Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Les clavulinàcies
El peu de rata gris Clavulina cinerea té un aspecte semblant als peus de rata vers ramariàcies, però se’n diferencia pel fet que és més petit i menys carnós, i sobretot pels seus basidis bispòrics, amb dos esterigmes molt corbats És un comestible poc apreciat Manuel Tabarés / SCM Comprenen un sol gènere, Clavulina, de cos fructífer simple o ramificat, amb rames aplanades o crestades amb prominències agudes i nombroses, ben caracteritzat pels basidis, subcilíndrics i només amb dos esterigmes, forts i corbats Comprèn espècies terrícoles, no comestibles El peu de rata gris C…
Les estereocaulàcies
A l’alta muntanya, sobre el sòl cobert molt de temps per la neu, trobem els pseudopodecis gairebé blancs, amb molts fillocladis amb aspecte de grànul, en la fotografia de Stereocaulon alpinum Xavier Llimona Aquesta família, representada al nostre país per un sol gènere, Stereocaulon , es caracteritza per la presència de pseudopodecis, formats pel mateix tallus, que creixen cap amunt formant eixos massissos, portadors d’òrgans assimiladors més o menys foliosos, els fillocladis Les algues són clorococcals, però poden formar cefalodis amb cianofícies L’aspecte arbustiu o cespitós del tallus fa…
araneids
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre de la classe dels aràcnids, integrat per un gran nombre d’espècies (unes 25.000 de descrites), denominades comunament aranyes.
Tenen el prosoma d’una sola peça, unit a l’opistosoma per un pedicle estret, que correspon al primer segment abdominal en general, l’opistosoma no és segmentat Els ulls, en nombre màxim de vuit i en disposició variable segons les famílies, se situen a la regió cefàlica En el prosoma s’insereixen un parell de quelícers, en els quals desemboquen les glàndules verinoses i són els òrgans d’atac un parell de pedipalps, poc desenvolupats, amb sis artells, un dels quals, en el mascle, serveix per a recollir l’esperma en el moment de la fecundació i quatre parells de potes locomotores, de formes…
orquidàcies
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’orquidals constituïda per plantes herbàcies perennes —a vegades lianoides—, terrícoles, saprofítiques o epifítiques, sovint bulboses i sempre micoríciques.
Les fulles són enteres i més o menys vaginants a la base, o bé hi són reduïdes a esquames en les espècies saprofítiques Les flors, disposades en raïm, són zigomorfes, epígines i habitualment hermafrodites, i consten de sis peces periàntiques disposades en dos verticils La peça mitjana del verticil intern, anomenada label , és de forma diferent i més grossa, i en molts casos presenta un esperó Les anteres i els estigmes són concrescents i formen el ginostem Generalment hi ha un estigma mitjà en forma de bec, que rep el nom de rostel El pollen es presenta aglutinat en masses anomenades…
Els pinsans de les Galápagos
A les Galápagos no hi ha pinsans Però Darwin, en el seu “ Journal of Researches during the Voyage of HMS ‘ Beagle ’” 1845, escrigué “Els altres ocells terrestres pertanyen a un grup singular de pinsans semblants els uns als altres per la configuració del bec, la seva cua curta, la forma del seu cos i el seu plomatge
En considerar aquesta diversitat de conformacions dins d’un petit grup d’ocells tan semblants, podria bé creure’s
que una sola espècie s’ha modificat per tal d’atendre missions distintes” Els “pinsans” de Darwin eren geospizins, un grup de fringíllids pròxim al dels pinsans…
Les heppiàcies
Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on…
Els gal·liformes: galls salvatges i perdius
Els galliformes salvatges mostren característiques morfològiques generals molt d’acord amb els coneguts representants domèstics, bé que en el cas de la perdiu blanca Lagopus mutus , la presència dels tarsos emplomallats sigui peculiar, relacionada amb les condicions rigoroses pròpies del seu biòtop Albert Martínez L’ordre dels galliformes Galliformes , talment el dels anàtids, abasta un nombrós grup d’ocells estretament vinculats amb l’home a causa de l’aprofitament que n’ha fet com a espècies domèstiques —de la major importància econòmica—, de caça i ornamentals com són alguns faisans i…
Les col·lematàcies
Comprenen líquens de tallus foliaci, subfruticulós o crustaci, d’estructura homòmera, que tenen com a fotobiont cianofícies del gènere Nostoc El tallus és de color negrós, bru grisenc o blavós en estat sec, però pot absorbir molta aigua i tornar-se més o menys gelatinós i polpós, amb un color que tira més a verd L’aspecte macroscòpic del tallus és molt variable podem trobar des de tallus petits, poc desenvolupats, d’aspecte esquamulós o crustaci, fins a tallus foliacis força extensos En moltes espècies es presenten isidis, la forma dels quals s’utilitza per a reconèixer-les En secció, els…
Les funarials
Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboïdals, laxes, de paret fina i llisa, i això dóna un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs…
Les psoràcies
Agrupen líquens de tallus crustaci o esquamulós, terrícoles o calcícoles, d’algues clorococcals, amb apotecis sèssils o immersos, dotats d’un excípul rudimentari, ben caracteritzats per la presència d’antraquinones Els ascs tenen un tolus amiloide amb una estructura característica, en forma de tub més fosc, que delimita el cos axial Les paràfisis són simples o poc ramificades Les espores són ellíptiques o unicellulars, sense halo Un altre liquen que es fa a les fissures amb molt poca terra és Protoblastenia testacea , de tallus esquamulós i apotecis de color testaci de rajola, a…