Resultats de la cerca
Es mostren 3302 resultats
Modificacions uterines i menstruació
Fisiologia humana
Els estrògens i la progesterona produïts per l’ovari actuen sobre la mucosa que entapissa l’interior de l’úter i regula el desenvolupament i l’activitat de les glàndules Per tant, des que s’inicien els cicles ovàrics en la pubertat i fins que aquests no s’interrompen en el climateri, l’estructura i l’activitat de l’endometri varien també cíclicament de forma parallela A cada cicle, l’endometri es modifica tot adoptant les característiques més adequades per a la possible implantació d’un embrió Si no hi ha fecundació, torna a l’estadi anterior i perd aquestes característiques fins al cicle…
La vesícula i les vies biliars
Anatomia humana
La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú Les…
El subsistema limfàtic
Anatomia humana
El subsistema limfàtic és un conjunt d’estructures, essencialment els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics , la funció primordial de les quals és mantenir una proporció adequada de líquids i matèries orgàniques en l’espai intercellular dels teixits, com també efectuar-hi el drenatge dels elements de rebuig o dels gèrmens Aproximadament el 90% del líquid intercellular i la major part dels minerals i de les substàncies moleculars són reabsorbits pels capillars Això no obstant, algunes proteïnes d’alt pes molecular, que per llur volum no poden travessar en sentit invers la paret…
Ull i visió
L’ull
CC0
La vista, és a dir, la capacitat de percebre estímuls lluminosos que permeten de delimitar la forma, la grandària i els colors dels objectes, és considerada el sentit més important de l’ésser humà De fet, és el sentit més desenvolupat i perfeccionat, a través del qual hom obté la major part de la informació que es rep del món que ens envolta Les imatges visuals són transcendentals per a la comprensió dels fenòmens externs a l’organisme i, actualment, constitueixen el principal camp d’informació en les societats desenvolupades, en què els mitjans de comunicació visuals es beneficien…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que…
Holodomor
Història
Fam per causes no naturals que tingué lloc en extenses zones de la República Soviètica d’Ucraïna els anys 1932-33.
El mot és compost de les paraules ucraïneses holod ‘fam’ i mor ‘mort’ L’any 1928, els decrets de collectivització aprovats per Stalin preveien l’expropiació forçosa de les granges Les terres, el capital i l’equipament agrícoles havien de ser transferits a les granges estatals, com també els treballadors S’ordenà la detenció i la deportació dels propietaris, especialment dels kulaks pagesos benestants Amb aquest pla, aplicat sobretot al camp ucraïnès, tradicionalment la gran zona cerealícola de l’URSS i, abans, de l’imperi rus, l’estat comptava que la racionalització a través de…
Tità
Imatge de Tità, proporcionada per la sonda Cassini-Huygens
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El sisè, el més gran i el més brillant dels satèl·lits de Saturn, descobert per C. Huygens el dia 21 de març de 1655.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut…
Santa Margarida de Molars (el Voló)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta església rural, abans de les recents transformacions que l’han convertida en habitatge ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada a l’antic vilar de Molars, al sud-oest del territori, a la zona muntanyosa de la serra d’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 57” N - Long 2° 51’ 19,2” E Des de la vila del Voló cal travessar el pont del Tec i agafar la carretera d’Argelers Un cop fets uns 2 km, es troba, a mà dreta, vers el sud, la carretera que porta a una urbanització de cases aïllades pel bosc, dita “Les chartreuses du Boulou” A 1 km aproximadament…
Els passeriformes: moixons
El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells…
Sant Julià de les Medes (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació El veïnat de les Medes es troba situat a la capçalera de la riera de Llémena, al vessant oriental de la serra de les Medes L’església de Sant Julià és en un replà, mig amagada per la vegetació Mapa 295M781 Situació 31TDG634631 Hom hi pot arribar des de Sant Aniol de Finestres per un camí que surt en direcció a nord-oest, el qual va seguint la vora del riu i amb una hora aproximadament a peu hi porta Encara hi ha dues altres maneres d’anar-hi, més assequibles Entre Sant Feliu de Pallerols i Pineda, surt, a mà dreta, la carretera que mena a Sant Iscle de Colltort i d’ací,…