Resultats de la cerca

Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria, la qual no es reféu fins…

Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País ,  El Periódico de Catalunya  i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tan culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals del final de…

El 1987 canvià el nom per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, que el 1992 tornà a canviar per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals ACPCA, fins que el 2001 es convertí finalment en PAC N’han estat presidents J A Pérez i Giner 1978-80, 1982-85,1987 Josep Maria Forn i Costa 1980-82 Jordi Tusell i Coll 1985-87 Enrique Viciano Bellmunt 1987-89 Helena Matas i Vallabriga 1989-91, 1996-97 Carles Jover i Ricart 1991-92 Pere Ignasi Fages i Mir 1992-95 I Passola i Vidal 1997-2001 A Llorens i Olivé 2001-03, i Carles Balagué i Mazon 2003 L’associació és membre…

Vida Llicenciat en dret, d’estudiant participà en un Comitè de Cinema que rodà amb Pathé Baby un únic Noticiari Universitari 1935 Aviat s’inicià en la crítica cinematogràfica collaborant en publicacions com "Balmes" 1934, "Información Cinematográfica" 1936, "Alerta" 1942, "Destino" com a segon d’Àngel Zúñiga, "Cinema" 1946-48, "El cine americano" 1948, de la qual també fou director artístic, "Imágenes" 1945-61, "Revista Semanario de información, artes y letras" 1952-71, "Arte Nuevo Revista cinematográfica" 1958, "Objetivo" 1953-55, "Ensayos de cine" 1964, "Imagen y Sonido" 1963-75, "Eikonos"…

Vida Després de cursar la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1956, la dèria pel cinema que li venia ja de petit el portà a ingressar a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques IIEC de Madrid, on coincidí amb altres futurs professionals al llarg dels dos anys que hi passà Fou soci de la productora UNINCI, lligada a sectors del Partit Comunista d’Espanya, i s’estrenà com a cineasta amb el curt produït per aquesta Día de los Muertos Madrid 1960 1960, codirigit amb Julián Marcos, i que no fou aprovat per la Censura Continuà la seva activitat en tasques d’…

S’inicià en el món de l’espectacle a l’inici de la dècada de 1950 com a autor d’acudits per a diversos diaris, i posteriorment passà a la televisió Cursà estudis de comunicació i cinema a la Universitat de Nova York i al City College de la mateixa ciutat Més endavant destacà com a autor i intèrpret de monòlegs i l’any 1965 escriví el seu primer guió per a la comèdia What’s New, Pussycat , dirigida per Clive Donner L’any següent dirigí el seu primer film, What’s Up, Tiger Lily , una paròdia de les històries d’espies, en el qual també actuà El seu segon film, Take the Money and Run…

El seu objectiu és obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva També fa una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica el programa, que se celebra anualment un diumenge del mes de desembre i té una durada aproximada de 15 hores en directe, en els quals es combinen sensibilització, divulgació científica i entreteniment Els músics, actors, i personalitats públiques que hi participen ho fan de manera desinteressada La recaptació se situà, fins el 2003, en uns…

Els mitjans de comunicació emprats a la segona meitat del segle XX són la premsa , la  ràdio , la televisió  i, més recentment, les xarxes informàtiques de telecomunicacions, especialment internet Al seu torn, cadascun d’aquests mitjans s’ha diversificat segons la temàtica periodisme polític, esportiu, cultural, etc, el punt de vista adoptat o el format des del qual hom vulgui presentar la notícia Hom pot distingir dins de l’activitat periodística dues funcions la informativa, consistent a proporcionar descripcions factuals i objectives dels esdeveniments, i la interpretativa,…

Com que aquestes no es corresponien en codi, no eren descodificades, quedant només com un soroll de fons Però no va ser fins l’any 1989 que es consideraren les possibilitats del CDMA com a mètode d’accés múltiple, i no solament com un sistema militar per a evitar interferències Això coincidí amb unes primeres demostracions a càrrec de l’empresa Qualcomm, que ja havia desenvolupat anteriorment uns primers circuits integrats específics Després del debat sobre els avantatges del TDMA accés múltiple per divisió de temps i els del CDMA, el 1993 aquest últim fou acceptat per l’Associació d’…

Doctor en Ciències de la Informació i professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona , s’ha especialitzat en història de la comunicació, anàlisi de la societat de la informació i estudi de les indústries culturals i la cultura de massa, i també en l’impacte dels mitjans en la conformació de la identitat Fou membre de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió 2000-2006, president de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual 2005-06 i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat 2004-06 És també…