Resultats de la cerca

La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…

Els cicles dels antics calendaris cèltic, jueu i romà vinculen d’una manera sàvia el temps mític amb el quotidià, els esdeveniments sobrenaturals amb la successió natural del temps, les celebracions religioses amb les derivades dels treballs Així, la festa cèltica de Samuhin, relacionada amb el record i la presència dels morts, i semblantment les Saturnals romanes –Saturn havia estat originàriament el déu de les llavors, que va ensenyar als humans a sembrar–, se situen en el temps de la sembra, en el qual les llavors es colguen o s’enterren en la terra llaurada Calendari de festes majors Les…

El poeta Salvador Espriu, sentint-se una baula més de la cadena que enllaça amb els antics trobadors i els vells cantaires de romanços, confegí, en ple franquisme, uns versos que titulà Perquè un dia torni la cançó a Sinera Entre les estrofes, en remarquem aquestes “He parat el temps i records que estimo guardo de l’hivern Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi es salvés Les paraules són forques d’on a trossos penjo la raó Sols queden uns noms arbre, casa, terra, gleva, dona, solc Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i…

Consideracions generals Rius i conques hidrogràfiques dels Països Catalans Les isolínies de cabal específic i els cabals d’entrada i sortida posen de relleu la disminució de les precipitacions de N a S, així com la influència del relleu i del rocam Maber, original de l’autor Els sistemes aquàtics estan fortament acoblats als sistemes terrestres adjacents L’organització de tot el sistema aquàtic depèn, en les seves característiques bàsiques, del sistema adjacent Així, és diferent que un llac rebi les aigües d’un riu amb més sals o menys, i l’organització de la comunitat vegetal i animal d’un…

Bosc mediterrani a les parts baixes de les muntanyes de Prades, a l'entorn del Glorieta MC La regió mediterrània septentrional, i més encara la submediterrània, són terra de bosc, baldament un secular procés d’humanització hagi reduït moltíssim la superfície de les masses forestals i hagi degradat la natura de les encara existents Els boscos mediterranis, densos i atapeïts, es compten entre les formacions vegetals més compactes d’entre les existents, cosa que contradiu la imatge que sovint hom en té Una estratificació singularment rica en components arbustius i lianoides, i pobra en herbes, n…

La geografia física El relleu Vista de l’Ararat en primer terme, el monestir armeni de Khor Virap, situat prop de la frontera entre Turquia i Armènia Arian Zwegers CC BY 20 L’estructura d’Anatòlia és la d’un altiplà amb una altitud mitjana de 1132 m, clapat de conques lacustres i de volcans És una regió muntanyosa que essencialment pertany al sistema plegat alpí, encara que gairebé totalment peneplanat segons les fases orogèniques principals i aixecat en bloc per moviments de conjunt continuats fins a dates ben recents Geològicament s’hi troben roques de gairebé totes les edats, des de les…

Al ritme de les pluges Les sabanes estan àmpliament distribuïdes en un context geogràfic molt extens, caracteritzat per variacions climàtiques considerables Tal com s’ha assenyalat, de tots els factors que dominen l’ecologia de les sabanes, el primordial és probablement la sequera estacional, que limita el creixement de les plantes i no permet el desenvolupament d’un cobricel dens de capçades Els models climàtics Tanmateix, es donen models climàtics associats a aquests ecosistemes, com ara temperatures elevades tot l’any i una precipitació anual concentrada principalment en una estació,…

Està unit a l’Àsia per l’istme de Suez i l’envolta l’oceà Índic a l’E, l’oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d’Europa amb les illes, 30304445 km 2 632915000 h 1991 La geografia física El relleu i la geologia Àfrica és un extens escut continental que ha romàs emergit de manera pràcticament total des del Precambrià només les planes costaneres, una part del Sàhara i d’Etiòpia han estat ocupades per transgressions marines posteriors Així, és possible de distingir, a tot el continent, un sòcol precambrià, format bàsicament per esquists i paragneis dipositats, plegats i…

El progrés de la desertització A grans trets, el procés de degradació de les terres desèrtiques, anomenat desertització, és un procés força universal al qual no ha estat aliena l’acció dels humans i del seu bestiar El procés de desertització, que es manifesta en l’empobriment i, de vegades, en la total desaparició de la vegetació, en la destrucció i la salinització del sòl i en l’aparició de dunes mòbils, com també en l’argilització i la takirització dels estrats superiors del sòl, és similar per a totes les zones de deserts freds, i es pot observar, pràcticament, arreu on la pressió…

Situació i presentació Les Garrigues és una comarca de la regió de Lleida, d’una extensió de 797,61 km 2 , situada a l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i amb un sector que, des d’un punt de vista morfològic, forma part del Pla d’Urgell La comarca, que té com a capital les Borges Blanques, és composta per 24 municipis després de la segregació del municipi de Torregrossa, el qual, per la llei 5⁄1988, va passar a integrar-se a la comarca del Pla d’Urgell Els límits administratius de les Garrigues són marcats al N pel Pla d’Urgell, al NE per l’Urgell, a l’E per la Conca de…