Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
Cimera per l’Acció Climàtica
Les Nacions Unides celebren la Cimera per l’Acció Climàtica amb l’objectiu d’accelerar l’aplicació de les mesureres del Tractat de París, concretament reduir a zero les emissions de carboni l'any 2050 El compromís a estrat subscrit per 77 països, sobretot europeus No hi participen el Brasil, el Japó i els Estats Units Rússia i la Xina, dos dels més grans contaminants, subscriuen una adhesió poc concreta El moment culminant de la cimera és el discurs de l’activista de 16 anys Greta Thunberg i lider del moviment Fridays for Future, en el qual renya de manera contundent els líders…
Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya
Història
Servei de documentació d’història local contemporània fundat el 1987 al departament d’història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El seu nom actual es formalitzà el 1995 quan esdevingué un servei oficial de la UAB La seva tasca fonamental ha estat la de generar i actualitzar una base de dades informatitzada d’història local de Catalunya Des del 1994 té subscrit un conveni amb la Diputació de Barcelona i amb la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana per a completar la base de dades amb buidatges sistemàtics de bibliografia per comarques els del Vallès Occidental i el Baix Llobregat ja s’han completat i estan en curs els de l’Alt Penedès, el Bages, el Garraf i Osona Recentment ha publicat la…
Santa Maria de Mequinensa
Art romànic
Tot i que els habitants de la vila de Mequinensa eren majoritàriament musulmans, en bona lògica, tan bon punt es conquerí el castell de manera definitiva 1149, el bisbe Guillem Pere de Roda-Lleida hi dedicà una església, probablement una antiga mesquita, a la Mare de Déu Trobem esment d’aquesta església parroquial de manera indirecta Un document mequinensà de l’any 1177 fou redactat i subscrit per un prevere anomenat Galí, potser rector de la parròquia En un instrument atorgat pels Montcada a favor de la vila de Fraga, compareix el testimoni d’un tal Simó de Santpere, que s’…
Convenció sobre Bombes de Dispersió
Acord internacional per a la prohibició de les bombes de dispersió signat el 2008.
Al febrer del 2007, el govern de Noruega llançà la iniciativa coneguda com “Procés d’Oslo”, en el qual un total de 46 estats es comprometeren a impulsar la prohibició de les bombes de dispersió de fragmentació, o de raïm El procés tingué el suport d’organitzacions no governamentals d’arreu del món aplegades en la Cluster Munition Coalition Un seguit de conferències —celebrades a Lima, Viena i Wellington— prepararen la trobada de Dublín, al maig del 2008, en la qual s’aprovà el tractat, signat a Oslo per 94 estats, el qual, però, no fou subscrit pels principals estats productors d…
referendari | referendària
Història
Dret
Funcionari públic que amb la seva signatura legalitza un despatx o document subscrit abans pel superior.
La denominació prové del funcionari homònim que, entre els romans, referia a l’emperador les peticions dels ciutadans, transmetia als jutges el parer de l’emperador i acomplia diverses missions de secretari Passat a les corts medievals, el títol ha romàs per al secretari del tribunal de la Signatura Apostòlica, a la cúria romana
Institut Cambó
Fundació creada l’any 1999 per Helena Cambó, filla de Francesc Cambó, juntament amb el seu espòs, Ramon Guardans i Vallès, per tal de continuar l’obra de mecenatge del seu pare.
Fins l’any 2017, el componien dues branques, els Estudis Clàssics i els Estudis Socials D’una banda, els Estudis Clàssics se centraven en la traducció al català i la difusió dels grans texts clàssics grecs i llatins, precristians i hebraics, i el seu estudi El formen la Collecció Bernat Metge provinent de l’antiga Fundació Bernat Metge , la Collecció Bíblica Catalana provinent de la Fundació Bíblica Catalana i la Collecció Hebraico-Catalana De l’altra, els Estudis Socials es dediquen a impulsar l’estudi i el debat sobre els temes centrals de la realitat catalana, històrica i actual L’any…
Els bancs de la Febre de l'Or
La conjuntura Pagaré del 1881, any de la Febre d’Or L’any 1880 Catalunya viu un bon moment, gràcies a la liquidació d’uns problemes que afectaven fortament la seva vida política i, per tant, la seva economia El 1874, la burgesia catalana ha vist amb bons ulls la Restauració borbònica Potser no entusiasmava ningú, però la República tampoc no ho havia fet i, en canvi, havia portat molts trasbalsos Per la classe benestant, la proclamació d’Alfons XII és el retorn a la normalitat, a l’estat de coses que ja coneixia El 1876 s’ha acabat la tercera guerra Carlina, la darrera carlinada Tot i que els…
redifusió
Electrònica i informàtica
Distribució de continguts informatius o lúdics per un emissor que ha adquirit els drets de l’emissor original per mitjà d’un contracte o llicència.
Aquesta transmissió es pot fer en qualsevol mitjà de comunicació televisió, ràdio, premsa i web En la redifusió televisiva, un programa s’emet en una cadena de televisió diferent de la qual s’emeté per primera vegada, després d’una venda dels drets de reproducció Hi ha també programes que són creats exclusivament per a la redifusió en diverses cadenes d’àmbit nacional o internacional La redifusió radiofònica funciona com la televisiva, però normalment les ràdios normalment d’FM obtenen programes de grans cadenes d’àmbit estatal En la redifusió web, alguns continguts d’un web, recollits en un…
Banc de Girona (1881-1883)
La constitució Es constituí a Girona el 9 de desembre de 1881 Era un banc generalista es proposa “ la realización de toda clase de operaciones financieras, agrícolas, industriales y empresas de obras públicas apoyando con sus recursos a toda empresa que tienda al desarrollo de la riqueza pública y a la prosperidad del País ” dels estatuts Quan l’objectiu és tan general és natural preguntar-se si és que tenia molts projectes o no en tenia cap, perquè totes dues situacions són possibles en el marc de la Febre d’Or El capital serà de 5 milions de pessetes, però els fundadors només subscriviren…
Cimera de Durban sobre el Canvi Climàtic
Conferència celebrada a la ciutat sud-africana de Durban en el marc de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic entre els dies 28 de novembre i 11 de desembre de 2011.
Es perllongà més d’un dia a causa de l’absència d’acords en exhaurir-se el termini i fou la dotzena de les conferències internacionals establertes amb periodicitat anual des del 1995, i que tingueren com a esdeveniment fundacional la Cimera de Rio del 1992 En el context de la crisi financera global, que s’afegí a les habituals reticències de les grans potències econòmiques els EUA, el Canadà i el Japó, estats emergents l’Índia i la Xina, principalment, i alguns de subdesenvolupats, la Unió Europea hi formulà, amb el suport d’alguns països subdesenvolupats i de l’Aliança de Petits Estats…