Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
Crònica de Jaume I
Historiografia catalana
Coneguda també com a Llibre dels feits, narració que recull, explicats de forma autobiogràfica, els esdeveniments principals del regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-76), rei de la corona catalanoaragonesa.
Constitueix un dels textos més importants de la literatura catalana medieval tant des del punt de vista històric, com també des del punt de vista literari i lingüístic Se n’han conservat dos textos, un en llatí i un en català, sense que es pugui establir amb absoluta certesa la relació entre ells, i per tant quin dels dos és l’original o el més proper a la redacció original El 1313 el dominicà Pere Marsili, per manament de Jaume II, redactà un Liber gestarum en què, segons explicà ell mateix, ordenà en llengua llatina els fets del rei Jaume I el Conqueridor, que es trobaven a l’arxiu reial…
Jerusalem, ciutat santa
La història de Jerusalem en hebreu Yěru Šalayim en àrab Al-Quds , ‘el Sant’ va associada a les tres grans “religions del Llibre” judaisme, cristianisme i islam, bé que com a lloc de culte i centre de pelegrinatge es perd en la nit del temps La Jerusalem jueva Tant l’arqueologia com la llegenda cultual de Melquisedec, rei i sacerdot de Salem Jerusalem, com la localització de la muntanya de Morià, lloc del sacrifici d’Abraham, en l’esplanada on Déu s’aparegué a David i on Salomó, cap al 950 aC, edificà el temple, suposen un primitiu santuari cananeu D’altra banda, el pelegrinatge és un fenomen…
La universitat
Estudiants universitaris el curs 1996-1997 La reforma de la universitat, impulsada a partir de la Llei de Reforma Universitària LRU del 1983, ha significat una organització diferent de la institució a partir de la creació de departaments que agrupen el professorat d’un camp de coneixement, la generalització de formes democràtiques de gestió universitària amb la participació del professorat, l’alumnat i el personal de l’administració i una certa obertura a la societat a partir de la creació dels consells socials i altres iniciatives Aquestes mesures han comportat un profund canvi i una…
Els ateriniformes: joells o peixos sense sang
Constitueixen un ordre molt problemàtic des del punt de vista de la classificació, que acull unes 150 espècies de mida petita i mitjana, marines o d’aigua dolça, les quals tenen en comú el tipus d’aparell bucal, molt especialitzat i protràctil, i també el fet d’estar mancats de determinats ossos orbitals concretament el tercer, el quart i el cinquè infraorbitals Els ous que produeixen són demersals i tenen gotes d’oli, a més d’uns filaments adhesius Un altre tret característic és que de les dues aletes dorsals, la primera és constituïda per radis espinosos les aletes pelvianes, que són…
Els fasmòpters: cavalls de faves
Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…
El somni dels Piccard
Els Piccard quin parell No en tenien prou amb les muntanyes més altes d’Europa, van voler anar més amunt No es resignaren amb un país sense mar, van voler explorar els fons abissals Germans bessons, suïssos i enginyers, els Piccard —Auguste 1884-1962 i Jean Felix 1884-1963— han estat els humans que, abans de l’era espacial, més s’han acostat, pels dos extrems, als límits físics de la biosfera El que els entusiasmava, de ben joves, eren els aeròstats Auguste Piccard havia estat el primer a tastar el gust del vol lliure en globus aerostàtic, però Jean Felix el seguí aviat A partir del 1926, el…
Casiquiare
El baró Friedrich Wilhelm Karl Heinrich Alexander von Humboldt no sabia nedar Però a primera hora de la tarda del dia 5 de juny de 1799 no vacillà a embarcar-se en la corbeta “Pizarro”, al port de La Corunya, rumb a Cumaná Ben al contrari havia remogut cel i terra fins a rebre les autoritzacions necessàries per a poder dur el seu somniat viatge d’exploració pel virregnat de Nova Granada Humboldt no sabia nedar, però no era l’Atlàntic el que l’amoïnava, sinó l’Orinoco Tenia raó, perquè fou a les seves aigües i als seus ràpids turbulents on més d’un cop perillà la seva vida Les dilatades i…
Ciclons, tifons i huracans
L’any 1900, el meteoròleg australià Clement Wragge decidí de batejar cada gran pertorbació tropical amb un nom de persona Wragge donà a les de tipus anticiclònic, portadores de bonança, noms de persones que apreciava, i reservà per a les depressions, causants de temperis, noms de polítics detestats Es veu que la idea agradà als meteoròlegs nord-americans, però només per a les grans depressions devastadores, les quals començaren de rebre noms femenins “Carol”, “Tracy”, “Edna”, etc És obvi que les fòbies i les fílies delaten els subconscients, i també ho és que aquest escarni discriminatori no…
D'Hipòcrates fins a Haeckel
L’ecologia és una disciplina científica jove, que fins el 1866 ni tan sols no tenia nom fou llavors que el biòleg alemany Ernst Haeckel, deixeble de Darwin, batejà així “la ciència de l’economia, els costums, les formes de vida, les relacions vitals externes dels organismes”, en les primeres pàgines del primer volum de la seva “Generelle Morphologie der Organismen” , un llibre que no tractava precisament d’ecologia A diferència de la majoria de les ciències tal com es troben formalitzades avui, l’ecologia no és el fruit de la progressiva diferenciació i especialització d’un determinat camp…
Diversitat i complexitat en l’arquitectura catedralícia
Art gòtic
Reconstrucció hipotètica del barri catedralici de Girona al segle XV, mentre encara es bastia la seu gòtica que havia de substituir la romànica, aleshores en part dempeus ECSA - JS Les catedrals gòtiques són un món Una realitat complexa, carregada de significats, que es projecta en l’imaginari collectiu amb una extraordinària força simbòlica L’estudi de les catedrals gòtiques i de les seves moltes implicacions gaudeix d’una llarga tradició a nivell general Recentment Xavier Barral i Altet ha recordat la necessitat d’enfocar també l’estudi de les catedrals catalanes d’una manera…