Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
rosàcies

Flor de l'arç blanc (Crataegus monogyna)
© Philippe Surmely / Fotolia.com
Botànica
Família de rosals constituïda per plantes llenyoses o herbàcies, amb fulles simples o compostes, alternes i estipulades, amb flors normalment regulars, hermafrodites, pentàmeres, de periant doble i d’ovari súper, ínfer o semiínfer, i amb fruits diversos.
Consten d’aproximadament 3000 espècies, d’arreu del món, però més abundants als països temperats de l’hemisferi nord Rosàcies més destacades Agrimonia eupatoria serverola, agrimònia, herberola Alchemilla sp alquemilla Alchemilla alpina herba desinflamatòria Alchemilla vulgaris pota de lleó Chaenomeles japonica codonyer del Japó Chrysobalanus icaco icac Cotoneaster integerrimus cornera Cotoneaster tomentosus o nebrodensis cornera tomentosa Crataegus azarolus atzeroler, soroller Crataegus monogyna arç blanc, espí blanc, espinalb Cydonia oblonga codonyer Dryas octopetala driade Eriobotrya…
Burgess Shale
Paleontologia
Formació esquistosa de la zona oriental del Canadà que ha lliurat una importantíssima fauna del començament del període cambrià, de fa uns 530 milions d’anys.
La importància d’aquest jaciment rau en el fet que no sols s’han preservat organismes amb parts esquelètiques dures, sinó també molts altres organismes de cos tou dels quals no es tenia notícia Fou descobert pel paleontòleg nord-americà Charles DWalcott, de la Smithsonian Institution, l’any 1909, i ha lliurat restes de fins a vuit tipus nous d’organismes i nombrosos tipus d’artròpodes fins llavors desconeguts, com els enigmàtics Opabinia i Anomalocaris Juntament amb ells, es troben membres de grups d’invertebrats primitius encara existents, com els priapúlids i els onicòfors La preservació…
umbel·líferes

Apiàcies o umbel·líferes: sanicula europaea, pastanaga borda, chaerofyllum aureum, bupleurum baldense, umbel·la contreta, herba del meu, fulla i brot florit d'api de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’umbel·líflores integrada per plantes normalment herbàcies, de fulles alternes, embeinades i amb freqüència molt dividides, de flors petites, generalment actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres, d’androceu isostèmon i d’ovari ínfer, bicarpel·lar i amb estilopodi, disposades en umbel·les, habitualment compostes, i de fruits esquizocàrpics en diaqueni.
Consta d’unes 2800 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Umbellíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethusa cynapium etusa , julivertassa, cicuta silvestre Ammi visnaga bisnaga , escuradents Anethum graveolens anet , fonoll pudent Angelica archangelica angèlica Angelica silvestris angèlica borda , angèlica Anthriscus cerefolium cerfull Anthricsus silvestris cerfull bord Apium graveolens api , api bord Apium nodiflorum creixen brod , gallassa Astrantia major astrància Bupleurum fruticosum matabou Carum carvi comí de prat , matafaluga borda…
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
Algues bentòniques marines
En els últims vint-i-cinc anys hi ha hagut novetats significatives en el coneixement florístic, taxonòmic i ecològic de les algues marines A més, s’han produït canvis notables en les comunitats, ocasionats sobretot per les activitats humanes A continuació es comenten les novetats i els canvis principals Algues vermelles El catàleg florístic de les algues vermelles s’ha incrementat notablement Dins l’ordre de les rodimenials destaquen dues espècies, Rhodymeniocolax mediterraneus i Leptofauchea coralligena , descrites com a noves per la ciència, els tipus de les quals s’han recollit en terres…
compostes

Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…
Castell de Vallespinosa (Pontils)
Art romànic
Situació Base de la torre que corona el recinte del castell ECSA - EECG Situat damunt d’un petit turó, a l’entrada d’un congost del torrent de Coma de Vaca o de Vallespinosa, afluent per la dreta del Gaià Resta damunt del poble i de l’església de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF622897 Des de la carretera comarcal C-241, que va de Santa Coloma de Queralt a Sarral i Montblanc, surt a mà esquerra la carretera local TV-2015, que porta a Vallespinosa Des de la part alta d’aquesta població o bé des d’un camí que surt, a la dreta, a l’entrada del poble, podem enfilar-nos, en pocs minuts,…
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…
Les bosquines i els gramenets embosquinats mediterranis i submediterranis
Si prescindim de les terres conreades, el paisatge mediterrani actual és amplament dominat per les bosquines, és a dir, per poblaments vegetals presidits per arbusts Moltes d’aquestes bosquines procedeixen de la degradació del bosc esclerofille, ja ha estat dit, però cal tenir present també que als llocs més ingrats de la regió mediterrània aquestes bosquines són exponents de la màxima exuberància que la vegetació pot arribar a atènyer en raó de les condicions ecològiques imperants, marcades per l’escassedat d’aigua i de sòl A l’àmbit submediterrani, la importància de les bosquines és menor,…
Els picnogònids
Característiques del grup Els picnogònids formen un grup d’artròpodes marins que per la forma del cos, semblant al de les aranyes, s’han anomenat aranyes de mar Es tracta d’un grup àmpliament distribuït es troba a tots els mars i oceans, des de la zona litoral fins a fondàries de més de 6000 m Són principalment bentònics, bé que algunes espècies poden nedar i aparèixer entre el plàncton No són estranys a les nostres costes, però sovint passen desapercebuts per les seves petites dimensions, l’escassa mobilitat i la coloració críptica L’observació acurada de les masses d’algues litorals i dels…