Resultats de la cerca
Es mostren 10521 resultats
De l’aixecament militar a la Guerra
La radicalització de les dretes va agreujar-se després del febrer del 1936 La victòria electoral del Front Popular va fer minvar el prestigi de la política parlamentària de Gil-Robles, potenciant l’opció totalitària de José Calvo Sotelo Nombrosos conservadors giraren els ulls cap a l’Exèrcit mentre l’extrema dreta incrementava la seva activitat Al final del 1932 alguns oficials antirepublicans crearen la Unión Militar Española UME, destinada a preparar un aixecament, la qual va portar una vida llangorosa fins el 1936 Aquell any, la formació del govern Azaña impulsà un confús moviment de…
Sota el signe de la Mancomunitat
Un dels trets que va caracteritzar l’evolució dels països occidentals a la darreria del segle XIX i el començament del XX va ser l’esforç que van realitzar per tal d’adaptar la maquinària administrativa a la nova societat de masses i a la creixent competitivitat internacional que s’imposava En l’àmbit català es va deixar sentir la influència del model de la prestigiosa Alemanya Aviat es va contestar la tendència espanyola a centralitzar i a uniformitzar l’administració amb la tendència a la descentralització i al reforçament del municipalisme, en part gràcies a l’estímul exercit pel…
L’enfortiment de l’obrerisme
Vaga, Terrassa, 1911 AT El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’estructuració i per alçar-se com a…
2023. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
abrocòmids n m pl ZOOLOGIA Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors acceptació del risc n f ECONOMIA Decisió de córrer un risc determinat, que es pren amb tot el coneixement de la informació disponible acrobàtids n m pl ZOOLOGIA Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts afrosorícides n m pl ZOOLOGIA Ordre de mamífers agafar o capturar rebots o rebotejar v intr ESPORT Tenir la capacitat d’aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d’un llançament fallat aigua virtual o aigua oculta n f…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de les estepes i les praderies
Pràcticament totes les estepes i les praderies del món s’han vist afectades d’alguna manera per l’acció dels humans i pel seu bestiar domèstic És per això que moltes, ja siguin naturals o seminaturals, presenten un elevat nivell de diversitat florística, fins al punt que, en alguns estatges i en algunes àrees, s’acosta al de les selves tropicals Les pampes de l’Argentina i l’Uruguai, per exemple, tenen més de 400 espècies de poàcies gramínies, en bona part d’origen exòtic aquesta riquesa, superior a la dels “cerrados” del Brasil, és atribuïble al bestiar que pastura aquestes pampes, ja que ha…
el Pont de Suert
El carrer d’Avall, al nucli antic de la vila del Pont de Suert
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km 2 , després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km 2 El municipi afronta al N amb els termes de Vilaller i la Vall de Boí, a l’E amb els municipis del Pallars Jussà de la Torre de Cabdella i Sarroca de Bellera, al SE ho fa amb Senterada i al S amb l’extens terme de Tremp, tots dos també del Pallars Jussà A ponent, els límits resten formats pels pobles administrativament aragonesos de Sopeira SW, Bonansa W i…
Salardú
Salardú
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km 2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue 61,1 km 2 , Gessa 17,2 km 2 i Arties 78,6 km 2 al terme tradicional de Salardú De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’Alt Aran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de Naut Aran el 1985 El novembre…
Nous camins estètics: balanç i cartografia
Els anys que van del 1997 al 2007 van marcar una dècada de profundes mutacions culturals i estètiques que, en l’àmbit dels Països Catalans, acabaren conformant una cartografia extraordinàriament heterogènia i diversificada, però amb unes línies de força de gran potència que permeten dibuixar els perfils d’una cultura que, tot i els problemes estructurals, entrà amb una força renovada en el nou millenni En les pàgines que segueixen s’intenta esbossar sintèticament l’orientació del més essencial d’aquestes mutacions, que fonamentalment s’articulen al voltant de quatre eixos transversals que…
El paisatge vegetal dels Pirineus (territori pirenaic axial)
Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part, aproximadament…
Les selves temperades al món
La varietat fisiognòmica de les selves temperades A diferència de les boscanes decídues o de la taigà, boscos en els quals sempre hi sol haver una o poques espècies d’arbres dominants, les selves temperades solen estar integrades per un elevat nombre d’espècies arbòries diferents, amb un grau de diversitat només superat per les selves tropicals Cal matisar, però, que en algunes zones, sobretot a les latituds més elevades i sota règims tèrmics freds, també es desenvolupen selves temperades constituïdes per poques espècies arbòries i de diversitat baixa Comparades, en el seu conjunt, amb les…