Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
Sant Serni de Baiasca (Llavorsí)
Art romànic
Situació L’absis d’aquesta església, disposat exteriorment en dos pisos amb les seves arcuacions i lesenes, és un cas totalment singular en el romànic català ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Serni és a la part alta del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH474083 S’arriba a Baiasca per una carretera de vuit quilòmetres, sense asfaltar, que surt de la carretera de Sort a Esterri d’Àneu, al costat del pont sobre el torrent de Baiasca JAA Història Segons s’extreu del Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, la vall de Baiasca era anomenada…
Incendi i altres catàstrofes
Les urgències mèdiques es poden produir com a resultat de catàstrofes, és a dir, situacions en què s’altera greument l’entorn físic i com a conseqüència d’això es posa en perill la integritat de les persones que es troben a prop La protecció i l’assistència de la població en aquestes situacions és una responsabilitat de cossos especialitzats, com ara els bombers, les forces de seguretat i els serveis de protecció civil Tanmateix, mentre no rebi l’ajuda d’aquests serveis, qualsevol persona pot emprendre algunes mesures útils per a preservar la pròpia salut i la de les altres persones que…
l’Alt Empordà

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues en què es divideix l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, Figueres És constituïda fonamentalment per una plana, però també inclou els vessants de les muntanyes que l’encerclen pel N i l’W La plana de l’Empordà, amb les característiques tanques de xiprers © Fototecacat Pel S i el SW, el límit de la comarca amb el Pla de l’Estany, el Gironès i amb el Baix Empordà és d’ordre purament humà, ja que continuen la mateixa plana Vers l’E s’obre a la mar Mediterrània i forma el golf de Roses La plana és el sector més important de la comarca, tant per l’extensió com pel seu significat econòmic Tectònicament, és una àrea enfonsada…
Osona

Mapa de la comarca d’Osona abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al curs mitjà del Ter; cap de comarca, Vic.
La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de…
Les arts decoratives i industrials a les societats caçadores-recol·lectores i productores
La cultura material és un dels elements que defineixen les característiques econòmiques i socials i també la cronologia de les estructures de població al llarg de la prehistòria i el món antic L’obtenció de les matèries primeres per a la fabricació d’ ítems , la seva transformació i, fins i tot, la seva comercialització, faciliten restabliment i desenvolupament de les estructures de jerarquització en el si dels grups socials i dels patrons o trets destacats de la producció econòmica Les tipologies materials serveixen també per definir les relacions comercials i els intercanvis entre pobles a…
L’Urgell
Situació i presentació La comarca de l’Urgell, de 579,73 km 2 , comprèn un total de 20 municipis Les segregacions municipals establertes per la Generalitat de Catalunya el 1987 i 1990 van fer que sis dels vint-i-sis municipis que la componien canviessin de comarca El 1987 els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Utxafava passaren a formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell, mentre que el municipi de Montornès de Segarra s’agregà a la comarca de la Segarra segons una disposició del 1990 Així doncs, la comarca va perdre extensió 93,25 km 2 La…
Micologia popular
Micologia popular La tradició boletaire rauxa i prevenció “Y va per los Serradets, buscant tófunas y boléts, maduixas, gerts, rovellóns, socarrenys y moxarnons, per regalar las Minyonas que solen ser bellaconas” Fragment del romanço de la Vida del pastor , imprès a Manresa el 1864 L’imaginari collectiu és integrat per una gran diversitat d’elements, des dels més subtils i elevats fins a les rauxes i gustos que condicionen i deriven del sensori, i és d’una obvietat manifesta que, en el som i serem identitari, l’afició pels bolets acompleix un rol inescamotejable Fins al punt que per a Josep…
Noruega

Estat
Estat del N d’Europa, a la meitat occidental de la península d’Escandinàvia, que limita a l’E amb Suècia, Finlàndia i Rússia, al S amb la mar del Nord, a l’W amb l’oceà Atlàntic i al N amb la mar de Barents, inclou també les illes Svalbard i Jan Mayen; la capital és Oslo.
La geografia física El sòl de Noruega és constituït per un massís de roques granítiques i esquists, amb cims arrasats per l’erosió de les glaceres quaternàries El massís forma part del gran plegament caledonià, com el d’Escòcia La influència oceànica atenua els contrasts entre el sud i el nord, per la qual cosa l’estudi del territori pot fer-se segons faixes longitudinals que representen diverses regions naturals una franja muntanyosa parallela a la costa, una façana marítima on radiquen els fiords, i la Noruega del SE, situada darrere la muntanya i de clima continental La muntanya, de formes…
El monestir de Poblet (segles XII-XIII)
Art gòtic
Lavabo del claustre del monestir de Poblet Aquest petit edifici, part integrant del claustre, es troba just davant del refetor, i era utilitzat per a les ablucions dels monjos Es tracta d’una construcció de planta hexagonal coberta amb volta de creueria i façanes formades per un doble ordre d’arcs Aquest tipus de templet, que agermana la bellesa amb l’austeritat, posa una nota de vida als austers claustres dels monestirs cistercencs, construïts majoritàriament en valls i planures on abunda l’aigua FB Als edificis cistercencs medievals cal distingir, en general, dues etapes ben diferenciades…
Aproximació sumària a la avifauna del món
Les regions ornítiques Regions biogeogràfiques del món en un mapa de projecció polar Noteu que les regions més riques en espècies endèmiques són les més isolades de tota la massa principal de terres Maber, a partir de fonts diverses La capacitat de moviment dels ocells els ha permès de conquerir qualsevol punt de la Terra Viuen als deserts, les selves i les illes, per més llunyanes que siguin, i fins i tot poden colonitzar els casquets polars per exemple, al pol nord s’han citat quatre espècies diferents d’ocells i al pol sud, una Amb aquesta mobilitat, i per tant amb un potencial…