Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Castell de la Clusa (les Cluses)
Situació Vista aèria del nucli de la Clusa Alta, centrat per l’església de Santa Maria o Sant Nazari, on és perfectament visible, a la dreta, el perímetre del castell d’època romana reaprofitat segurament en part a l’edat mitjana ECSA - Jamin Les ruines del castell medieval de la Clusa es troben, ja molt desfetes, a l’esplanada que s’estén a migdia de l’església parroquial de Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 1″ N - Long 2 o 50′ 41″ E Per a arribar-hi, partint del Pertús, cal agafar la carretera N-9 en direcció a Perpinyà fets uns 3 km s’arriba al veïnat…
Vilatge de Vilba (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Vista del conjunt del despoblat ECSA - MÀ Font Basament de l’absis de la seva església Servei d’Audiovisuals de l’lEl El vilatge de Vilba, ara conegut com a despoblat de Mirbes, és situat en una cresta de roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs L’emplaçament d’aquest poble desaparegut era eminentment estratègic, ja que domina pel N el port de Viu, mentre que pel S vigilava el tradicional camí de Lavaix a Montiberri Mapa 32-10 213 Situació 31TCG178951 Per a anar-hi des del Pont de Suert, cal agafar la carretera C-144, que es dirigeix vers Viu de Llevata Poc després d’…
Sant Quintí d’Ardòvol (Prullans)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església, que respon en part a una tipologia anterior a l’any 1000 ECSA - Rambol L’església de Sant Quintí és situada a una cinquantena de metres a llevant de l’abandonat conjunt de la Casa de Sant Quintí, que és en un replà muntanyós que domina el poble d’Ardòvol Mapa 35-10 216 Situació 31TCG952945 S’hi pot anar des de Prullans, d’on cal prendre la carretera que porta a Ardòvol i que segueix fins a Viliella, per Coborriu de la Llosa Un cop passat Ardòvol, a uns 1,5 km hi ha el trencall que puja cap a la Bastida, que cal agafar fins a un trencall que surt…
Santa Eulàlia d’Arboçols
Art romànic
Situació Aspecte general de l’església des del costat de migdia, amb la portalada i l’absis ornat per un fris d’arcuacions sense lesenes ECSA - A Roura Es troba en un indret totalment isolat i envoltada d’alzinars, a 1 km a vol d’ocell sota el coll de Gues, que marca la frontera amb la Fenolleda i el terme de Campossí Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 40’ 34” N - Long 2° 29’ 14” E Hom hi arriba a partir de la sortida nord del poble d’Arboçols per una carretera, en uns 2 km de recorregut Arboçols és a uns 3,5 km al nord de Marquixanes per la D-35 Història Aquesta església fou la primitiva…
pa

Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’…
Sant Miquel de Tudela (Cervera)
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est d’aquesta església, en avançat estat de ruïna, on s’aprecia l’aparell de pedra ben tallada i l’absis ornamentat amb dues mitges columnes, una a cada costat de la finestra ECSA-E Pablo L’església de Sant Miquel és situada prop de les ruïnes del castell de Tudela Mapa 34-14 361 Situació 31TCG593212 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Una de les primeres referències del lloc de Tudela data de l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, canònica a la qual l’església de…
Ciutat d’Iluro (Mataró)
Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana, amb la situació de les restes arqueològiques localitzades sota el parcellari actual Ajuntament de Mataró - Museu de Mataró - Patronat Municipal de Cultura L’evolució històrica de la ciutat d’Iluro comença a ser coneguda des de mitjan segle I aC, moment en què es documenta la primera planificació urbanística de la ciutat L’arqueologia ha proporcionat documentació suficient per a seguir el desenvolupament de la ciutat des del moment fundacional fins al segle VI El coneixement de l’evolució de la ciutat durant el Baix Imperi ha avançat molt en els…
Antoni Eiximeno i Pujades

Antoni Eiximeno
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Erudit, musicòleg i escriptor.
Vida La seva formació s’inicià a València, al collegi de nobles regit pels jesuïtes, i posteriorment estudià matemàtiques, filosofia i música a la Universitat de Salamanca Ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763 La seva tasca docent començà en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia A la primavera del 1767, arran de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes de la Península, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Durant el seu sojorn romà gaudí d’una pensió de…
, ,
Origen i evolució dels grans grups d’amfibis
Origen i desenvolupament dels grans grups d’amfibis al llarg dels diversos períodes geològics segons Goin, Goin i Zug 1978 La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber La fragilitat dels ossos dels amfibis té com a conseqüència l’existència de poques restes fòssils Els punts més importants en la investigació sobre l’origen del grup rauen en el problema de la sortida de l’aigua i de les causes que la produïren, cosa que probablement mai no es resoldrà de manera completa Malgrat les poques coses que es coneixen…
Fibra o narcòtic
Els uns en fan cordes o espardenyes i els altres se’l fumen No és tot u Les tiges presenten resistents filaments fibrosos amb els quals es pot elaborar fil i, per tant, fabricar teixits i trenats A les fulles més tendres s’acumula una resina euforitzant, de conegut efecte narcòtic I les llavors són oleaginoses Per als uns, i durant segles, ha estat simplement el cànem Per als altres, és l’‘herba’ per antonomàsia el haixix o marihuana Malgrat molts segles de conreu i la subsegüent selecció de culti-vars, el cànem no ha perdut la capacitat de créixer espontàniament és difícil distingir una…