Resultats de la cerca

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de la Vall de Betlem es dreça al peu del serrat de les Ermites, a la serralada de Marina, dins del terme municipal de Badalona, en un indret estratègic, proper a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, però poc visible des de les ciutats veïnes S’hi pot accedir des del barri badaloní del Canyet i també des de Santa Coloma, a través de pistes de terra El monestir és un conjunt del gòtic tardà, amb modificacions posteriors, de gran interès per la seva unitat i la seva distingida aparença, amb murs de maçoneria i tàpia, estucats, amb restes d’…

Traceria calada d’un finestral del claustre de la catedral de Vic En època del gòtic, la catedral de Vic es va renovar només parcialment L’església romànica a penes va patir remodelacions En canvi, el 1318 el bisbe i els canonges van decidir ampliar el claustre romànic, afegint-hi a sobre quatre galeries gòtiques Hem d’atribuir-ne la traça al mestre d’obres Ramon Despuig, el mateix que es feu càrrec, juntament amb Berenguer de Montagut, de la construcció de la nova església de Santa Maria del Mar BV - GS Introducció A l’inici del segle XIV, la ciutat de Vic va viure una etapa de tensions i…

No és pas desencertat considerar que en el Renaixement es produí la culminació de l’art del vitrall i que al mateix temps s’inicià la seva lenta decadència la culminació perquè en el Renaixement els mestres vitrallers fruïen de la plenitud i perfecció que el vitrall gòtic havia assolit i la decadència perquè la perfecció formal de les arts plàstiques renaixentistes havia admirat i enlluernat tots els mestres vitrallers menant-los cap a un erroni mimetisme de la pintura mural o de la pintura sobre tela Aquesta imitació els féu abandonar el procediment i l’estètica propis del vitrall Altres…

Esquema tectònic de les serralades alpines de l’Orogen Perimediterrani occidental, al qual pertany la Serralada Bètica Comparteix amb aquelles serralades l’estructura de sistemes d’encavalcaments i mantells de corriment i el desenvolupament d’un metamorfisme regional Biopunt, original d’A Martín Algarra Des del punt de vista geogràfic, la Serralada Bètica —anomenada innecessàriament en plural per molts autors— comprèn el conjunt de muntanyes i valls que ocupen els marges S i SE de la península Ibèrica Estesa des del golf de Cadis fins a les costes del País Valencià situades al S del Xúquer,…

Característiques generals dels molluscs fòssils El nom de mollusc de mollis , tou, fa referència a les parts toves, és a dir, al cos dels organismes animals que reconeixem sota aquest nom tanmateix, els caracteritza més la possessió d’un esquelet calcari extern la closca o conquilla, malgrat que també pot ser intern, com en el cas d’alguns cefalòpodes, o inexistent, com en certs gasteròpodes Els molluscs constitueixen un 11% de totes les espècies animals en evolució al llarg de la història de la Terra El nombre d’espècies de molluscs supera el total de les corresponents a protozous, porífers…

El Fluvià al seu pas per Sant Joan les Fonts, un rosari de molins Sant Joan les Fonts en una postal del començament del segle XX Al començament del segle XIX, el Fluvià, al seu pas per Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, era un autèntic rosari de molins d’en Xiquès o Molas, d’en Bassols, d’en Rovira, d’en Coca, de n’Igosa, can Sarjant, cal Patge o Molí d’en Ballús, can Masell, el Molí Fondo Els desnivells del riu eren aprofitats per a obtenir energia hidràulica, una energia obtinguda inicialment amb rodes hidràuliques que feien moure molins fariners, drapers o paperers Una energia preciosa…

De les coves a les cases Els primers homes que habitaren el territori que actualment és Catalunya eren caçadors i recollectors nòmades que, sempre a la recerca de nous recursos, canviaven periòdicament d’hàbitat al llarg de l’any Ocupaven els abrics rocosos i les coves que reunien millors condicions, i també espais oberts a l’aire lliure, sobretot les platges prop dels rius i del mar L’espai on s’installaven s’estructurava en zones de pas, d’esquarterament d’animals, de talla d’eines de pedra, per jeure-hi, per llençar-hi els rebutjos Ara fa uns 300000 anys l’home dominà el foc, i la llar es…

Els dominis eclesiàstics els monestirs i els bisbats Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos En el marc de les actuacions religioses, cal dir que aquesta activitat ha deixat nombroses empremtes en el paisatge, tant en l’àmbit dels comportaments humans més particulars —els ritus—, com en les obres personals de modificació —recintes sagrats, temples, cementiris, símbols sacres—, que tenen el valor de consagrar un espai o un element paisatgístic destinat a l’ús cerimonial Evidentment, aquestes dues funcions s’integren en una de sola, car l’edifici religiós assumeix sempre un…

Situació Panoràmica aèria del conjunt del monestir vist des de la part sud-est ECSA - F Tellosa Capçalera del monestir, amb el seu característic campanar decorat amb motius llombards ECSA - A Roura L’antic monestir de Sant Martí del Canigó és situat en un esperó rocallós a la muntanya del Canigó, a 1 055 m d’altitud, al vessant dret de la vall de Cadí, damunt el poble de Castell de Vernet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 46” N - Long 2° 14’ 58” E Per a anar-hi, cal arribar a Vilafranca de Conflent per la carretera N-116 i, just a l’alçada d’aquesta població parteix la carretera D-116, que…

Situació i presentació La comarca del Bages ocupa una superfície de 1 299,08 km 2 i s’estén per un dels extrems orientals de la Depressió Central Catalana És la comarca més cèntrica de Catalunya Pel que fa a la seva situació respecte a les altres comarques catalanes, el doctor Joan Vilà i Valentí ha escrit que el Bages “queda equidistant de la muntanya, de les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals S’hi endevina un possible paper d’encreuament o cruïlla” El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès W-NW, el Berguedà N, Osona NE, el…