Resultats de la cerca

La fagina Martes foina és semblant a la marta, però se’n distingeix perquè té el color general menys rogenc i més de color de xocolata, i per la taca gular o pitet que és sempre blanca i, sovint, més extensa que la de la marta Té les plantes dels peus sense pèls Antonio Bea És d’estructura semblant a la marta La longitud del cap i tronc és de 420-560 mm, la de la cua 200-320 mm, la de l’orella de 31-48 mm i la del peu posterior de 71-95 mm Els mascles són una mica més grans que les femelles La fagina pesa de 850 a 1700 g Les fagines d’Eivissa, segurament extintes, devien de ser més petites…

Grup de becadells comuns Gallinago gallinago al delta de l’Ebre Alt de 24-26 cm, aquesta espècie fa de bon identificar a causa del seu bec, recte i llarguíssim, amb el qual sondeja els fangs en cerca d’aliment viu És una peça de caça molt apreciada, tant pel seu valor culinari com pel repte cinegètic que representa abatre’l, car té un vol molt ràpid i ziga-zaguejant Xavier Ferrer El becadell comú és una espècie abundant durant la migració, i a l’hivern, per tot el territori estudiat Com a hivernant sembla més freqüent a Catalunya, en alguns indrets del País Valencià i a l’illa de Menorca S’…

Àrea de nidificació del martinet menut lxobrychus minutus als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans és un ocell estival que cria localment a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Ha niat a Mallorca i hi ha alguns indicis que, esporàdicament, pot haver-ho fet a Menorca Durant la migració es veu regularment per tot el litoral, i és més escàs al rerepaís, tot i que és citat en pas per totes les grans valls fluvials, i fins i tot ha niat en alguns embassaments, com el de Sant Llorenç de Montgai Noguera i en estanys o basses de reg a Raïmat Segrià…

Àrea de nidificació del trist Cisticola juncidis als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans el trist és un ocell sedentari i comú que nia a la Catalunya Nord, la resta del Principat, el País Valencià i les Balears No s’ha trobat criant a Andorra, tot i que recentment ha colonitzat la Cerdanya, ni tampoc a Formentera El trist comença a niar al final de març i continua fins tan tard com l’agost, car pot fer dues, i potser tres postes anuals Aquest ocell és comú a les zones baixes obertes i planes, viu tant als conreus de secà com als de regadiu, horts, erms, fenassars…

Àrea de distribució de la tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans als Països Catalans Els indrets on més abunda aquesta espècie són els aiguamolls, les basses, els canals i altres punts d’aigua de salinitat baixa de la façana litoral IDEM, a partir de fonts diverses La tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans és un rèptil introduït que s’ha importat en grans quantitats com a animal de companyia Pertany a l’espècie Trachemys scripta , d’àmplia distribució, i de la qual avui dia existeixen un gran nombre de formes diferents, de tal manera que se n’havien descrit…

La xivitona vulgar Actitis hypoleucos , amb el seu mantell bru ben contrastat amb pit i abdomen d’un blanc convençut, és ben diferenclable de les altres Tringa actualment, de fet, hom la colloca en un gènere diferent n’és, a més, la més menuda menys de 20 cm, i es desplaça per terra amb uns batecs de cua molt característics L’exemplar illustrat procedeix del delta del Llobregat Ramon Torres La xivitona vulgar nidifica de forma repartida, però en un nombre molt escàs, a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Probablement, també deu criar a Andorra, malgrat que encara no…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

Mapa de consens resultat de la combinació de tres models predictius diferents per al visó americà Neovison vison a Catalunya En vermell es representen les àrees en què els tres models aplicats concorden en preveure una idoneïtat d’hàbitat superior a 0,5 rang 0 - 1 Les àrees grogues representen el mateix consens entre dos dels tres models aplicats Finalment, en verd les àrees en què només un dels tres models preveu una idoneïtat d’hàbitat superior a 0,5 Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona i Departament de Medi Ambient i Habitatge A Catalunya, els primers visons…

La fredeluga Vanellus vanellus és, de bon tros, el més vistós dels caràdrids, amb el seu verd mantell tornassolat, pit negre, abdomen blanc i airós plomall negre al capdamunt del cap, caràcters ben patents en aquest exemplar del delta del Llobregat Baix Llobregat Es tracta, altrament, d’un ocell gros 27-30 cm, infallible precursor de l’hivern a les nostres latituds, fet que justifica la denominació popular amb què és conegut Ramon Torres Al territori estudiat és un ocell molt estès i comú durant l’hivern, on és el limícola més abundant Com a nidificador és raríssim, car només nia…

Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge submediterrani…