Resultats de la cerca

Anteriors a l’època colonial, són remarcables la civilització megalítica de San Agustín i les orfebreries quimbaya i txibtxa L’art colonial de Colòmbia, a diferència del d’altres països llatinoamericans, representa una ruptura amb la tradició artística ameríndia Hom en troba manifestacions interessants en les ciutats fundades pels castellans, sobretot a la capital, Bogotà catedral, començada al segle XVI convent de San Francisco, segle XVI temples de la Compañía de Jesús, de San Agustín i del Sagrario, tots tres del segle XVII, i a Popayán església de San Francisco, segle XVIII,…

L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’…

A l’edat mitjana i el Renaixement hi ha manifestes influències foranes Pisa i Gènova foren presents a l’illa abans que els catalans Diversos temples sards denoten tendències toscanes, llombardes, etc Les abadies de Sacarja s XII i Sorres s XIII i les torres callereses de Sant Pancraç 1305 i de l’Elefant 1307 són excellents mostres sardopisanes La cultura catalana des del s XIV marcà un solc profund en l’art illenc Oristany conserva segona meitat del s XIV peces escultòriques bàsiques de l’illa El gòtic català és apreciable als temples de Càller i l’Alguer, en especial La…

A Quito hom fundà el 1534 la primera escola d’arts de l’Amèrica del Sud i hi florí un art important església de la Companyia i claustre de Sant Agustí, amb una forta projecció cap al nord de Nova Granada en el camp de la pintura, el zurbaranesc Miguel de Santiago fou el cap d’escola més important fou encara la tasca dels imaginaires, entre els quals sobresurten, al segle XVIII, Bernardo Legarda i Manuel Chili Caspicara Com a conseqüència tardana del Romanticisme, sorgí una escola encapçalada pels pintors Rafael Salas i Joaquín Pinto, el segon dels quals tractà de trobar una…

Al segle XVII es perfila ja un art plenament afrancesat, que es manifesta en retratistes com Claude François, dit Frère Luc 1614-85 L’arquitectura religiosa, molt austera, s’enriquí al segle XVIII amb les talles, entre les quals sobresurten les dels membres de dues dinasties d’escultors els Levasseur, originaris de Normandia, el més important dels quals és Pierre Noël Levasseur 1690-1770, i els Baillargé, del Poitou, amb l’escultor, pintor i arquitecte François Baillargé 1678-1781 sobresurt també Philippe Lièbert 1732-1804 François Ranvoyzé 1739-1819 i Laurent Amyot 1764-1839…

En arquitectura són importants les muralles d’algunes ciutats, avui desaparegudes, i les esglésies sense volta, de tipus basilical, com les de Sant Pèire de Viena del Delfinat, la cripta de Saint-Paul a Jouarre Illa de França i el baptisteri de Saint-Jean de Poitiers En escultura es destaquen els relleus de l’hipogeu de Mellebaude Poitiers i els capitells de la cripta de Jouarre L’art merovingi tingué el punt més refinat en l’orfebreria, de decoració geomètrica, a base d’esvàstiques, espirals i entrellaçats i tècnica cloisonnée en l’encast de les pedres cal esmentar el tresor de…

El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a…

Els primers edificis d’interès són benedictins abadia d’Egmont, 889 L’arquitectura romànica, importada de les regions veïnes, particularment de Renània, presenta un aspecte sobri Sant Servasi 1240 i Santa Maria segles XI-XIII a Maastricht La manca de pedra obligà a emprar el maó com a material bàsic de construcció i limità les parts ornamentals En pintura cal destacar l’ Evangeliari d’Egmont segle IX Després de l’etapa cistercenca, de la qual resten pocs exemples esglésies de Roermond, del 1281, i de Rolduc, de 1143-53, fou introduït als Països Baixos l’estil gòtic d’influència francesa L’…

Des dels orígens fins el segle XV Hom pot assenyalar un primer moment característic representat per l' art visigòtic que, si als segles V i VI és particularment conegut pels monuments del sud de la península Ibèrica, al segle VII es manifestà a la Meseta septentrional amb edificis de dimensions reduïdes s an Juan de Baños, Quintanilla de las Viñas, San Pedro de la Nave, però de bona tècnica d’arrel clàssica i decoració relacionada amb el món bizantí i amb el germànic, que es presenta amb més força en els treballs d’orfebreria Guarrazar, Torredonjimeno La sobtada interrupció…

Els monuments més antics daten dels segles X-XII A partir del segle XIII l’art estonià es desenvolupa d’acord amb l’occidental Del segle XIV hom troba els castells de Tallinn, Narva i Kingiessop i les fortificacions i la catedral de Tallinn Del Renaixement és la façana de la casa dels Caps Negres a Tallinn, d’APasser 1597 Al barroc hom construí els palaus de Kardriog, a Tallinn, de NMichetti i MGZemcov 1718 En l’escultura es distingiren EThiele, autor de diverses obres a l’ajuntament de Tallinn 1674, i CHAckermann, autor de l’altar de la catedral de Tallinn 1696 segons disseny…