Resultats de la cerca

La classe no s’hereta, s’adquireix, per bé que la classe a la qual pertany la família d’un individu quan neix és un factor molt important per al seu futur arrenglerament social en un determinat grup Les classes socials es diferencien dels estaments o de les castes perquè són obertes i mòbils, de manera que tant l’ascens en l’escala social el reclassament com el descens el desclassament són possibles i freqüents Per a definir una classe s’han de conèixer dues coses l’origen i el volum dels ingressos o les rendes que percep un individu o una família en les diferents etapes de la seva vida que…

La importància dels serveis en el món d’avui En l’àmbit de les economies modernes hi ha un gran nombre d’activitats i sectors econòmics que no produeixen béns materials i, per tant, no corresponen ni al sector primari agricultura i activitats que hi estan relacionades ni al secundari indústria Aquests sectors i activitats, indispensables per al funcionament de les societats actuals, solen rebre el qualificatiu de terciaris Antigament, les activitats terciàries s’identificaven essencialment amb els serveis relatius a la circulació de les mercaderies i les persones comerç, mitjans de transport…

Situació Vista del conjunt de la canònica des del costat nord-oest, on s’observa l’estructura del transsepte ECSA - F Tur Vista aèria de la canònica de Sant Pere, que fou seu de l’abadiat exempt més important de Catalunya ECSA - M Catalán El conjunt de l’antiga canònica de Sant Pere d’Àger és a la part alta del nucli urbà de la vila d’Àger, dins l’àmbit de recinte sobirà JAA Mapa 32-12 289 Situació 31TCG147526 Història Els orígens L’origen del monestir de Sant Pere d’Àger té un conjunt de punts foscos que la documentació conservada no permet pas escatir Inicialment sembla que el seu fundador…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça , 2 toms, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958 n’existeix una edició del 1980 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona…

El món de la casa, l’àmbit residencial i domèstic, constitueix el principal punt de referència de tota història de les arts decoratives En ell es projecten les actituds i les formes de vida de les persones concretes que l’habiten Però, al mateix temps, la casa té un forta component social i cultural La decoració de la casa abasta preferentment el revestiment mural exterior i interior, el mobiliari dels espais privats i dels espais de representació, com també el parament de la llar la vaixella i els atuells de taula, els vidres, els llums, etc En un altre pla se situarien l’aixovar personal,…

La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…

Les gairebé dues dècades posteriors al 1980 no constitueixen un període econòmic homogeni, de manera que les dades d’ocupació i atur no presenten una evolució estable Tant el comportament macroeconòmic com els resultats del mercat de treball aconsellen distingir-hi quatre fases la primera és un període de crisi econòmica i forta destrucció de llocs de treball que es va iniciar a la meitat dels anys setanta i finalitzà el 1985 la segona, de recuperació econòmica i creació d’ocupació a partir de l’adhesió a les Comunitats Europees el 1986 i fins el 1991 la tercera fase representa una davallada…

La població La població de la Terra l’any 1995 va superar els 5 600 milions de persones i segons les previsions arribarà als 6 000 milions abans de la fi del millenni Fins a tenir aquestes dimensions actuals, la humanitat ha hagut de superar greus crisis de mortalitat epidèmies, guerres, fams, etc que delmaven constantment una població ja per si mateixa poc voluminosa La xifra d’un miler de milions d’habitants s’assolí al començament del segle XIX, i, si bé va caldre gairebé un segle per a doblar aquest nombre cap al 1920, posteriorment, en poc més de 50 anys la població mundial es tornà a…

La natura dels hidrocarburs A la natura, els hidrocarburs prenen diversos estats físics i presenten composicions químiques molt diverses Gairebé sempre són una mescla de diversos constituents, entre els quals dominen, és clar, els hidrocarburs Químicament hom divideix els hidrocarburs en tres grans famílies els hidrocarburs saturats parafinics o alcans C n H 2 n+2, de cadena lineal representen com a mitjana del 15 al 20% els isoalcans o naftes de natura cíclica C n H 2 n representen del 20 al 30% dels crus i els hidrocarburs no saturats, entre els quals hi ha els hidrocarburs aromàtics i els…

Claveguera del món o amortidor d’estralls Distribució de la contaminació a les mars i els oceans del món El mapa reflecteix les àrees marines més afectades per la contaminació d’origen antròpic al final de la dècada del 1980 Editrònica, a partir de fonts diverses La societat s’ha acostumat a disposar de les aigües costaneres per a desfer-se dels residus És fàcil d’entendre la temptació d’utilitzar els corrents d’aigua del “gran riu planetari” per a traslladar els residus de la terra a la mar Les ciutats se situen al costat dels rius per la facilitat de transport i la provisió d’aigua i d’…