Resultats de la cerca
Es mostren 2719 resultats
Santa Cristina d’Aro
Art romànic
Porta d’entrada, oberta al mur de migjorn Té tres arcs en gradació, tot i que, segons la seva estructura, sembla que fou projectada perquè tingués una arquivolta més F Baltà Situació L’església de Santa Cristina que estudiem aquí és el temple parroquial del municipi de Santa Cristina d’Aro, situat a mà esquerra del Ridaura, enlairat en un pujol al peu dels vessants de les Gavarres Mapa 366M781 Situació 31TEG005298 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-263, de Palamós a Santa Coloma de Farners, la qual enllaça amb la N-II venint d’aquesta N-II, Santa Cristina d’Aro es troba abans…
Santa Cristina de Corçà
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de migjorn Hom pot notar en els murs d’aquesta construcció els diversos tipus d’aparell F Baltà L’església de Santa Cristina és situada uns 2 km a ponent de la vila de Corçà, dins el seu terme municipal Es troba aïllada enmig de terrenys de conreu, a poca distància de la riba esquerra del riu Rissec Mapa 334M781 Situació 31TEG009479 Per arribar-hi cal agafar la carretera local de Corçà a Bordils L’església és entre les poblacions de Corçà i Monells és visible a l’extrem de migdia d’un camp de conreu que limita, pel costat oposat, amb la…
Sant Jaume d’Engordany (Escaldes-Engordany)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de llevant, tal com era l’any 1918 Podem observar com l’angle sud-est del campanar no cau en línia amb l’angle de la nau Fet que ens decanta a considerar aquesta estructura com posterior a la construcció de l’església Arxiu Mas El poble d’Engordany es troba a 1 109 m d’altitud, a mà dreta de la Valira d’Orient, davant la seva confluència amb la Valira del Nord i als vessants meridionals del pic de Padern Fou un petit llogaret, al centre del qual hi hagué l’església de Sant Jaume, que ja a mitjan segle XII havia figurat entre les possessions del…
Sant Esteve de Caldes de Malavella
Art romànic
Situació Vista aèria de Sant Esteve de Caldes de Malavella, des de llevant, de l’església parroquial, on destaquen els tres absis de la capçalera TAVISA L’església parroquial de Sant Esteve és situada al centre de la població de Caldes de Malavella Mapa L38-13333 Situació 31TDG843318 JRR Història El poble de Caldes de Malavella s’identifica amb l’ Aquis Voconis romana, esmentada a l’itinerari dels vasos de Vicarello L’any 1225 trobem, al costat del nom de Caldes, el títol de Malavetula , que el 1362 s’escriu ja Malaveya L’origen d’aquest mot és molt controvertit i s’han formulat diverses…
Sant Nicolau de Girona
Art romànic
Situació Singular capçalera de l'església de Sant Nicolau, formada per tres absis disposats en forma de trèbol, i una cúpula central sobre trompes E Pablo L’església de Sant Nicolau és situada davant la façana de ponent de l’església del monestir de Sant Pere de Galligants Mapa L39-12334 Situació 31TDG858487 JAA Història Aquesta església, alçada probablement poc temps després que la de Sant Pere de Galligants, fou construïda, com a capella funerària, dins el recinte del cementiri de l’esmentat monestir, del qual depenia La notícia més antiga i l’única que s’acostuma a esmentar data del 1135,…
Sant Pere de Bell-lloc (Vinçà)
Art romànic
Situació Petita capella que corona el puig del seu nom, entre Vinçà i Rodés ECSA - A Roura L’església de Sant Pere de Bell-lloc corona el cim del puig del mateix nom uns 300 m, vora la riba dreta de la Tet, entre Vinçà i Rodés És una fita del paisatge en aquesta rodalia de l’extrem oriental del Conflent, i té una situació molt dominant El turó és a l’inici de l’engorjat del riu, on hi ha la resclosa de l’embassament de Vinçà Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 35” N - Long 2° 33’ 54” E Des de la carretera N-116, al coll de Sant Pere hi ha el camí que porta a la presa de Vinçà D’aquest camí en…
Sant Julià d’Altura (Sabadell)
Art romànic
Situació Base del campanar de Sant Julià d’Altura des de la banda de ponent que sembla correspondre a una estructura romana, possiblement un monument funerari J M Masagué Al nord-oest del terme de Sabadell, a 303 metres d’altitud, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Julià d’Altura És situada en un pla carener, entre la carretera de Matadepera i el barranc escarpat on es forma el torrent de Ribatallada Adossada a llevant hi ha l’antiga rectoria La major part de diumenges de l’any hi ha culte, però totes les activitats parroquials s’exerceixen a la seva sufragània, l’església del Sagrat…
Castell de la Roqueta (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Situació Restes més vistents d’aquesta fortalesa, consistents en un pany de mur de considerables dimensions, encarat a migdia ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell s’encimbellen dalt d’un puig de 720 m d’altitud, entre l’església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-occidental del terme, enfront de la serra de Queralt Mapa 35-15391 Situació 31TCF737988 Actualment, s’hi pot accedir per una pista que surt de la carretera que va d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, passat Tous, a mà esquerra, que mena a Belltall A uns 2 km de Fiol —quan s’acaba la carretera…
Sant Pere de Llaner (les Cluses)
Situació Antiga església parroquial que ha sofert algunes modificacions, especialment a la façana de ponent ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Pere es troba al nord-est del terme municipal, enlairada al cim d’un serrat emboscat, estribació de la muntanya dita de la Pedra Blanca, a uns 200 m a ponent del Mas Calcina Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 57″ N - Long 2° 50′ 54″ E Per a arribar-hi des del Pertús, cal seguir la carretera N-9 en direcció a Perpinyà i un cop passat el veïnat de la Clusa del Mig on hi ha la Casa de la Vila del municipi de les Cluses, cal prendre, a mà…
Torre Salbana (Santa Coloma de Cervelló)
Art romànic
Situació Vista general de la torre, unida a un gran edifici modern F Baltà A la dreta del Llobregat la torre és situada a la part meridional del terme de Cervelló, prop de la Colonia Güell, a la terrassa fluvial que hi ha sobre l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat Mapa 36-16420 Situació 31TDF189798 Història El nom amb què es coneix la torre d’ençà del segle XVI, Salbana, és degut al fet que era posseïda pels Salbà, senyors de la Torre Salbana i de la seva quadra Antigament, però, la torre tingué altres noms El més antic, amb què és coneguda al segle X, és la Torre d’Eles segurament…