Resultats de la cerca

Situació Vista de l’església des del sud-est, amb l’absis i el campanar tardà aixecat sobre una capella lateral oberta al mur de migdia ECSA - F Tur L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli del petit poble de Queixigar Mapa 32-11 251 Situació 31TCG019816 S’hi accedeix per la carretera local que des de l’Isàvena passa per Lasquarri, puja a Castigaleu i a Monesma i arriba fins a Queixigar, on mor L’església destaca en primer terme, a l’entrada JAA-JBP Història La història d’aquesta església i en general la de la població són incertes Sembla haver estat un lloc de poblament recent…

Situació Estat actual de les ruïnes de l’església, després d’uns treballs de neteja fets fa pocs anys ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Martí de Cardós o Sant Martí del Pui es troben a l’extrem de llevant del turó on s’assenten els vestigis de l’antic poblat del mateix nom Per tant, l’itinerari que s’ha de seguir per a accedir-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH549158 Història L’església de Sant Martí de Cardós és esmentada per Primera vegada en el document conegut com la “interpolació de l’ auctoritas ” —del document de…

El crustaci decàpode Typhlatya miravetensis , endèmic de l’aqüífer subterrani de Cabanes Alzira, Ribera Alta, Castelló, va protagonitzar una lluita acarnissada per l’abolició d’un pla d’ampliació de la carretera que podia perjudicar-ne l’hàbitat Sergio Montagud A l’inici del segle XXI, amb una llarga trajectòria en la conservació dels hàbitats i de les espècies prioritàries de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Territori i Habitatge i la Fundació Entomológica Torres Sala van emprendre un projecte conjunt, decisiu en aquest camp Conscients de la necessitat de conèixer el patrimoni…

La premsa és la més genuïna expressió de la necessitat social d’informació que satisfà com a missió pròpia el periodisme Els corrents liberals del segle XVIII i, sobretot, del XIX, amb la creixent aspiració a la llibertat de pensament i d’expressió, originaren la premsa diària de masses, preocupada primordialment per la informació sobre els problemes politicosocials i per l’orientació de l’opinió pública El primer diari del món sembla que fou l’anglès Daily Courant , aparegut l’11 de març de 1702 El primer de la península Ibèrica fou el Diari de Barcelona  1792 La premsa diària, des del seu…

Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…

Sobre la definició del “gòtic modern” El debat suscitat entorn dels models gòtics que havien d’inspirar la construcció de la façana de la catedral de Barcelona, a la dècada del 1880, revela que la revisió dels estils medievals es podia fer des de punts de vista radicalment oposats El banquer Manuel Girona, que en promovia la construcció, havia encarregat el projecte a Josep Oriol Mestres 1815-95, però al mes de març del 1882, al claustre de la mateixa catedral, es presentà una exposició amb altres projectes que, sense cap mena de dubte, es convertí en el primer gran debat arquitectònic dut a…

Nota prèvia de l'autor El 1964, Banca Catalana publicà una Documentació Econòmica , amb un article de l’autor sobre els bancs catalans d’avantguerra En ell figurava el Banc Urquijo Català com un banc no català Fèlix Escalas, que havia estat el seu director general i conseller delegat, va dirigir una carta al Servei d’Estudis de Banca Catalana, força indignat per aquesta classificació, defensant la seva catalanitat En una carta a l’autor digué que “és dubtós que pugui haver-hi un altre banc que hagi fet tant en l’època de la seva actuació com el Banco Urquijo Catalán pels interessos econòmics…

L’escola de la Catedral La producció literària del primer bisbe conegut d’Urgell, sant Just, autor d’un comentari al Càntic dels Càntics i d’un sermó en honor de sant Vicenç, recordat per sant Isidor en el De viris inlustribus c 24, fa pensar en l’existència d’una escola catedralicia urgellitana com les que hi havia contemporàniament en altres seus episcopals visigòtiques Malauradament, els escrits del bisbe Fèlix que tanta llum haurien pogut proporcionar sobre la continuïtat de la mateixa escola al segle VIII no ens han arribat, ja que foren destruïts a posta per tal d’evitar la difusió de…

1416-1417 El bisbe i el capítol de Girona demanen a diversos mestres d’obres la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral Escoltats el seu parer i el del mestre major Guillem Bofill, decideixen prosseguir amb una única nau la catedral gòtica començada a l’inici del segle XIV En nom de la santa i indivídua Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant Amén* Així com els fidels del Senyor erigeixen i construeixen habitatges i cases profanes destinades als usos mundanals, amb obra ornamentada, molt més els mateixos fidels que observen la fe ortodoxa haurien de fomentar amb…

El 14 d’agost de 1452 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat Guillem Samasó Banyoles segona meitat del segle XIV – Sant Joan de les Abadesses 1456, abat de Sant Pere d’Àger des del 13 de maig de 1454, de Sant Joan de les Abadesses diputat militar Berenguer de Montpalau, cavaller, domiciliat a Tarragona diputat reial Francesc Burguès, ciutadà de Tortosa oOïdor eclesiàstic Joan Jofre Sarraí, canonge i cabiscol de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la Quadra…