Resultats de la cerca

Un dels trets que va caracteritzar l’evolució dels països occidentals a la darreria del segle XIX i el començament del XX va ser l’esforç que van realitzar per tal d’adaptar la maquinària administrativa a la nova societat de masses i a la creixent competitivitat internacional que s’imposava En l’àmbit català es va deixar sentir la influència del model de la prestigiosa Alemanya Aviat es va contestar la tendència espanyola a centralitzar i a uniformitzar l’administració amb la tendència a la descentralització i al reforçament del municipalisme, en part gràcies a l’estímul exercit pel…

Situació i presentació La Ribera d’Ebre 827,31 km 2 , com indica el seu nom, és una comarca de les terres meridionals del Principat que té com a eix aquest gran riu, al qual toquen tots els seus municipis, llevat de la Palma d’Ebre i la Torre de l’Espanyol Limita al N amb les Garrigues i el Segrià i fineix allà on comencen les planes que caracteritzen aquestes comarques A l’E llinda amb el Priorat i el Baix Camp, comarques amb les quals cap accident geogràfic no marca clarament la divisòria Al migdia i a ponent diverses serralades separen la Ribera d’Ebre del Baix Ebre S i SW, de la Terra…

Abad Larroy, F El culto divino en la Seo Antigua de Lérida , “Ilerda” Lleida 1979, XL, pàgs 27-56 ’Abd Al-Karïm, Gamal La España musulmana en la obra de Yaqut , “Cuadernos de historia del Islam” Granada 1974, 6 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1986 Adell, Joan-Albert-Español, Francesca Breus notes a propòsit del fenomen de les supervivències d’estil en les arquitectures pre-romànica i romànica i llur terminologia , “Lambard” Barcelona 1985, I 1977-81, pàgs 81-86 Adhémar, J Influences antiques dans l’art du moyen âge français…

Els anys que van del 1997 al 2007 van marcar una dècada de profundes mutacions culturals i estètiques que, en l’àmbit dels Països Catalans, acabaren conformant una cartografia extraordinàriament heterogènia i diversificada, però amb unes línies de força de gran potència que permeten dibuixar els perfils d’una cultura que, tot i els problemes estructurals, entrà amb una força renovada en el nou millenni En les pàgines que segueixen s’intenta esbossar sintèticament l’orientació del més essencial d’aquestes mutacions, que fonamentalment s’articulen al voltant de quatre eixos transversals que…

Situació i presentació És el més extens de la comarca perquè inclou l’antic terme de Rojals, que equival al 14,14% del total de la demarcació És situat al SE de la Conca de Barberà i confronta a tramuntana amb els de l’Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca a llevant amb Figuerola del Camp i Valls amb el seu agregat de Fontscaldes, de l’Alt Camp a migdia limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, també de l’Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s’endinsa com un tascó al terme de Montblanc A ponent termeneja amb Vimbodí i l’Espluga de Francolí, i…

Arquitectura “gòtica” en l’època “renaixentista” A Catalunya, com en tantes altres regions o territoris nacionals d’Europa, el segle XVI fou un període de canvis de model artístic, a causa de la irrupció i difusió del nou estil renaixentista nascut a Itàlia Però, malgrat la designació habitual d’“època del Renaixement” i malgrat que en aquell temps la producció artística del país registrà un seguit formidable de transformacions en sentit renaixentista, fou també una etapa fronterera i d’aiguabarreigs, de vacillacions i de contradiccions, de mescles i d’hibridació En qualsevol cas, a l’hora d’…

Retaule de l’Epifania, obra d’un mestre anònim Els nous corrents de devoció sorgits al final del segle XIV i l’inici del XV, que incidien en la pràctica de l’oració i la meditació privades, segurament van incentivar la creació de mobles com aquest retaule de petites dimensions, de vers el 1450, atribuït per alguns estudiosos a Jaume Huguet i destinat a l’oratori d’alguna casa benestant Presidit per l’Epifania, el retaule inclou també la Crucifixió, en la qual es veuen les imatges de dos donants presentats per sant Antoni Abat i per una santa màrtir no identificada i l’Anunciació, a banda i…

Situació L’església de l’antic monestir augustinià de Santa Maria de Vilabertran és l’actual parròquia del poble al costat roman el claustre, les dependències monàstiques i el palau abacial que formen un conjunt monumental de gran interès Mapa 258M781 Situació 31TDG984813 Una perspectiva aèria del conjunt monàstic, vista des del costat sud-est J Todó-TAVISA Un aspecte de l’exterior del monestir des del costat nord-est, amb la capçalera de l’església i, a mà esquerra, el recinte monàstic F Tur Vilabertran és a 2 km al nord-est de Figueres, des d’on s’hi arriba per la carretera de Portbou…

El segle XVII confirma la decadència de la pintura, ja apuntada als darrers anys del cinc-cents Tot i que les mostres que ens han arribat són poques, el nivell de qualitat es inferior al de la pintura dels primers seixanta anys del segle XVI La raó s’explica en el canvi de gust dels comitents i del poble consumidor cap al retaule escultòric, el qual supera amb escreix qualsevol comanda particular Això no impedirà que els pintors busquin el seu reconeixement professional, que aconseguiran al final del segle amb la creació del Collegi de Pintors La praxi pictòrica anirà evolucionant des del…

La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…