Resultats de la cerca
Es mostren 373 resultats
música de Milà
Música
Música desenvolupada a Milà (Itàlia).
Fundada pels celtes al segle V aC i important centre durant l’època romana, al segle IV dC el seu bisbat dominà gran part de la Itàlia septentrional L’artífex d’aquesta situació fou el bisbe Ambròs, promotor de la Schola Cantorum i de notables canvis en els oficis, com la recitació d’antífones, himnes i el cant de tota l’assemblea Aquests elements contribuïren a la definició de la litúrgia anomenada ambrosiana, que posseeix un cant caracteritzat per una major quantitat d’ornamentacions respecte del cant gregorià Després d’una època de decadència durant el domini dels bàrbars, Milà tingué una…
Sant Miquel de Fontanet (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació És situada damunt un pujol, des d’on es pot contemplar la riera de Llanera, a migjorn del municipi de Llanera, gairebé a frec del territori de la comarca de la Segarra Mapa 361M781 Situació 31TCG691316 Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Torà fins al punt quilomètric 25,500, on cal desviar-se, a mà esquerra, per continuar per un camí, on, després d’haver recorregut uns 500 m hom troba un trencall, també a mà esquerra, que a uns 100 m deixa a l’església, on se celebra culte esporàdicament Per entrar-hi cal demanar les claus a cal Molí CRP Església La capçalera de l’…
rus
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca eslava de les llengües indoeuropees.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 127 400 000 habitants de la Federació Russa un 85% de la població, on és la llengua oficial Fora d’aquest estat, és parlada per 37 500 000 persones als estats sorgits de les repúbliques que formaven l’antiga URSS A banda, hi ha minories russòfones d’una certa importància als EUA i a Israel Com totes les altres llengües eslaves, neix del tronc denominat eslau comú , que començà a diferenciar-se des dels s VI i VII En l’evolució del rus hom distingeix tres períodes antic, mitjà i modern El rus antic s XI-XV és una etapa comuna a tots els eslaus de l’E —…
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
Sant Pere de Viella (Vilademuls)
Art romànic
Situació Capella en ruïnes, de la qual resta més sencera la part occidental, amb la porta de dos arcs de mig punt en degradació, i algun fragment de cornisa amb decoració de tipus vegetal F Tur Aquesta capella presidia el veïnat de Viella, de la parròquia de Sant Sadurní de Vilafreser, al sector me ridional del terme de Vilademuls El veïnat és format per masies escampades, algunes d’interès per a l’arquitectura popular Mapa 39-12296 Situació 31TDG893601 L’esglesiola en ruïnes té a prop dos masos i és a poc més d’1 km en línia recta al NW del poble de Vilafreser És accessible per un camí de…
La moda i la confecció
La moda, que ha existit sempre i en totes les cultures, suposa el conjunt de normes que condiciona la forma de vestir de cada època i de cada civilització Aquestes normes eren dictades per la forma de vestir de les oligarquies dirigents i difoses de dalt a baix de l’escala social de cada lloc A partir del segle XVIII, es configurà com una indústria, en part per la difusió dels uniformes als exèrcits dels nous estats, els quals impulsaren la confecció a les grans ciutats El món de la moda es desenvolupa actualment en una escala mundial, i d’una manera força descompensada Hi ha cinc estats des…
Joan Antoni Maians i Siscar
Història
Cristianisme
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…
, ,
La descoberta turística dels Pirineus
Tot i que la visitaren alguns romàntics com Thiers, Mérimée, Taine o Stendhal, a mitjan segle XIX el Rosselló apareixia com una província molt excèntrica Els viatgers tenien dificultats per copsar-ne tota l’originalitat geogràfica i ètnica Balneari Pujade, els Banys d’Arles, 1851 CEDACC / JLV Amb tot, no sembla que els catalans mateixos coneguessin millor les seves muntanyes Per als habitants de la plana, la Cerdanya i el Capcir eren contrades fredes i llunyanes que, a vegades, hom estava obligat a recórrer per raó de negocis, però mai per plaer Pel que fa al Canigó, creien conèixer-lo…
Bartomeu de Rubió i el ressò de la plàstica toscana
Art gòtic
Les dades documentals de l’artífex Les notícies conegudes de l’escultor Bartomeu de Rubió abasten del 1360 al 1379 i el vinculen laboralment a la catedral de Lleida, on actua al llarg d’aquest període com a mestre d’obres Com a tal va assumir responsabilitats arquitectòniques, tot i que l’àmbit artístic en el qual la historiografia li reconeix un paper destacat és l’escultòric El retaule major de la catedral iniciat el 1360 i enllestit pels volts del 1362 és la realització clau dins el seu catàleg i el referent obligat a l’hora d’abordar-ne la biografia artística La seva direcció i…
La creu processional major de Traiguera, obra singular de Bernat Santalínea
Art gòtic
Els primers anys de la quinzena centúria, l’actual església parroquial de l’Assumpció de Traiguera Baix Maestrat, Castelló va gaudir de transformacions arquitectòniques significatives i, simultàniament, va enriquir el seu tresor litúrgic, en modernitzar-lo mitjançant les pautes del nou corrent internacional que impregnava les arts plàstiques a les ciutats de Barcelona i València Per aquest motiu, els jurats de la vila de Traiguera, en un moment de puixança econòmica i artística, desitjosos de contractar l’argenter més destacable d’aquell territori, es van decidir pel mestre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina