Resultats de la cerca
Es mostren 4082 resultats
Força o recinte fortificat de Santa Maria la Mar
Art romànic
Els orígens d’aquesta fortificació es remunten al final del segle XII Consta documentalment que l’any 1198 Ramon I de Canet, senyor del lloc, obtingué de Pere el Catòlic l’autorització per tal de construir una força forcia dins la parròquia de Santa Maria de Pabirans la Mar o dins la parròquia de Sant Andreu de Bigaranes Posteriorment, Santa Maria la Mar s’incorporà al vescomtat de Canet, creat el 1322, i seguí les seves mateixes vicissituds Cap al 1350 passà als Fenollet, vescomtes d’Illa, i d’aquests als Pinós 1423 i als Castro 1441 Després passaria una altra vegada als Pinós 1505 i a…
Frederic Hymen Cowen
Música
Compositor i director anglès.
A l’edat de quatre anys es traslladà a Anglaterra, i quan en tenia vuit ja era un nen prodigi i compongué una petita opereta Estudià amb John Goss i Julius Benedict, i a dotze anys interpretà el Concert en re m de Felix Mendelssohn Del 1865 al 1866 estudià amb I Moscheles, C Reinecke, H Richter i M Hauptmann a Leipzig El 1867 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, estudià amb C Tausig i Kiel, i començà estudis de direcció Visità els compositors F Liszt, a Weimar, i J Brahms i E Hanslick, a Viena Un cop de retorn a Anglaterra, feu diferents recitals, i el 1869 li estrenaren la Simfonia en…
Proves cutànies
Patologia humana
Les proves cutànies consisteixen en la inoculació subcutània de diversos tipus d’antígens, amb la finalitat d’observar la reacció cutània local que es produeix al cap de 48 hores o 72 Amb aquest tipus de proves hom intenta de detectar si l’organisme d’una persona ja ha estat prèviament en contacte amb un determinat microorganisme Si l’organisme no ha estat prèviament en contacte amb aquest microorganisme, després de la inoculació de l’antigen corresponent es produeix només una lleu reacció d’envermelliment que no depassa 1 o 2 mm de diàmetre, deguda a la resposta inflama-tòria inespecífica…
Proves diagnòstiques de les malalties infeccioses
Patologia humana
La diagnosi de les malalties infeccioses s’efectua bàsicament esbrinant els antecedents personals de la persona que n’és afectada —que poden posar de manifest el contacte previ del pacient amb la font d’infecció—, valorant les característiques dels símptomes i els signes clínics, com ara l’estat general, la temperatura corporal, la localització de la inflamació, i comprovant si hi ha erupcions cutànies Això no obstant, quan aquests procediments senzills no són prou clars, com sol passar quan els processos infecciosos no són gaire característics, hom sollicita diverses proves…
Les respostes immunitàries específiques
Fisiologia humana
Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’ antígens Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèllules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa Per exemple, el sistema immunitari no reconeix un…
Mecanismes de l’acció immunitària
Fisiologia humana
Amb la denominació immunitat , en el sentit més ampli, hom designa la capacitat que té l’organisme per fer front als agents microbians infecciosos i el conjunt de recursos de què disposa per a evitar les accions nocives del gèrmens, el desenvolupament dels quals en els diversos teixits pot causar diferents trastorns patològics, i fins i tot la mort de l’individu El sistema immunitari, encarregat d’aquesta missió, mitjançant mecanismes d’acció molt variats, generalment aconsegueix d’impedir o controlar el desenvolupament microbià a l’interior de l’organisme, per la qual cosa la major part de…
Cicle vital dels virus
Patologia humana
El cicle vital dels virus comprèn esquemàticament dues fases una fase extracellular, en què el microorganisme roman pràcticament inalterable i conserva la propietat d’infectar o penetrar en una cèllula viva, i una fase intracellular, en què el virus penetra a l’interior d’una cèllula viva i experimenta una sèrie de modificacions que li permeten de desenvolupar-se i reproduir-se Quan els nous virus ja han madurat, poden sortir de la cèllula i iniciar novament el cicle vital que els correspon El virus madur, en la manera com es troba en la seva fase extracellular o després d’haver madurat a l’…
El que cal saber de la síndrome de l’intestí irritable
Patologia humana
La síndrome de l’intestí irritable, anomenat també còlon irritable, és un trastorn molt freqüent caracterizat per una alteració en el ritme amb què es contreuen les vísceres del tub digestiu i ocasiónat per una resposta inadequada, per part del sistema nerviós autònom, a les situacions de tensió emocional La malaltia se sol presentar abans de trenta anys d’edat i es manifesta bàsicament amb dolor abdominal, restrenyiment, diarrea, i pesadesa abdominal després dels àpats, que tendeixen a aparèixer periòdicament al llarg de gairebé tota la vida Aquest trastorn no és degut a cap…
Anàlisi de la secreció gàstrica
Patologia humana
L’ anàlisi de la secreció gàstrica o quimisme gàstric , consisteix en el mesurament de la quantitat d’àcid clorhídric que secreta la mucosa gàstrica d’una persona Per tal que el mesurament del quimisme gàstric sigui valorat correctament, la persona que se sotmet a la prova s’ha de presentar en dejú, sense haver pres medicaments —d’ençà d’un parell de dies enrere—, que en podrien interferir els resultats, i havent fet la nit abans un sopar líquid, tot plegat perquè l’estómac es trobi ben net Així, s’introdueix una sonda d’uns 120 cm de llargada a l’estómac, ja sigui a través de la cavitat…
El plasma sanguini
Anatomia humana
El plasma sanguini és un líquid transparent de color groguenc constituït bàsicament per aigua, amb diversos elements que s’hi troben dissolts El plasma conté, entre d’altres substàncies, sucres, ions com sodi, clor o potassi, minerals com ferro o calci, greixos i diverses substàncies proteiques Les proteïnes plasmàtiques són els principals components del líquid plasmàtic Aproximadament, n’hi ha 70 g o 80 g per litre de sang Les proteïnes intervenen en diversos processos bàsics per al funcionament orgànic com ara la coagulació de la sang, el transport de diverses susbtàncies o la…