Resultats de la cerca

El conreu de la terra Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, recorda els primers establiments de les comunitats rurals al sector interior de la comarca ECSA - J Todó El paper dels animals en l’alimentació alt-medieval era d’una importància essencial, similar a la que les activitats silvàtico-pastorals tenien en l’economia de l’època Conreus primitius, caça i pesca foren, i són encara, recursos bàsics de proveïment, que alternaven amb conreus de camps i horts, rarament en posició dominant És important subratllar que els recursos de l’economia silvàtico-pastoral eren aprofitats en aquells…

Situació i presentació La comarca del Pla d’Urgell, de 305,10 km 2 , fou creada l’any 1988 El cap comarcal és la ciutat de Mollerussa Es troba situada enmig d’una plana, per la qual cosa els límits de la comarca administrativa no tenen cap correspondència amb els geogràfics i responen simplement als orígens senyorials dels límits dels termes que la integren Els setze municipis que formen la comarca del Pla d’Urgell pertanyien, segons la Divisió Territorial de Catalunya aplicada el 1936, reinstaurada el 1987, a les comarques que actualment envolten el Pla Els termes de Linyola, Bellvís i el…

Les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931 van confirmar l’hegemonia de la coalició republicanosocialista que havia subscrit el pacte de Sant Sebastià, i la desfeta i la descomposició definitives dels vells partits dinàstics Amb la desaparició del règim monàrquic, va néixer un nou sistema de partits, caracteritzat pel multipartidisme o pluripartidisme extrem i per una gran bipolarització Però, així com el multipartidisme es va anar corregint, almenys tendencialment, tant per part de les dretes com de les esquerres, sobretot a partir de les eleccions legislatives del novembre…

La població Si consultem les darreres dades oficials sobre la població, recollides al cens del 1991, la població total dels Països Catalans era d’11257632 habitants Aquesta xifra representa poc més de tres vegades el total de població calculada al primer cens de l’època moderna, fet a Espanya el 1857, i que donà 3426060 habitants Durant aquests cent quaranta anys la població ha crescut sempre, però amb ritmes diferents i, sobretot, de manera molt diversa segons les regions, comarques i ciutats que componen el conjunt del territori Un creixement ràpid i concentrat Si bé la població total ha…

Situació i presentació L’actual municipi d’Isona i Conca Dellà, de 139,36 km 2 es creà el 1970 amb l’agregació a l’antic municipi d’Isona 38,7 km 2 de 5 municipis més Benavent de la Conca o de Tremp, Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau i Sant Romà d’Abella Es troba al SE de la comarca del Pallars Jussà, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, i constitueix el centre neuràlgic de la Conca Dellà o d’Isona El municipi limita al N amb el municipi de Conca de Dalt, a l’E amb el d’…

Introducció Hem de parlar de l’economia de la Garrotxa de l’alta edat mitjana i, de fet, gairebé no en sabem res Quant a allò que —malgrat ésser un concepte modern— podríem anomenar sector primari, no sabem ni gairebé els vegetals que es conreaven ni, amb prou feines, els instruments de treball emprats, ni ben bé res dels rendiments que s’obtenien Pel que fa al sector secundari o de transformació, tampoc no coneixem gaire el món artesà rural, encara que sapiguem que hi havia alguns molins i algunes fargues, ni sabem quasi res del naixent artesanat urbà Finalment, del sector terciari, què en…

El model d’industrialització a l’anglesa, estrenat amb la fàbrica Bonaplata 1833-35, resultà insostenible a casa nostra La dependència respecte del carbó forà constituí, per a la indústria catalana, una rèmora excessiva Del 1860 al 1880, la primera tongada important de fàbriques “de riu” havia representat una rectificació parcial de la pauta energètica Dels anys 1880 al 1910, consumada la fallida com a “carboners” dels trens de Granollers a Sant Joan de les Abadesses i de Manresa a Berga, la segona tongada de fàbriques hidràuliques, més intensa que la primera, ratificà i accentuà aquella nova…

Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’…

En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…

Situació Una vista de l’interior de l’església amb la capçalera al fons R Viladés L’església es dreça al costat del mas de Cor-de-roure, antic hostal situat a la banda nord-occidental del terme, prop del territori de Montmajor, a la capçalera de Merola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,1 —y 48,3 31 TCG 991483 S’hi arriba fàcilment per la carretera de Navars a Serrateix En arribar a Viver i passada la primera casa, veurem un indicador que diu a Sant Joan, on s’inicia la pista que mena a l’…