Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
el Remei
Advocació mariana originada al s XIV o almenys popularitzada en aquesta època amb motiu de les calamitats públiques (pestes) que assolaren Europa.
Sembla que el seu origen és italià És molt estesa als Països Catalans, sobretot al Principat, on hi ha unes cinquanta capelles i santuaris, entre els quals els de Castell d’Aro, Peratallada i Castell d’Empordà, a l’Empordà, el d’Alcanar, al Montsià, i el d’Arenys de Munt, al Maresme N'hi ha també a les Balears Llubí i al País Valencià Alacant, Albaida Entre els més antics es compta el convent franciscà del Remei de Vic, que prengué l’advocació d’un oratori erigit el 1327 al cap del pont Nou o pont del Remei La majoria dels santuaris, però, tenen el seu origen al s XVI La festa se celebra el…
Gràcia
Advocació mariana que s’introduí arreu d’Europa a la fi del s XIV, per influència dels estudis escolàstics sobre la gràcia.
Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada sovint sense el fill i amb un…
la Mercè
Imatge de la Mare de Déu de la Mercè del temple de Barcelona
© Fototeca.cat
Advocació mariana ( Mare de Déu de la Mercè
), originària de Barcelona, lligada a la fundació de l’orde de la Mercè ( mercedari
).
Segons la tradició, la Mare de Déu s’aparegué la nit del 2 d’agost de 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i a Jaume I per manar-los la fundació d’un orde per a redempció dels captius La seva advocació és constatada vers el 1230 i hom li dedicà un primer temple entre el 1249 i el 1267 La imatge actual és una talla de fusta gòtica del s XIV, probablement obra de Pere Moragues, amb un infant Jesús a la falda, d’un segle o dos després El 1637, amb motiu d’una plaga de llagostes, fou nomenada patrona de Barcelona pel consell de la ciutat i, el 1696, el papa InnocenciXII estengué el…
marededeu

Marededeu del cor o del Claustre (Vallbona de les Monges), obra de Guillem de Seguer (segle XIV)
© Fototeca.cat / G. Serra
Escultura
Art
Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada.
Des de la fi del segle XI són freqüents a tot el territori català El moment d’esplendor màxima de mitjan segle XII a mitjan segle XIII correspon a l’onada devocional mariana promoguda pel moviment del Cister o de Sant Benet Solen ésser imatges sedents amb l’infant a la falda que, partint del hieratisme de tradició bizantina, es van suavitzant fins a l’època gòtica l’evolució es nota, sobretot, en la posició de l’infant, que del mig de la falda passa al genoll esquerre de la mare, i finalment, en l’època de transició al gòtic, resta dempeus El Museu Nacional d’Art de Catalunya, el…
Josep Samsó i Elies
Història
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al seminari de Barcelona, on aviat destacà per la seva pietat Catequista de Sant Pere de les Puelles 1909, fou ordenat de sacerdot el març del 1910 a la Capella del Centre Obrer Catequístic de la Sagrada Família, i al juliol fou nomenat vicari coadjutor de la parròquia de Sant Julià d’Argentona, on impulsà les Conferències de Sant Vicenç de Paül , l’ Apostolat de l’Oració , i les Filles de Maria L’any 1916 guanyà per oposició la parròquia de Sant Joan de Mediona, a l’Alt Penedès El 1919 substituí Josep Roig i Casanellas com a rector de la parròquia de Santa Maria de Mataró, càrrec…
Raimon Galí i Herrera

Raimon Galí i Herrera
© Família Galí
Antropologia
Literatura
Antropòleg i escriptor.
Fill del pedagog i historiador Alexandre Galí i germà del també pedagog Jordi Galí Estudià filosofia i lletres a Barcelona i a Mèxic Fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat durant la guerra civil i lluità amb l’exèrcit de la República El 1939 s’exilià a França, Cuba i finalment a Mèxic, tot establint-se a la capital d’aquest país, on estudià a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història, collaborà en la revista Full Català , publicada pels catalans exiliats i promogué, amb aquests, Quaderns de l'Exili Es dedicà també a l’arqueologia, collaborant amb Pere Bosch i…
Lluís Roca i Florejachs

Lluís Roca i Florejachs
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Medicina
Escriptor i metge.
Vida i obra Estudià medicina a Barcelona 1871 i l’exercí a Lleida, on es distingí en la lluita contra l’epidèmia del còlera del 1854 Es donà a conèixer com a poeta en llengua castellana a El Trovador 1847, fou redactor i director d’ El Alba Leridana 1859-60 i participà en la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, de la qual fou secretari i responsable dels certàmens Fou antologat a Los trobadors nous 1858 i premiat als Jocs Florals de Barcelona amb poemes que edità en opuscle el 1864 i el 1865, dels quals fou també mantenidor 1865 i secretari 1873 Collaborà en…
,
Les marededéus
Art gòtic
Un dels temes popularment més coneguts de l’art medieval del nostre país és el de les marededéus romàniques Ho justifiquen les nombroses mostres que ens n’han arribat i les peculiars característiques que presenten, com també l’especial preferència per aquest període artístic que ha regit durant anys la revalorització del llegat dels temps pretèrits Tanmateix, durant els segles del gòtic la producció d’imatges de la Mare de Déu amb el Nen no s’aturà, sinó que es mantingué i es manifestà amb l’àmplia varietat de tipus, estils i motius iconogràfics que sovintejaven en diversos espais públics i…
Excelsior
Setmanari
Periòdic en castellà (1931-36) aparegut a Eivissa com a setmanari catòlic de la Congregació Mariana, i després com a periòdic catòlic bisetmanal.
Es decantà, en política, cap a la dreta Entre els orientadors, hi hagué els sacerdots Miquel Bonet director, Amadeu Colom i Narcís Tibau, i tingué un bon nombre de collaboradors joves
L’art popular religiós
La funció d’alliçonar, l’eliminació d’elements accessoris amb aquesta finalitat, un caràcter simbòlic marcat, l’accentuació i la deformació per despertar un sentiment de participació, el caràcter gairebé sempre anònim, la diferenciació dels productes artístics oficials i elitistes, són característiques inherents a l’art popular Però no en són les úniques característiques, ni li són exclusives L’art popular en general no té ni una definició clara o única ni uns límits precisos, com tampoc no els té la cultura que el produeix La cultura popular no es troba dissociada d’una cultura «culta» que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina