Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
La memòria
Educació
Què és la memòria De segur que més d’una vegada deus haver sentit a dir a algú que té mala memòria o, al contrari, que té molt bona memòria O que aquest té una memòria d’elefant, o que l’avi o l’àvia van perdent la memòria La memòria té a veure amb la capacitat de recordar, i això és una activitat mental Per això, diem que la memòria és un procés psicològic que ens permet enregistrar i retenir durant un curt o llarg període de temps la informació que rebem a través dels diferents sentits per recordar-la i utilitzar- la en els moments en què sigui necessari L’ús que fem de la informació pot…
La força d’Araós (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Forats excavats a la penya que constitueix un dels escassos vestigis de l’antic poblat d’aquesta força ECSA - J Bolòs Es tracta de restes d’una fortificació i de diversos habitatges medievals situats prop de la capella de Sant Francesc, al costat occidental del poble d’Araós, a la Vall Ferrera Mapa 34-9182 Situació 31TCH571111 Des d’Araós surt un camí que porta cap a la capella de Sant Francesc Havent sortit del poble es bifurca el camí de dalt ens portarà fins al cim del castell Les restes dels habitatges són al vessant sud JBM-JJBR Història La senyoria d’Araós, com la resta de la…
Els pobles europeus
De l’Europa occidental va sorgir el model polític de l’Estat nació que amb el pas del temps s’anà imposant a la resta del món Aquest model, però, entrà sovint en contradicció amb el que més recentment s’ha anomenat l’Europa dels pobles o de les nacions, que respon a l’aspiració de sobirania de certes nacions sense Estat El romanticisme cercà en la història i la geografia elements que definissin el caràcter dels pobles vinculats, per un passat i un destí comuns, a un projecte o una idea d’Estat, en general identificats amb els interessos concrets de la burgesia emergent La historiografia…
Musaranya comuna
La musaranya comuna Crocidura russula es diferencia dels soricins perquè té les dents blanques, la cua proveïda de pèls llargs dispersos entre els curts i les orelles ben visibles Se separa de la musaranya dels jardins C suaveolens fonamentalment pels caràcters cranials Les seves mesures corporals són les següents 58-84,5 mm de cap i cos, 34-47 mm de cua, 11-13 mm de peu, 7-11,5 mm d’orella, i el pes és de 4,5 a 12,8 g Jordi Muntaner És un animal de talla petita i cua relativament curta que a penes arriba a la meitat de la longitud del cap i cos i és proveïda de pèls llargs dispersos…
Examen de matèria fecal
Patologia humana
L’ examen de matèries fecals consisteix en la recollida d’una mostra de les deposicions evacuades, en general al llarg d’alguns dies, que posteriorment és observada directament, sotmesa a diverses reaccions químiques i analitzada microscòpicament En l’actualitat, l’examen de matèries fecals se sollicita bàsicament per detectar una esteatorrea o presència d’elevades quantitats de greix, sang, paràsits i quantitats importants de cèllules immunitàries, o, també, per a realitzar amb aquesta mostra un coprocultiu Per detectar una esteatorrea hom sollicita una mostra de les matèries fecals…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna…
sacabutx

Sacabutx baix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-metall, antecessor de l’actual trombó de colissa, del qual es diferencia sobretot per l’aspecte més lleuger i el menor diàmetre del pavelló.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica extensible El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, la qual és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic de llautó i a vegades de plata, llarg, estret i cilíndric, dividit en dues seccions, una de les quals és formada per dos tubs parallels units per un tirany A la part més propera a l’instrumentista, en un dels tubs s’insereix el broquet i l’altre es corba o es cargola, en els models més greus,…
Els triquiúrids: sabres
Triquiúrids de la mar catalana 1 sabre cuafí Trichiurus lepturus , i 2 sabre ver T caudatus Tots dos són hàbils depredadors i viuen en aigües profundes, si bé no són gaire abundants Juan A Moreno i Román Montull Els peixos d’aquesta família tenen el cos extremament allargat i molt comprimit, amb aspecte de cinta, sense escates i amb la línia lateral simple El cap és llarg i acabat en un rostre més o menys punxegut, una boca gran i no protràctil però amb una mandíbula inferior molt prominent i generalment dotada d’un apèndix dèrmic a l’extrem anterior de cada maxillar Les dents…
Millau

Torre dels reis d'Aragó (Millau)
© Jaume Ferrández
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament d’Avairon, França, a la vora esquerra del Tarn.
Hi destaquen les adoberies, la petita indústria de guants i mobles i el turisme és el punt de partida per a la visita de les gorges del Tarn Prop de la ciutat hi ha el viaducte de Millau, un pont de l'autopista A-75 sobre el Tarn que fou inaugurat el 2004 Dissenyat per Norman Foster i l'enginyer Michel Virlogeux, és una construcció multicable d'uns 2,5 km de llarg i una alçada màxima de 343 m sobre el riu, suportada per set pilars de formigó
Zagros
Serralada
Sistema muntanyós del SW de l’Iran.
S'estén, en direcció NW-SE, aproximadament des de l’Azerbaidjan Occidental fins al Balutxistan iranià uns 1 200 km de llarg té una amplada de 250 km, des de la plana de Mesopotàmia i el golf Pèrsic fins a l’altiplà iranià És format per un eix hercinià i mantells sedimentaris plegats durant l’orogènia terciària, que hi ocasionà també nombroses fractures Ateny l’altitud màxima al mont Dinar 4 276 m És drenat cap a l’W per una sèrie d’afluents del Tigris, que el tallen transversalment