Resultats de la cerca

Situació Absis del temple amb l’antic enllosat i el ràfec suportat per un fris de mènsules que descansa en dues lesenes raconeres ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí és als afores del nucli urbà de Gia, al nord, sobre la pista que porta a Plan, dins la mansió fortificada dels Nerín Móra, però perfectament visible des de l’exterior Mapa 31-9 179 Situado 31TBH919113 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Història De l’església de Sant Martí no es tenen referències documentals del seu passat medieval Tot i això és molt probable que hagués…

El museu El Museu del Cau Ferrat de Sitges fou establert per Santiago Rusiñol l’any 1894, amb la incorporació d’una collecció de ferros forjats que l’artista havia tingut guardada en el seu primer Cau Ferrat del carrer de Muntaner de Barcelona L’edifici havia estat construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que reaprofità pedres del vell castell que s’havia aterrat no feia gaires anys No fou, però, fins l’any 1933 que es constituí pròpiament el Museu inaugurat dos anys més tard, que passà a administrar-lo el 1968 la Diputació A més de les estances on habità Rusiñol, es poden veure diverses…

Talla Imatge procedent d’alguna església de la Garrotxa, actualment conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15937 Rambol Amb el núm 15937 d’inventari, el Museu d’Art de Catalunya guarda una majestat romànica, donatiu d’Enric Batlló i Batlló, procedent de la comarca d’Olot, però de localitat indeterminada Així, des de l’any 1914 en què fou dipositada al museu, se la coneix amb el nom del donant És una imatge de talla sobre fusta policromada, de 92 cm sense els peus, que hi manquen, per 97 cm comptant-hi els dits, que són destrossats però ben indicats…

Situació Vista de l’església, a l’alta vall de la Castellana, amb el Canigó nevat al fons ECSA - Rambol L’església de Santa Maria de Corbiac és situada a la riba esquerra de la Castellana, entre Molig i Mosset Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 40” N - Long 2° 21’ 54” E Per a arribar-hi cal agafar la carretera D-14, que partint de Prada es dirigeix al coll de Jau Uns quilòmetres abans d’arribar a Mosset es poden veure les edificacions de l’antic cenobi de Corbiac a la banda esquerra de la carretera JAA Història El lloc de Corbiac fou el bressol d’un llinatge homònim, el primer membre…

Situació Santuari al peu de l’antic camí de la Cerdanya a Gósol, que conserva elements romànics a la capçalera ECSA - Rambol El santuari de Bastanist és situat al peu de la serra del Cadí, no lluny de Víllec Es troba en un antic lloc de pas, en el camí que conduïa de la Cerdanya a Gósol Mapa 35-11 254 Situació 31TCG917856 Per a anar-hi des de Martinet, cal agafar la carretera local que va a Montellà i tot seguit la pista en direcció sud que porta a Víllec i al santuari MD Història Hi ha menció de deixes fetes a favor de Santa Maria de Bastanist des dels primers anys del segle XIV La primera,…

Situació La parròquia de Sant Jaume és dins el petit nucli de Travesseres, situat a l’extrem meridional del terme municipal de Lles Mapa 35-10 216 Situació 31TCG922926 El poble de Travesseres és aproximadament a 4,5 km de la carretera local que sortint de Martinet es dirigeix a Lles MLIR Història La parròquia d’aquest indret, escrit amb la forma Traverseras , és esmentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, escriptura datada l’any 819 però que sembla que fou redactada al final del segle X Posteriorment, el lloc es torna a mencionar en algunes escriptures del segle…

Popular santuari de la parròquia de Granyena situat 1 km al nord-est del poble de Granyena, vora la carretera que porta a Cervera És documentat per primera vegada el 1298, quan Bernat Calb de Granyena va reconèixer deure a Berenguer de Cases, clergue, cent setanta sous barcelonins per raó de la celebració dels oficis divins a l’església de Santa Maria de Granyena i a l’església de Santa Maria del Camí els diumenges i dies festius L’església disposava per al seu culte d’un capellà beneficiat i una família ermitana que vivia prop de la capella L’edifici actual és una reconstrucció barroca, però…

La seu episcopal de Vic, amb el permís dels comtes, aconseguí el dret d’encunyar moneda des de molt antic, probablement al final del segle IX D’entre les seves emissions, la realitzada en època del bisbe Berenguer Sunifred, de Lluçà s’ha considerat un dels exponents més bells de la numismàtica medieval catalana perquè, lluny de la immobilitat i de la verticalitat de les iconografies coetànies, mostra composicions complexes on les figuracions palesen una elevada habilitat tècnica A l’anvers de la moneda i amb un gravat detallat i acurat, es mostren les efígies de sant Pau i sant Pere…

Situació L’església de Sant Gil centra el petit conjunt de cases que formen el poble de Pinyana, avui despoblat, el qual és situat a l’esquerra de la vall de Corroncui o de Cadolla, a migdia de la serra de Comillini Mapa 33-11 252 Situació 31TCG259887 Per a arribar-hi partint de la Pobla de Segur, cal seguir la carretera C-144 en direcció N, passant per Senterada abans d’arribar a Sarroca de Bellera, cal desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena al despoblat de Pinyana JBP Història De l’església de Sant Gil de Pinyana, no s’han localitzat, ara per ara, referències…

Es trobava a la part occidental de la ciutat, a l’Indret de l’antic priorat benedictí de Sant Martí conegut des de l’any 1195, que els mercedaris convertiren en el seu convent l’any 1228 quan s’installaren a Perpinyà Els esmentats religiosos tingueren casa a Perpinyà fins al segle XVIII L’església i el convent han desaparegut totalment APF Aquesta església posseïa una imatge de la Mare de Déu que avui es conserva a la casa pairal del Castellet de Perpinyà núm 61-1-62 de l’Inventari La Mare, que fa 60 cm d’alçada i 20 cm d’amplada, seu sobre un banc cofre motllurat amb respatller, el dors del…