Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
humanisme
Erasme , retrat que féu el pintor Hans Holbein, el Jove (1497-1543), de l’humanista holandès
© Corel Professional Photos
Història
Literatura
Mot que, en sentit propi, designa el fet històric del renovellament dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana del s. XIV i s’imposà per tot Europa els dos següents, contemporàniament a una nova valoració de l’home i del seu paper en el món: el Renaixement.
L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…
Les tribulacions del marquès de Ciutadilla amb els seus vassalls
Camperols, Ade Laborde, 1807-18 BC Després d’una vida dedicada a l’estudi del segle XVIII català, l’historiador francès Pierre Vilar confessava la seva fascinació “per aquell número del ‘Diario de Barcelona’, datat el 31 de gener de 1793, on un jurista ‘expert en la branca de la capbrevación’ s’ofereix als ‘Senyors alodials, delmers, etc’ per recensar i ‘renovar’ els títols de reconeixement dels seus ‘drets feudals’ Les paraules són aquestes, deu dies després de l’execució, a París, del rei Lluís XVI” No era un testimoni aïllat L’advocat Jaume Tos i Urgellès ja havia publicat el 1784 un…
Les salicàcies
Salicàcies 1 Gatell Salix atrocinerea a branquilló amb aments masculins x 0,5 b branquilló amb aments femenins x 0,5 c flor femenina, formada només per un pistil d’ovari súper i un nectari, situada a l’axilla d’una bràctea entera i llargament ciliada x 4 d flor masculina, formada per dos estams i un nectari x 4 e i e’ fulles, amb dues estipules cadascuna, mostrant l’anvers i el revers, aquest darrer densament cobert de pèls curts x 0,5 2 Sarga S elaeagnos a brot amb fulles joves i aments femenins x 0,5 b flor femenina x4 3 S herbacea, un dels salzes nans a petit fragment on s’aprecia el…
Les planes i el vedat de Fraga
Guaret dels plans de cardell colonitzat per la barrella punxosa Salsola kali Aquests matolls quan són secs, són arrencats pel vent, que els fa rodolar per les vastes planúries tot creant imatges evocadores dels ambients desèrtics Juan M Borrero Les planes i el vedat de Fraga 11, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La regió estesa a l’oest de Fraga, dins la comarca del Baix Cinca, constitueix la zona més àrida i continental alhora dels Països Catalans Els anomenats secans de Fraga són formats per dues unitats ben contrastades Al nord es troben unes extenses planes…
Mont-ral

L’església de Sant Pere Ad Vincula, a Mont-ral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc Conca de Barberà El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix Camp, i la…
Les imatges i els mots
El present esbós de raonament a l’entorn de quina és la matèria que es desprèn de la sentència Ut pictura poesis , «Com la pintura, així és la poesia», pot ser qualificat de joc de mots, d’embolic destinat tal vegada a construir una mena d’aporia, és a dir, una absència de camí –la desconstrucció, doncs, d’una suposada via de coneixement–, o, traduint més literalment del grec el concepte d’aporia –amb un mot d’origen àrab–, un atzucac, una proposició sense sortida lògica O sigui, encetem una qüestió –Com la pintura, així és la poesia, és a dir, la relació entre art i escriptura, o literatura…
L’expulsió dels conversos
En tres onades successives, les pressions exercides damunt dels jueus de les terres de parla catalana determinaren conversions massives al catolicisme oficial Per mitjà d’assalts violents als calls, a Catalunya i el País Valencià el 1391, i a Mallorca el 1435 i mitjançant coaccions i prèdiques religioses, el 1413 i el 1414 Així nasqué una capa social peculiar, la dels conversos Anomenats anussim o “malgrat ells” pels qui havien pogut o volgut continuar fidels a la religió d’Israel, veieren com se’ls obrien moltes oportunitats que fins llavors els eren vedades i una ascensió social que, en…
Biologia i genètica 2015
Biologia
Genètica
La consecució de grans avenços científics o l'establiment de nous paradigmes va sovint associat amb el desenvolupament de noves tecnologies, que permeten realitzar aproximacions noves a les preguntes que hom té plantejades Per això els desenvolupaments procedimentals i tecnològics també van ocupar aquest 2015 un lloc destacat en les revistes científiques de referència Optogenètica Fototecacat / toufikbobo / Fotoliacom © Biblioteca de Gironella Una d'aquestes noves tècniques és l'optogenètica Descrita per primer cop l'any 2005, permet enregistrar i manipular l'activitat de circuits neuronals…
Els Pons, a Puig-reig
Josep Pons i Enrich 1811-1893 Josep Pons i Enrich La Colònia Pons, de Puig-reig, 1875-1987 Josep Pons nasqué a Manresa el 1811 El seu pare era un perxer, un menestral que teixia cintes o galons de seda, dintre de la més estricta tradició manresana La generació de Josep Pons és la que descobreix el cotó com a material tèxtil que s’imposa, i passa sense problemes de la seda o la llana al cotó La tradició tèxtil es mantindrà a la família dels seus tres germans, un —Lluís— collaborà amb ell en els seus negocis un altre, Antoni, es casarà amb Paula Pla, filla d’un fabricant i la noia, Francesca…
Jaume I de Catalunya-Aragó

Suposat retrat de Jaume I de Catalunya i Aragó, obra atribuïda a Gonçal Peris o a Pere Nicolau
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1213-76), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-76) i senyor de Montpeller.
Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina