Resultats de la cerca

El nucli del terme és San Roque Població majoritàriament disseminada Els boscos hi són abundants pins, roures i castanyers Activitats econòmiques derivades de l’agricultura i la ramaderia Manufactures de la fusta

Avetosa a la zona de Sant Joan de l’Erm Ernest Costa La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena 28, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Torreta de l’Orri 2437 m i la veïna vall de Santa Magdalena són a la zona de transició entre els sectors central i oriental dels Pirineus Aquesta situació fronterera, apreciable tant a nivell climàtic com biogeogràfic, com també el considerable gradient altitudinal de la zona, es tradueixen en una elevada diversitat biològica Els materials litològics més abundants són els esquists, encara que existeixen petits…

La façana meridional de la serra del Cis és caracteritzada per cingleres conglomeràtiques que s’hi alcen molt vigorosament En primer terme, brolla de coixinets espinosos de Genista horrida Oriol Alamany La serra de Cis 24, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La serra del Cis, continuació occidental de la serra de Sant Gervàs, es localitza entre les valls de l’Isàvena i la Noguera Ribagorçana, i pren una orientació general nord-sud, parallela a aquests rius El relleu és espectacular, especialment a la part meridional, on la muntanya forma vertiginosos…

El reietó i el bruel Regulus regulus i R ignicapillus són els més petits de tots els ocells de les nostres terres menys de 10 cm de llargada Comparteixen el color verd groguenc del cos, la forma arrodonida i la forma del bec, llarg i prim, i sobretot, el plomall de color taronja que tant els caracteritza, i que és més groguenc en les femelles i quasi inexistent en els joves El bruel a dalt es distingeix clarament per la ratlla blanca de sobre l’ull, i és sedentari i comú, conegut dels boscos montans i de la terra baixa, fins i tot dels jardins fa el niu suspès a les branques d’…

Hi ha animals que porten els boscos al cap, són veritables forestes de cornamenta òssia Són els cèrvids, potser el grup zoològic més característic dels boscos caducifolis El sentiment d’haver-se submergit realment en el bosc pren una dimensió especial, en efecte, si el passejant pot gaudir de la visió fugaç, esborradissa entre els arbres, d’algun cérvol d’estampa elegant esquitllant-se a corre-cuita Una visió fugaç i cada cop més improbable, car els cèrvids, malauradament, ja són una raresa a la majoria dels boscos caducifolis d’arreu del món Cérvol comú…

Aquesta família inclou bolets de mida i aspecte molt diversos, que tenen en comú les espores gairebé sempre anguloses d’aspecte poligonal o amb plecs longitudinals, que vistes en massa prenen un color rosat més o menys viu, de manera que les làmines també acaben presentant tonalitats rosades Comprèn moltes espècies de prats i de boscos, en general no micorrizògenes, no gaire ben conegudes al nostre país i, en general, d’identificació delicada Rhodocybe està representat al nostre territori per R gemina = R truncata 4-10 cm, i R nitellina 1,5-5 cm, que fan olor de farina i viuen en alzinars i…

El bocabadat bru A vulgaris , de peu blanquinós, apareix a la primavera en terrenys calcaris El bocabadat negre  A leucomelas , de copa molt fosca per dins i blanquinosa per fora, viu als boscos de pins Tots són comestibles

Viu als boscos, fa niu als arbres i caça moixons i resegadors És migratòria i nia a l’est europeu hom la troba per quasi tota la península Ibèrica i a les Balears, i també a Àfrica i l’Índia

El mosquiter groc petit Phylloscopus collybita , de la fotografia, feta a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, ens pot servir de model de tots els mosquiters, ja que són tots molt semblants molt petits al voltant d’11 cm, de plomatge de color groc verdós pàllid, sense ratllar, més clar per sota, bec llarg i punxegut, ratlla clara a través de l’ull i forma del cap poc marcada En canvi, no tots els mosquiters corresponen a un mateix model fenològic El mosquiter groc petit és gairebé igual que el mosquiter groc gros P trochilus , del qual, al camp, només pot diferenciar-se pel cant El nom comú…

El pit-roig Erithacus rubecula és un ocell confiat, que es deixa observar de ben a prop als parcs i jardins i també als boscos És característic per la taca de color taronja del pit, i el gris del dors i la panxa Té el bec prim i punxegut i l’ull completament negre, molt brillant, com s’observa a la fotografia, feta a Blanes Selva Ateny fins a 14 cm Els joves, mancats de la taca rogenca, tenen un plomatge marronós tacat, poc destacat Jordi Vidal Fortament sedentari, el pit-roig ocupa tota la zona humida i si fa no fa muntana dels Països Catalans al S del Principat i al País…