més lúcid de la plàstica catalana va fer un nou salt Simplificant, d’aquest salt se n’ha dit avantguarda Es tracta d’un moviment que inclou elements molt diversos ruptura amb l’academicisme i l’historicisme, com fa el Modernisme, proposta de noves formes d’entendre el món i de viure, com fan el Modernisme i el Noucentisme, adaptació / refús a/de la societat de masses Alguns noms –…
Allò que el vent s’endugué
Un enginyós sistema dotat d’un mirall dicroic permetia impressionar tres pellícules simultàniament, una per a la radiació de cada color fonamental En acabat, tenyint cada pellícula amb el to corresponent groc, vermell i blau i fonent-les després en una de sola, es restituïa la imatge inicial, però no pas en blanc i negre, sinó amb els colors de la realitat El mètode, que es deia “ technicolor ”, resultava complicat, però hom acabà simplificant-lo molt fins que fou aplicat amb èxit a un film destinat a fer història Era l’any 1939 i el film s’anomenà “ Gone with the Wind ” “ Allò que el vent s’…
anglès

Difusió de l’anglès al món
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua literària o estàndard oficial al Regne Unit i als seus dominis, i als EUA.
L’anglès és actualment la llengua indoeuropea, que té més parlants prop dels 300 milions, i la segona del món després del xinès Històricament, és una llengua germànica sud-occidental, formada a la Gran Bretanya després de la seva invasió ~ 450 per un grup de tribus germàniques, segurament provinents de la regió fronterera entre les actuals Dinamarca i Alemanya És tradicional de dividir la història de l’anglès en tres períodes l’anglès antic , des del 450 o, millor, ~ 700, data dels primers documents conservats fins al ~ 1150 l’anglès mitjà , fins al 1500 i l’anglès modern , d’aquesta data…
Tipus de bacteris
Patologia humana
Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals bioquímics, com ara…
Interpretacions del megalitisme
Dolmen conegut com Pedra Gentil, Vallgorguina, ~III millenni aC RM La utilització de grans mega pedres lithos en la construcció és un fenomen que pot observar-se tant en el si de les primeres comunitats agropecuàries dòlmens, menhirs com en les societats històriques muralles, edificis públics El tret social bàsic i comú al llarg dels temps per al desenvolupament de l'arquitectura megalítica no és altre que la necessitat de la cooperació i participació organitzada d'un grup d'individus per poder dur-la a terme Tanmateix, la investigació moderna ha reservat el terme "megalític" per a…
L’aprofitament dels recursos animals a l'alta muntanya
La cacera i la pesca De les activitats humanes relacionades amb la vida animal, la més important, a la muntanya, és, de molt, la ramaderia, que ha arribat fins i tot a modificar el paisatge a les muntanyes de les latituds temperades La caça, la pesca, l’apicultura itinerant que intenta aprofitar el retard en la floració de les plantes alpines mitjançant el trasllat temporal dels eixams a les zones més altes i altres activitats menors tenen una incidència molt secundària, encara que la caça fos en altres temps un factor important de la regressió de la fauna de muntanya L’activitat cinegètica…
La miniatura catalana en el camí del 1200
Catalunya no va quedar al marge de les onades bizantinitzants que recorregueren l’Europa de les dècades anteriors al 1200 Els contactes amb les noves tendències internacionals es desglossaren en múltiples episodis que afectaren les arts figuratives en general Tanmateix, el paper capdavanter que assolí la miniatura al Nord europeu no va escaure a la miniatura catalana amb igual intensitat Moltes de les suggestions dels fabulosos llibres mimats de la segona meitat del segle XII foren traduïdes en alguns frontals i pintures murals, però no s’han conservat manuscrits que puguin equiparar-se als…
El Mestre de Soriguerola
Art gòtic
La taula de l’església de Sant Miquel de Soriguerola Cerdanya MNAC/MAC, núm inv 3901 va permetre aplegar sota un mateix nom una sèrie important de pintures sobre suport de fusta bàsicament les taules de Toses, Vall de Ribes i Sant Cristòfol que, estilísticament relacionades, trenquen amb les formes que dominaren entorn del 1200 i la primera meitat del segle XIII Cap de les taules que s’hi relacionen té associada una data precisa, fet que ha portat a fixar-ne cronologies molt variades, que van dels voltants del 1260-75 fins al 1350 Tot i així, a l’hora de datar aquestes obres cal tenir en…